20.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 21.02.2025 - 20:13
Quants diners pagaríeu per un raspall de dents? Encara que sembli inversemblant, fa anys la marca Reinast va llançar al mercat un raspall de dents manual, de titani i de disseny innovador que costava uns quatre mil dòlars. Res a veure, és clar, amb els raspalls de dents rudimentaris fets de branquillons d’eucaliptus i olivera que fabricaven l’any 3500 aC els babilonis, ja llavors preocupats per la salut bucal.
El raspall de dents de pèls que fem servir actualment va ser inventat probablement a la Xina durant la dinastia Tang (618-907). Els pèls eren, de fet, durs i aspres extrets del bescoll d’un porc i fixats a mànecs fets d’os o bambú. Els pèls de senglar es van emprar fins el 1938, quan la multinacional Dupont de Nemours va introduir els de niló, que no sols eren més flexibles i resistents, sinó que netejaven millor, s’eixugaven més de pressa i no rebien tanta contaminació bacteriana. Un raspall de dents mitjà actual conté uns 2.500 pèls fets amb fibres sintètiques.
Fer baixar la tapa de vàter
Raspallar-se les dents és beneficiós, perquè redueix l’acumulació de placa dental i manté la cavitat bucal sana, i això prevé afeccions com càries dentals, malalties periodontals, lesions endodòntiques, alveolitis seca o halitosi. Però, què passa si el raspall de dents és contaminat? Al cap i a la fi, parlem d’un microambient especialment predisposat a acollir microorganismes, perquè entra en contacte amb la boca i l’aigua diàriament.
De fet, els raspalls de dents usats alberguen comunitats microbianes mixtes, que provenen tant dels humans com de l’entorn en què es guarden, que, en general, és el lavabo. Un altre lloc, sens dubte, ple de gèrmens. Un raspall de dents contaminat pot retenir i transmetre microorganismes patògens dels gèneres Streptococcus, Staphylococcus, Pseudomonas, Poryphromonas, Parvimonas, Candida, Lactobacillus, Klebsiella, Fusobacterium, Clostridium, Escherichia i Enterococcus. I això podria ser perjudicial per a la salut bucal i sistèmica i causar-nos càries, gingivitis i fins i tot endocarditis infecciosa. Cosa paradoxal, perquè es va crear per mantenir la boca neta i lliure de gèrmens.
Fonamentalment, els raspalls de dents es poden contaminar per la falta d’higiene de la cavitat bucal, pel fet d’usar-los amb les mans brutes o de triar un lloc inadequat per a desar-los.
La presència d’enterobacteriàcies coliformes fecals al raspall de dents és associada al contacte amb els aerosols generats en descarregar la cisterna del vàter. Per aquesta raó, sempre convé fer baixar la tapa del vàter.
Els raspalls de dents no es comparteixen
Un raspall de dents net també es pot contaminar pel contacte directe amb els raspalls dels membres de la mateixa família o de membres convivents, si el col·loquem en recipients que acostumen a estar humits al lavabo o a l’armari.
A més, raspallar-se les dents sense supervisió –a les escoles bressol i més instal·lacions que acullen nens petits, on els raspalls de dents es poden compartir o intercanviar involuntàriament–, es considera una font potencial de transmissió de microbis entre nens.
En general, no és bona idea compartir els raspalls de dents. Poden ser, per exemple, una possible via de transmissió no convencional de l’hepatitis C o l’herpes simple.
Substituir els raspalls cada tres mesos
Més de vuit-cents tipus de microorganismes, com ara fongs, virus, arqueus, protozous i bacteris, colonitzen la cavitat oral humana. Tot i que hi ha una superposició considerable d’espècies detectades a tots els llocs orals, com ara certes espècies de Streptococcus, Gemella, Granulicatella, Neisseria i Prevotella, sovint hi ha una especificitat segons el lloc. Per exemple, les espècies de Rothia solen colonitzar la llengua o les superfícies de les dents; Simonsiella colonitza el paladar dur; Streptococcus salivarius és present sobretot a la llengua i els treponemes. Tots aquests microorganismes poden restar atrapats entre els pèls després de raspallar-se les dents.
Entre els bacteris orals comuns, es destaca l’Streptococcus mutans, un component habitual de la microbiota oral i un dels principals constituents de la placa dental, a més del principal causant de la càries.
Els raspalls de dents desgastats no són tan eficients a l’hora d’eliminar la placa i controlar la gingivitis. Però, a més, uns quants estudis indiquen que aquests raspalls desgastats tenen més probabilitats d’acollir Streptococcus mutans. D’aquí ve que convingui substituir-los cada tres mesos o quatre, o encara més sovint si es detecta que els pèls són visiblement deformats, embolicats o esfilagarsats.
Malgrat això, fins i tot després d’una fase d’ús de 24 hores, s’ha demostrat que els raspalls de dents tenen una gran contaminació de Streptococcus mutans.
Esbandir bé el raspall i eixugar-lo a l’aire
Alguns consells senzills per a evitar o dificultar la contaminació microbiana són: esbandir bé els raspalls de dents després de cada ús, per eliminar-ne qualsevol resta de dentifrici i residus orgànics, i guardar-los en posició vertical, deixant-los eixugar a l’aire. Després d’utilitzar-lo, desar un raspall de dents humit en un recipient tancat hi afavoreix el creixement microbià més que si es deixa exposat a l’aire.
Per evitar infeccions, sens dubte, cal raspallar-se les dents. Però la higiene bucal no serà òptima si no ens preocupem de mantenir el raspall de dents airejat, net i descontaminat.
Raúl Rivas González és catedràtic de microbiologia de la Universitat de Salamanca. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
