Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) és la portaveu d’Esquerra Republicana des del març. Periodista de professió i diputada des del 2015, Vilalta és militant d’ERC des del 2004 i, després de diverses tasques, ara ha fet un pas endavant arran de la repressió que pateix el partit, amb el president Oriol Junqueras a la presó, la secretària general, Marta Rovira, exiliada i membres de l’executiva encausats i perseguits per l’estat espanyol per haver col·laborat en l’organització del referèndum del primer d’octubre.

Parlem amb Vilalta de la situació de la política catalana, la república, l’autonomisme, el nou govern de la Generalitat, els efectes de la repressió i el nou full de ruta que ha d’aprovar ERC a la conferència nacional de final de juny. Jove, enèrgica i somrient, Vilalta es pren aquesta nova etapa com un repte personal, però amb el regust agredolç d’haver hagut de fer el pas per la situació de repressió contra el partit i l’independentisme.

És cert que feu les conferències de premsa disposada a no respondre les preguntes? Respondreu aquesta entrevista?
—[Riu] No vaig dir això! Va ser una broma sobre aquest tema i en Sergi Sabrià [el portaveu anterior], parlant amb el periodista, va dir rient que m’havia aconsellat de no respondre les preguntes. Vam riure, però va quedar reflectit a l’entrevista. Sóc periodista i empatitzo amb vosaltres, es tracta de mirar de respondre bé.

Bé! Ara que hi ha ‘govern efectiu’, com es fa efectiva la República?
—D’entrada, recuperar el govern ha estat un pas important i imprescindible per a aconseguir l’objectiu, que és la República. Defensem que per fer real la República i culminar-la hem de ser forts a tots els nivells i tenir totes les eines possibles. Per tant, això vol dir també recuperar el govern i les institucions, tenir complicitat amb la mobilització social i la ciutadania, ser forts a les instàncies internacionals, als ajuntaments i al parlament. Hem de ser més i més forts, sumar i tenir una majoria social hegemònica inapel·lable que ens permeti de materialitzar la República que vam decidir de tenir, però que malauradament encara no l’hem poguda fer efectiva. Però passarà, n’estem segurs.

Parlem de la ponència estratègia d’ERC, el nou full de ruta que s’aprovarà. S’ha aixecat polseguera perquè una part de les bases, com el batlle de Montblanc, Josep Andreu, creu que no es dóna prou importància a la via unilateral.
—Crec que s’ha maximitzat, no sé si interessadament o no, el debat o la polèmica sobre la ponència estratègica. Fa una anàlisi de la realitat a partir dels aprenentatges dels últims mesos. Ens situa on som i ens ajuda a definir què fem i amb quins instruments ho fem per tal de materialitzar la República. Per això es diu ‘Fem República’. No descartem cap via, mentre sigui pacífica i democràtica, per a arribar-hi. Sí que situa la necessitat de ser més i més forts, d’ampliar els suports en molts sectors que comparteixen la lluita antirepressiva però que encara no han vist la necessitat de la república. I defineix el marc de joc multilateral perquè és un procés on intervenen molts actors polítics, judicials, econòmics, socials… Hem de saber-nos moure en tota aquesta multiplicitat d’actors i maximitzar les oportunitats.

 

I la via unilateral?
—La ponència no descarta la via unilateral, l’entenem com a part del marc multilateral. Potser part de la militància creu que no hem estat prou explícits. Som en el tràmit d’esmenes perquè tota la militància pugui participar i millorar el text. Debatem amb la voluntat d’arribar a un consens i perquè tothom s’hi senti representat. Estem molt contents de la participació, amb 1.400 esmenes. Unes 1.100 s’han incorporat per negociar-les. Això demostra una fortalesa brutal de l’organització i una salut participativa molt gran de la militància d’ERC. Cal aixecar els llums i mirar a mitjà termini per a materialitzar la República i veure com ho fem per aconseguir-ho.

