Martí Domínguez guanya el premi Proa amb ‘Mater’, una novel·la sobre biogenètica i maternitat

  • Entre la ciència-ficció i la novel·la d’aventures, l’argument de ‘Mater’ presenta una societat posthumana on les gestacions es fan fora del cos femení · L’autor s’hi fa grans preguntes, com ara què ens fa humans

VilaWeb
L'escriptor Martí Domínguez, quart premi Proa de novel·la.
Montserrat Serra
08.11.2022 - 20:55
Actualització: 09.11.2022 - 11:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptor Martí Domínguez (1966) ha guanyat el quart premi Proa de novel·la, que atorga el Grup 62, amb l’obra Mater, que el jurat ha descrit com un relat d’anticipació i una singular història distòpica. Mater se situa en una ciutat sense nom, però que Martí Domínguez diu que és Boston, en una època futura però no gaire llunyana, potser dues generacions a venir. Ens trobem una societat de posthumans, on tots tenen el seu “màxim genètic”. Les criatures ja no s’engendren dins el ventre de la mare, sinó que les gestacions es fan per ectogènesi, fora del cos femení, en un úter artificial anomenat bio-sac. Els embrions han estat seleccionats i es troben lliures de malalties hereditàries. En aquest context, la Zoe, la protagonista, es queda embarassada contra tot pronòstic. Abans que les autoritats sanitàries la facin avortar i l’estudiïn, la Zoe decideix preservar el seu embrió i fuig. Se’n va a l’oest, cap al bosc, amb en Charles, un company de la universitat poc convencional. Bosc endins, encara hi ha petites colònies humanes perseguides, on perviu una forma antiga d’existència. La Zoe mira d’entendre què li passa, qui és i d’on ve.

Explica Martí Domínguez: “Tot i que d’entrada pot semblar una novel·la molt extravagant, va molt més enllà de la distopia. El que és corprenedor és que comences a llegir-la com si fos una novel·la actual. Perquè no és ciència-ficció, a la Xina ja se n’han fabricat, d’aquests úters artificials. Vull dir que és una enginyeria genètica que acabarà arribant. I he construït un món nou en el qual la societat viu en una mena de confort tutelat, que d’entrada et sembla que és bo per a l’individu, perquè permet que visqui sense el risc de les malalties genètiques i també és bo fins i tot per al cos femení, perquè la gestació natural té riscs i problemes i dificultats, que es poden pal·liar d’aquesta manera. Però és una situació que planteja moltes preguntes, és clar. Mater és l’arrel de la paraula matèria i com diu Diderot a la cita inicial del llibre, quan es fa el pas de la matèria inert a la matèria delicada, matèria viva, qualsevol cosa és possible.”

Continua Domínguez: “La pregunta que jo m’he fet i és la idea de fons de la novel·la, és sobre què ens fa humans. Què ens fa humans? I la resposta és que allò que ens fa humans és aquesta manera de relacionar-nos amb els nostres fills, la relació materno-filial. La naturalesa humana és la manera de parir, que és extraordinària. En aquest sentit, Mater és un cant a la maternitat tal com la coneixem, perquè és allò que ens fa humans. Si ens allunyem d’aquesta maternitat ens convertirem en una altra cosa, serem una nova espècie.”

Fotografia: Albert Salamé

Una estada a Boston

El 2019, Martí Domínguez va obtenir una beca de la Universitat Harvard per a fer una estada de tres mesos a Boston, bressol de la biotecnologia, i escriure un projecte sobre la percepció pública de la biotecnologia. Va visitar algunes de les empreses de biotecnologia més prestigioses, perquè va treballar al laboratori de Jack Szostak, un biòleg premi Nobel, que li va obrir les portes d’aquestes empreses, que segons Domínguez mantenen un secretisme inquietant. “Hi ha massa secretisme. No sabem què passa en biotecnologia. Hauríem de tenir més informació, i com a ciutadans hauríem d’estar més ben informats. Allà vaig entendre la velocitat a la qual anàvem i és corprenedor. Anem cap a aquest món possible; si més no, és plausible.”

Mater neix d’aquella experiència, però també té una relació directa amb la seva novel·la anterior, L’esperit del temps, que se situa a l’època del nazisme, on hi ha la recerca genètica de la raça ària i ja planteja els límits ètics de la recerca científica. “Els periodistes aleshores em preguntaven si això podria tornar a passar. Jo els deia: podria tornar a passar. Jo aleshores ja rumiava aquesta novel·la. Però amb Mater assumeixo un risc més gran, perquè no parlem de coses que han passat sinó de coses que passaran. Aquí m’interessa visitar el nostre futur per entendre el nostre present.”

Sorprèn que Martí Domínguez s’hagi decidit per una novel·la d’anticipació, perquè sempre s’havia decantat per mirar el passat. I aquest no és l’únic fet nou: per primera vegada, l’escriptor es posa en la pell d’un personatge femení protagonista, que narra la història en primera persona.

El jurat del premi Proa de Novel·la és format per Xavier Pla, Anna Sáez, Vicenç Villatoro, Clara Queraltó i Josep Lluch, que també n’és l’editor. El premi té una dotació de 40.000 euros i la novel·la arribarà a les llibreries el 16 de novembre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes