Un president a l’estat francès, a punt d’anar a judici per haver defensat l’oficialitat de la llengua criolla

El cap de govern de l’illa de Martinica, Serge Letchimy, s’ha negat a atendre la petició del prefecte de retirar la resolució de l’assemblea local que estableix la llengua criolla com a llengua oficial de l’illa al mateix nivell que el francès. El prefecte de l’illa va fer-li arribar una carta en què li recordava que el primer paràgraf de l’article 2 de la constitució francesa deia que la llengua de la República era el francès. Per això, el prefecte demana la retirada d’una resolució que considera tacada d’il·legalitat.

Tanmateix, Letchimy ha decidit de desobeir les ordres del prefecte i diu que n’assumirà les conseqüències, siguin quines siguin. “Hem consagrat un avanç històric per a la llengua nativa de milers de martiniquesos arreu del món, ara no ens en podem desdir. L’estat francès hi guanyaria amb el reconeixement de les diferències locals”, deia Letchimy en declaracions a mitjans locals. “La llengua criolla ens atrau, ens defineix, ens uneix a un lloc i un temps”, afegia. A parer seu, la prohibició del prefecte és un acte d’esclavatge.

No és la primera vegada que Serge Letchimy, del Partit Progressista Martiniquès, demostra el seu compromís amb la identitat martiniquesa. El maig de l’any passat va participar en un congrés amb electes martiniquesos, guaianesos i guadalupenys en què van discutir els canvis institucionals que mereixen els territoris d’ultramar de l’estat francès. També va fer possible que Martinica recuperés la bandera nacionalista roja, verda i negra.

El cas martiniquès es basa en els mateixos fonaments jurídics amb què el tribunal administratiu de Montpeller va prohibir el català als plens municipals de Catalunya Nord. El tribunal va argumentar que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal com estableix la constitució, i que no pot ser relegada a llengua de segon ordre.

Fins fa poc, el crioll martiniquès tenia l’estatus de llengua regional, tot i ser la llengua materna de bona part dels habitants de l’illa. Abans dels anys noranta, fruit de la ideologia colonialista, el crioll era considerat una llengua inferior i ni tan sols s’ensenyava a les escoles.