Andreu lamentava, però, que hi ha poca participació en les territorials, i feia una crida pública.
—Sí, la crida a la participació la podem fer tots. Però insisteixo, hi ha hagut un volum d’esmenes brutal. El 2013 es van presentar unes 300 esmenes i ara 1.400! Hi ha hagut assemblees a les territorials. Esperem que el 30 de juny i l’1 de juliol hi hagi també molta participació perquè el moment ho requereix. Com més participació, més aval a la ponència final.

La CUP acusa el govern d’autonomista.
—Això els ho hem sentit dir diverses vegades, però no hi estic d’acord. Sempre que hem tingut ocasió de poder governar, ho hem fet amb vocació republicana i de sobrepassar l’autonomisme. Voluntat de fer autonomisme, gens ni mica. Voluntat de fer república, tota. Això fa el govern de la Generalitat en aquest moment. Els exemples d’aquests últims dies demostren que no hi ha la intenció de fer autonomisme ni d’eternitzar aquest procés.

Quins exemples?
—Calia recuperar les institucions perquè creiem que així som més forts. Això no és autonomisme, és tornar-les a posar en mans de la ciutadania i al servei del país per poder avançar. Només amb les primeres accions de govern, tant les simbòliques com les efectives, s’ha demostrat que era imprescindible recuperar el govern. Desblocar els diners que havien de rebre les entitats socials, que són més de 300 milions d’euros, la reobertura de les delegacions a l’exterior, els diners per a recuperar la qualitat de TV3 i Catalunya Ràdio, 250 milions per a lloguer social… Ostres, són polítiques imprescindibles! I com que van destinades a millorar el país, estem segurs que ens ajudaran a sumar més gent.

 

 

 

La gent que té dubtes sobre la independència ho entén així?
—Aquesta és una de les idees principals. Des de l’acció de govern i poder donar resposta a les necessitats de la gent i fer polítiques amb lògica republicana, poder demostrar que amb el bon govern i cuidant la ciutadania som capaços de respondre a les necessitats i millorar el benestar. Estem convençuts que això ens portarà a fer que més gent vegi que aquesta és l’única via per a defensar dels drets socials, civils i polítics de la ciutadania. Això segur que revertirà en una suma a través de les persones que veuran que el projecte republicà és l’única alternativa per a garantir el benestar, la justícia social i la igualtat d’oportunitats. No hi ha cap altre projecte que ens garanteixi tot això. Dins l’estat espanyol ha quedat clar que aquests drets fonamentals no es garanteixen i que han estat vulnerats. Hem de ser capaços i ens hem d’esforçar per poder explicar tot això.

Aquesta legislatura hi haurà un procés constituent?
—La intenció és que sí. No puc dir quan. L’entenem com un gran espai de debat sobre com volem el país en tots els seus àmbits. També ens ha de servir per a arribar a moltíssima gent que se senti cridada a participar. De fet, el projecte de República Catalana és l’únic que preguntarà això a la ciutadania. L’estat espanyol no farà cap procés constituent. Només amb això, moltíssima gent hauria de veure l’oportunitat que hi ha de canvi real i tot el que comporta. Pensar i repensar com volem organitzar-nos i com volem que sigui la nostra societat. Això hi serà, aviat, s’ha de garantir que hi hagi la màxima participació de les persones convençudes i de les qui se sentin interpel·lades a participar. Ens ajudarà a sumar i a obrir el projecte per acumular forces. Ha de ser un procés consensuat, amb capil·laritat territorial i que ens permeti saber què volem i quins objectius tenim com a país. El procés constituent pot ser una de les eines al nostre abast per a desbordar els límits del projecte republicà.

Les conclusions del debat ciutadà al territori es portaran al parlament?
—No sé quines són la metodologia ni les fases. Perquè tingui èxit, ho haurem de consensuar amb tots els actors polítics, socials i econòmics que hi puguin participar. Per tant, ja veurem quins passos s’han de fer. És obvi que tot allò que surti del procés constituent haurà de canalitzar-se institucionalment perquè tingui els efectes que volem i perquè no es quedi només en un debat.

