02.06.2026 - 19:50
|
Actualització: 02.06.2026 - 19:54
El maig, tradicionalment, és un mes molt bo en el mercat laboral de l’estat espanyol. La raó és clara, com que comencen dues campanyes molt importants, la turística i l’agrícola, el nombre de creacions de llocs de feina acostuma a ser elevat. Enguany, no ha estat una excepció, i forma part de la lògica que, quan les coses van bé, els responsables es mostrin eufòrics, si més no de cara a la premsa. Així, a primera hora del matí, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol publicava una nota de premsa titulada “Espanya supera per primera vegada els 22,3 milions d’afiliats a la Seguretat Social, després de sumar 232.000 en el segon millor mes de maig de la sèrie històrica”. En la mateixa nota, una exultant Elma Saiz deia, sense manies: “Tenim nivells d’ocupació rècord de joves i de dones afiliades; també d’homes, de treballadors autònoms i de treballadors estrangers. Això es tradueix en el fet que Espanya continua al capdavant en la creació d’ocupació entre les principals economies del nostre entorn.”
No seré jo qui negui que les xifres han estat bones. Però sí que és obligat afegir-hi alguns matisos importants per al conjunt de l’economia. Per exemple, que entre el 40% i el 50% de les afiliacions del maig corresponen a l’hoteleria i a l’agricultura, i que, si hi afegim el comerç, ens n’anem a més enllà de la meitat. I, a més, que, entre Catalunya i les Illes, dues zones turístiques de referència, han generat 45 nous afiliats de cada 100. Vull dir que, sense llevar mèrit al creixement, caldria explicar també la qualitat i l’estacionalitat, abans de fer declaracions que poden fer pensar que són dades extrapolables, sense tenir-ne en compte la seva qualitat.
Aquest matí, poca estona després de les declaracions de la ministra espanyola, Carlos Arcas, director de l’Adecco Group Institute, publicava precisament una nota aclaridora en què explicava que l’increment de gairebé 232.000 afiliats era molt elevat, “però no completament extrapolable a uns altres mesos de l’any”. I, segons que diu, “la clau no és el nivell aconseguit, sinó la capacitat de sostenir-lo després de l’estiu”. I adverteix: “Aquest mercat també evidencia una dependència creixent de sectors intensius en mà d’obra, com l’hoteleria, l’agricultura i les cures.” Amb tot el que això significa.
I, per acabar amb l’aspecte estatal de la qüestió, evidentment, la desocupació també ha baixat. El Ministeri de Treball espanyol titulava la seva nota de premsa ressaltant que la xifra assolida en les llistes del registre, 2.320.721 persones, era el nivell més baix en un mes de maig d’ençà del 2007, al final del boom de la construcció. Res a dir-ho, només advertir que sembla que el ritme de baixada, que ja fa molts mesos que dura, s’ha moderat de manera perceptible.
Les dades corresponents a Catalunya també són bones i també baten rècords oficials. Segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes de maig, al nostre país hi ha 3.971.167 ocupats i 50.034 més que a l’abril. És la xifra més alta mai assolida a Catalunya. Alhora, el nombre de desocupats es continua reduint i el mes de maig ha tancat amb 307.627 desocupats, la xifra més baixa d’ençà del maig del 2008.
El secretari de Treball, Paco Ramos, també s’ha vantat de la bondat de les xifres i ha declarat: “Aquestes dades reflecteixen la bona situació i evolució de l’economia catalana, a prop dels quatre milions d’afiliacions i de situar-nos per sota dels 300.000 aturats. Més enllà de les xifres en valors absoluts, també és molt rellevant que ens trobem amb taxes d’ocupació i d’atur històriques, i en el cas de l’ocupació, per sobre de països com França o Itàlia.”
Quant a les dades de desocupació del mes, la més preocupant per mi continua essent que, malgrat la caiguda del maig, la taxa de reducció interanual és del 3,7%, mentre que al conjunt de l’estat el descens és més intens, tot i que perd força i se situa en el 5,5%. Això fa que sigui menys rellevant el fet que destaca la Generalitat, que la desocupació a Catalunya continua disminuint, en una tendència que es manté d’ençà del maig del 2021. És a dir, ho fa, però a un ritme més lent que no seria desitjable. Per una altra banda, també cal dir que els mesos de maig d’abans de la pandèmia presentaven xifres interanuals de baixada superiors a la d’enguany. Per tant, la dada és bona, però amb molts matisos.
Sobre aquest punt, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, ha dit que era “un bon mes de maig pel comportament cíclic i estacional de la nostra activitat econòmica” i en comparació amb els darrers anys. Tanmateix, ha afegit que això no era suficient per a resoldre els problemes estructurals de la nostra economia, que continua mostrant una taxa de desocupació massa alta. Ha defensat d’aprofitar les oportunitats que brinda el comportament estacional de l’economia catalana, perquè considera que “cap país competitiu desaprofita les oportunitats malgrat que siguin cícliques”. “Tenim l’economia que tenim i hem de fer més i millor economia, millorant la competitivitat empresarial per generar més riquesa i ocupació”, ha defensat.
Quant a l’augment d’afiliats a la Seguretat Social, ha estat d’un 1,3%, taxa de creixement superior a la dels mesos de maig del 2019 al 2025, quan se situava entre l’1% i l’1,1% (tret de l’any 2020 per la covid-19). De fet, l’increment d’enguany és de la mateixa intensitat que els registrats entre el 2016 i el 2018, quan l’afiliació també va créixer d’un 1,3% en aquest mes. En xifres absolutes, és l’augment d’afiliació més voluminós en un mes de maig de tota la sèrie històrica (50.034 afiliacions). Per règims, es registra un augment generalitzat a tots. El sistema especial agrari encapçala els creixements, amb un increment del 28,6% (6.148 afiliacions més), un règim que acostuma a experimentar forts increments al maig, amb l’inici de la temporada de collita de la fruita dolça, com ja hem esmentat al començament.
Sense dubte, és un mes positiu per motius estacionals. Però m’ha semblat interessant la reflexió que fan a la Cepyme (a escala estatal) sobre el paper que tenen les empreses en la creació de feina en funció de la seva grandària. Assenyala que, un mes més, les xifres del mercat laboral amaguen una realitat heterogènia i preocupant. D’acord amb les darreres dades disponibles d’empreses inscrites a la Seguretat Social, l’ocupació en les empreses amb un treballador o dos va estar pràcticament estancada en termes interanuals, i en el conjunt de les microempreses amb prou feines va créixer d’un 0,6%. Això vol dir que, aquest darrer any, van caldre prop de 63 microempreses per a sumar un nou treballador.
Aquesta realitat s’alinea amb el creixement interanual de només l’1,34% dels empresaris individuals al maig; una xifra que queda molt lluny de l’increment del 2,92% experimentat pels afiliats del règim general, exclosos els règims agrari i de la llar. Unes dades que, com indica la Confederació, són reflexos dels entrebancs existents al desenvolupament de l’activitat empresarial, que s’agreugen en les empreses de menor dimensió, en un context d’incertesa i costs a l’alça.
En definitiva, parlem d’un bon mes en què les autoritats, tant estatals com autonòmiques, s’han mostrat eufòriques pels resultats obtinguts. Però això no ens ha de fer oblidar que han tingut lloc en un període molt especial de l’any, en el qual precisament l’estacionalitat de la nostra economia juga molt a favor seu. Pensem, a més, que són treballs de baixa remuneració i que, al capdavall, generen molt poc valor afegit a l’economia catalana.
