Un miler de persones acampen al Bages per denunciar l’impacte ambiental de la multinacional ICL

Un miler de persones han passat la nit en un campament a Callús (Bages) en el marc d’una mobilització impulsada per Revoltes de la Terra. L’objectiu és denunciar l’impacte ambiental d’ICL (Israel Chemical Limited) i exigir que l’empresa abandoni el territori.

Durant la nit i el matí han organitzat tallers i xerrades per parlar de les conseqüències de l’activitat minera i compartir experiències de lluita ambiental. Al llarg del dia es farà una marxa lenta i una acció als peus del runam de Sallent.

La jornada vol posar el centre d’atenció en el conflicte ambiental i social derivat de la mineria de potassa. Segons que han explicat els organitzadors, les muntanyes de runams salins continuen acumulant-se tot i les sentències judicials que obliguen a restaurar-les. Alerten que aquest fet accelera la salinització del riu, amb un impacte directe sobre els ecosistemes aquàtics.

A més, la mobilització vol denunciar el vincle d’ICL amb Israel i, a la vegada, fer valer el suport al poble palestí.

Sobre ICL

La multinacional ICL és una de les principals empreses de la Catalunya Central i explota les mines de sal del Bages des del 1998, inicialment sota la marca Iberpotash, abans d’adoptar el nom de la matriu amb seu a Tel-Aviv. Tot i això, l’activitat minera a la zona es remunta a fa més d’un segle, quan les explotacions eren de titularitat estatal.

L’any 2020 es va tancar la mina de Sallent i, des d’aleshores, l’activitat s’ha concentrat a Súria, a la mina de Cabanasses. Actualment, aquesta explotació dona feina a uns 1.100 treballadors directes i prop de 3.000 d’indirectes. L’empresa comercialitza anualment al voltant d’1,4 milions de tones de sal —destinada tant a usos industrials com al desgel— i un milió de tones de potassa per a fertilitzants, que exporta a través del Port de Barcelona, on disposa d’una terminal pròpia.

L’activitat minera ha anat en paral·lel a diversos processos judicials per delictes ambientals, especialment relacionats amb la salinització d’aqüífers i rius. La primera sentència condemnatòria contra l’empresa i alguns dels seus directius és del 2015 i feia referència a l’activitat a Sallent, posant el focus en la contaminació del riu Llobregat i altres recursos hídrics a causa dels residus salins acumulats al runam del Cogulló, que conté uns 45 milions de tones. Tot i que des del 2020 ja no s’hi aboquen més residus, una resolució europea obliga a restaurar aquest dipòsit, i el 2018 es va aprovar un pla que en preveu la retirada total en un període de 50 anys. En aquest context, també es va plantejar la instal·lació d’un parc fotovoltaic sobre el runam, una proposta que finalment va ser rebutjada pel Govern.

En els darrers anys, ICL ha impulsat diferents plans de millora, però persisteixen elements controvertits, com el runam de Sallent o el creixement de nous dipòsits salins a Súria, com el del Fusteret.