Heu fet autocrítica dels fets de l’octubre?
—Sí, se n’ha fet. En tot cas, és molt fàcil mirar enrere amb perspectiva i pensar que s’hagués pogut fer d’una altra manera. No m’atreveixo a dir què hauríem hagut de fer diferent. Es van prendre les decisions que en aquell moment, en un context concret i amb la informació que es tenia, van semblar millors. Tot es va fer amb la voluntat de fer efectiu l’1-O i de poder votar, després de plantar cara a la repressió i proclamar i materialitzar la República. Malauradament, no vam poder defensar-la. Potser amb el pas del temps tindrem més informació. En tot cas, valoro molt que tot el que es va fer va ser perquè en aquell moment es creia que era el millor per a arribar a l’objectiu que tots volíem. A partir d’ara, crec que el més important és aprendre de les lliçons. Una de les més importants és que l’estat espanyol està disposat a tot. Pensàvem que ‘no seria capaç de’, que ‘no es podia permetre’, però tot allò ha estat igual.

L’estat espanyol ha estat capaç de tot.
—Per liquidar l’independentisme i el projecte de República ha estat capaç de carregar-se l’estat de dret i la democràcia. Això és una lliçó molt important, perquè nosaltres ens movíem en un marc democràtic i de defensa dels drets i les llibertats, i hi continuem. Però hem vist en quin eix es mou l’estat espanyol. Hem de ser més i més forts perquè és l’única manera d’enfrontar-nos a aquest estat tan repressiu i fort. Hem de continuar defensant totes les vies democràtiques amb aliats a tots els nivells. Segur que tindrem una nova oportunitat. Si mantenim viu l’embat i la resistència, serem capaços de guanyar.

Teniu alguna expectativa amb el nou govern espanyol? Dijous, Grande-Marlaska s’espolsava la responsabilitat d’acostar els presos polítics i després Llarena va recordar-li que això depenia del Ministeri de l’Interior.
—Diverses coses. D’entrada, vaig una mica enrere. Vam donar suport a la moció de censura perquè creiem que era una acció de responsabilitat per fer fora el PP i fer caure Rajoy. Aquell govern que ens havia reprimit, el líder de la repressió i la corrupció…

El PSOE també.
—Sí, sí. Dic que en aquell moment era l’acció responsable per a fer caure aquell govern. No pas per a donar suport al PSOE. Dit això, evidentment, s’obre un nou escenari, però no tenim gaires expectatives. Veurem quins són els següents passos. Sobre la qüestió concreta dels presos, és vergonyós el que va passar dijous. El ministre i el jutge es van passar la pilota sobre els presos. És una aberració, una arbitrarietat, que estiguin tancats com a ostatges, com a venjança. I exigim, no és contradictori, que els acostin a Catalunya. És una acció de dret, ho diu la llei, que estiguin tan a prop com com sigui possible de les famílies i els fills. Si el govern espanyol tingués voluntat, ja hauria pogut prendre la decisió.

 

L’altre dia vau comentar que qualsevol negociació hauria de partir del primer d’octubre. Què vol dir això?
—Continuem defensant el diàleg i la negociació. Si volem un diàleg sincer i efectiu, hem de poder parlar de tot, sense renúncies ni condicions d’entrada. No hem de parlar únicament de reivindicacions concretes de polítiques econòmiques, socials i sectorials que fa molts anys que arrosseguem, sinó també de la situació de Catalunya i sobre com exercim el dret d’autodeterminació i fem real la República Catalana. Quan diem que cal partir del primer d’octubre, parlem d’això. El conflicte s’ha de resoldre per la via política, la negociació i el diàleg. L’1-O és el moment fundacional de la República Catalana, marca un abans i un després en la nostra història més recent.

Això es pot negociar amb Espanya?
—Suposo que l’estat espanyol entén i està d’acord amb els tractats internacionals que ha signat i que s’inclouen a la constitució. La Carta de les Nacions Unides reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles. El govern espanyol ha tingut i té l’oportunitat de dialogar i negociar com han fet altres països, com el Regne Unit i Escòcia. Ells han optat per la repressió al límit i dir sempre que no. Són ells que han perseguit dirigents polítics i la llibertat d’expressió. Nosaltres continuarem defensant el diàleg i la negociació fent valer que Espanya ha subscrit el dret d’autodeterminació i plantant cara a la violència i la repressió.

