05.07.2025 - 20:16
|
Actualització: 05.07.2025 - 21:56
L’artista underground Memi March, parella de Pau Riba fins els seus últims dies, s’ha mort aquesta matinada a causa d’un ictus. March era originària del Morell (Tarragonès), però als anys noranta es va establir a Barcelona, on va arrelar amb l’escena cultural alternativa. Va entrar en contacte amb figures de la poesia com ara Pep Blay i Enric Casasses i, gràcies a ells, es va relacionar molt amb l’escena artística del barri de Gràcia.
L’any 1995 va fundar la sala Heliogàbal amb el napolità Paolo d’Antonio, i junts el van convertir en un escenari de culte, un motor cultural i un espai de creació artística fora del circuit comercial. En aquella mateixa època va conèixer Pau Riba, i el va reconnectar amb l’underground.
“La Memi va ser una persona summament important per a l’escena underground, primer a Tarragona i després a Barcelona, molt lligada a l’àmbit de la música i de la poesia”, expressa el poeta Eduard Escoffet, amic íntim de March. Destaca que va deixar la seva carrera de poetessa una mica de banda per ajudar a fer possible que passessin coses en espais al marge de circuits oficials, i amb una mirada molt àmplia que connectava diferents escenes creatives, de la poesia a la música experimental. “Un nom poc conegut, però que va ajudar a fer possibles moltes coses, una persona molt estimada per diferents generacions d’artistes, poetes i músics de Gràcia, de Barcelona i de tot Catalunya”, diu.

March fou la companya fidel de Riba quan li van diagnosticar el càncer de pàncrees que se’l va endur, i també durant els sis mesos previs de dolor i diagnòstic erroni. Com que quan era dalt l’escenari semblava que el diagnòstic disminuïa, March el va animar a reprendre un projecte que havia començat trenta anys enrere i que no havia acabat mai, el llibre Història de la música del segle XX (l’electrònica). Riba va acabar-lo, i pocs dies després li van donar el diagnòstic i la notícia que ja feien tard per a poder-lo curar. Per això, fou ella qui el va presentar a la premsa quan es va publicar en un acte emotiu en què March va relatar com havien estat els últims dies de Riba.