Si es vol obrir una negociació, el camp internacional serà important. Fins ara, Espanya s’ha negat a acceptar cap oferta de mediació. El Consell per la República pot tenir cap paper, en aquest sentit?
—La situació internacional és clau. Quan parlem de negociar amb l’estat, sabem que no negociarà perquè no n’ha donat cap mostra. Hem de forçar l’estat a negociar, o forçar-lo perquè l’obliguin des de fora. Aquest mandat perquè s’assegui a negociar pot venir de les esferes internacionals. Cal tenir en compte també les batalles judicials dels exiliats. Espanya ha patit els primers reversos judicials perquè cap justícia europea no reconeix uns delictes inexistents i inventats per a castigar i silenciar el poble de Catalunya. L’acció internacional s’ha d’organitzar i coordinar. És evident que el Consell per la República pot ser un instrument que ens ajudi a reivindicar aquesta veu de les demandes de Catalunya a tot arreu i que ens pot ajudar a denunciar les vulneracions de drets i la repressió. Ens hi ajudarà la veu que tenim al Parlament Europeu, els exiliats, les delegacions del govern que es reobriran… Amb totes aquestes eines hem de ser capaços de guanyar.

Marta Rovira formarà part del Consell per la República?
—Veurem com s’acaba de configurar. Se n’ha parlat molt, però s’ha de confirmar com es materialitza el Consell per la República. Marta Rovira va veure’s obligada a anar-se’n per culpa d’aquesta persecució brutal de l’estat espanyol i segur que tindrà un paper rellevant i important en l’àmbit internacional en defensa dels drets i les llibertats individuals i col·lectives. Ja veurem quin és el rol que té cadascú.

Participa en la vida interna del partit?
—És la secretària general d’Esquerra Republicana i això continua igual. Ella participa en les reunions internes i esperem que en el futur tingui un paper més públic. Segueix el dia a dia de la manera que les noves tecnologies li permeten.

Dins d’aquesta situació d’anormalitat i repressió, ERC s’ha recuperat de tenir la secretària general a l’exili i el president a la presó?
—Hem patit una persecució brutal a l’organització. Han intentat escapçar-nos per afeblir-nos, atemorir-nos i fer-nos desaparèixer. A més de Marta Rovira a l’exili i Oriol Junqueras a la presó, tenim molts membres de l’executiva encausats i militants perseguits per haver fet tot el possible perquè els catalans poguessin votar l’1-O. Ha estat un cop dur, però per sort som una organització àmplia, forta i cohesionada. Hi ha persones per a agafar els relleus i les responsabilitats per a continuar resistint i persistint, tot i la crueltat del moment.

 

Les eleccions municipals seran una bona prova per a mesurar si s’ha ampliat la base?
—Cada vegada que hi hagi urnes ens comptarem i validarem la majoria a favor de la independència i de la República. La democràcia no ens fa por. Per això sabem que la República acabarà guanyant. La via democràtica i pacífica és la nostra i la que hem de fer servir per arribar a la República. A més de revalidar la majoria, l’hem d’incrementar per demostrar que som molts i que cada vegada som més. El moviment independentista ha crescut aquests últims anys i encara tenim marge, amb molta gent que no ha fet el pas però que està a favor de la democràcia, els drets i les llibertats.

Sumar més del 50% dels vots a les municipals implicarà algun canvi en el panorama polític?
—D’entrada, ens situa en un nou escenari. Caldrà veure quina és la correlació de forces. Superar el 50% és superar un dels llindars importants per a validar i certificar la majoria favorable a la independència. Haurem de valorar nous passos perquè serem més i més forts, que és el que volem. No puc concretar què passarà, però seria un pas molt i molt important per a avançar, materialitzar i consolidar la República.

Que l’independentisme guanyi a Barcelona és decisiu?
—És molt important. Però també a altres ciutats importants i a les altres capitals, com Lleida i Tarragona.

Ja s’ha obert el debat habitual. Llista unitària, llistes separades.
—Hem de poder contrastar els projectes amb tothom en totes les eleccions, siguin municipals o al parlament. Confrontar totes les idees i els projectes ens fa maximitzar resultats a tots. Les eleccions del 21 de desembre en són una prova, a diferència del 27 de setembre. Quan anem junts, és difícil eixamplar la base, ens quedem petits. Quan ens presentem per separat, provant cadascú de maximitzar els seus resultats amb el seu projecte, és quan veritablement aconseguim eixamplar el perímetre al màxim. Amb els resultats que hi hagi, caldrà posar-nos d’acord, sumar i tenir unitat d’acció a l’hora de tirar endavant els ajuntaments i les polítiques que es facin. Les municipals han de servir perquè hi hagi tants ajuntaments republicans i independentistes com sigui possible. Podem fer un salt qualitatiu en moltes zones, sobretot a l’àrea metropolitana i a les capitals.

Creieu que es podrà governar Barcelona sense que una llista independentista sigui la més votada? L’última enquesta publicada donava un empat entre Barcelona en Comú i Ciutadans.
—Si les llistes independentistes sumem i aconseguim majoria, podrem governar. Acaben tenint la batllia aquells que poden sumar i que poden posar-se d’acord. És evident que sí.

ERC pactarà amb els comuns i el PSC?
—Nosaltres no descartem cap opció amb la idea de poder garantir ajuntaments republicans, independentistes i que ens permetin desenvolupar les polítiques per a avançar. En cada cas haurem de mirar com es tradueix, això. Ara mateix no descartem. Però la nostra lògica i la prioritat és que hi hagi com més ajuntaments republicans millor. Sabem que moltes vegades ERC pot ser aquest engranatge, aquest projecte que des de la centralitat de l’independentisme pot aconseguir aplegar les màximes majories.

 

 

Oriol Junqueras era professor vostre. Teniu una relació molt personal amb ell. Vau veure els vídeos de dins la presó d’Estremera?
—No els vaig voler veure. He vist algunes imatges, però res més.

Què vau sentir?
—Pel poc que he vist i el que sé, s’hi veu la dignitat d’aquestes persones. Les imatges han estat robades i això és indigne. Però la seva dignitat, malgrat que l’estat els reté com a ostatges a la presó… Són persones bones. L’Oriol és una de les persones més bones que coneixem i està segrestat perquè és capaç de liderar, aglutinar i sumar com ningú. Amb una mentalitat oberta i de cuidar, d’acompanyar la gent i escoltar. A ell i la resta de presos els veuen com una amenaça per a l’estat, per això els tenen segrestats.

Ara que hi ha govern a Catalunya, canvi d’executiu a Espanya, hi ha el risc de normalitzar la situació dels presos polítics?
—Hem de fer tot el possible perquè no es normalitzi. Aquest país no serà normal fins que no s’hagi acabat tota la judicialització, fins que totes les persones empresonades no siguin al carrer ni fins que totes les persones exiliades tornin a casa. Ens consta que tots els actes per a recordar els represaliats, els dinars i sopars grocs, actes per a recaptar diners i denunciar la situació ajuden a no normalitzar. Els presos i les preses ens diuen que no els plorem, sinó que els reivindiquem.

La situació del partit us ha portat personalment a haver de fer un pas endavant. Com ho heu entomat?
—És un sentiment contradictori i agredolç. Qualsevol nova responsabilitat va sempre acompanyada d’il·lusió, però alhora tinc el sentiment agre i trist d’haver-ho de fer en aquest context. A més, va coincidir amb la segona tongada d’empresonaments de la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, el Raül Romeva, el Jordi Turull i el Josep Rull. I en el moment que la Marta Rovira se n’anava a l’exili. Per tant, en un context molt dur. Però absolutament convençuts que tots hem de lluitar i cadascú aportar el granet de sorra i fer el paper que ens toqui en la lluita antirepressiva i a la vegada l’avenç de la República. Això fem, no solament jo, sinó molts companys i companyes, amb tota la voluntat de ser útils per al projecte.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb