Marta Rovira: ‘Som en un conflicte polític i això implica confrontació’

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, reapareix pocs dies abans de començar el curs polític i de la Diada. Després de més d’un any exiliada a Ginebra, analitza en una entrevista concedida a l’ACN la situació política actual, desgrana l’estat de l’independentisme i aporta la seva recepta per aconseguir una bona estratègia i mantenir la pugna amb l’estat espanyol. Rovira creu que la confrontació política amb Espanya és gairebé inevitable. ‘Som en un conflicte polític i això implica confrontació, encara que no sigui mai volguda’, ha dit. Així i tot, no menysté l’estratègia de la negociació amb l’estat espanyol. Diu que es nega a ‘regalar la bandera del diàleg a Pedro Sánchez’ i que és essencial per a l’independentisme mantenir aquesta voluntat tant dins de Catalunya com fora. Considera que la repressió de l’estat espanyol ja forma part del panorama polític català i adverteix que amb les noves estratègies independentistes s’haurà d’assumir que es mantindrà. ‘La repressió ha vingut per quedar-se’, resumeix.

Explica que dedica gran part de la feina diària a la gestió interna d’Esquerra, i la resta a mantenir contactes internacionals sobre els drets humans, la causa catalana i la independència, aprofitant que Ginebra i Suïssa són un pol d’atracció permanent d’agents socials i polítics que podrien interessar-se per la qüestió. Parla tranquil·la, engrescada amb la política catalana, coneixedora de tots els detalls que l’envolten, conscient que la distància dificulta algunes de les seves feines però decidida a aprofitar ‘les oportunitats que ofereix l’exili’ per a la internacionalització de la situació de Catalunya.

Més enllà de la seva situació personal, ha volgut mantenir tot el vincle amb el partit i, de Ginebra estant, continua marcant el discurs d’ERC. És per això que en aquesta entrevista a l’ACN no ha volgut esquivar l’actualitat política. Parla sense embuts de la ‘confrontació amb l’estat’ a què va al·ludir el president Torra, i que va aixecar polseguera fins i tot dins alguns sectors d’ERC. A Rovira aquest concepte no li resulta gens aliè: ‘Som en una situació de conflicte polític i el conflicte polític implica una confrontació, encara que no sigui mai volguda ni voluntària. Clarament identifico la situació política actual en forma de conflicte polític’, diu, rotundament.

‘L’independentisme –afegeix– ha d’assumir i prendre consciència que es gestiona la qüestió política en termes de conflicte polític. Fins ara hi havia deslleialtat institucional i la crisi política més greu que havíem tingut era la crisi estatutària. Però ara hem pujat uns quants esglaons i som en un conflicte polític. I això en bona part ho alimenta la repressió política’, diu.

Això no vol dir, aclareix, que no defensi l’estratègia del diàleg. Els independentistes, atesa la situació actual i les reaccions de l’estat espanyol a les ofertes del sobiranisme, no han de renunciar ni abandonar cap estratègia; al revés: les han d’abraçar absolutament totes. ‘M’adono que, internacionalment, hem de fer valer més la via del diàleg i la negociació que el senyor Pedro Sánchez, encara que moltes vegades ens sembli que aquesta via continua sense tenir cap representant a l’altre cantó de la taula’, assegura.

Tanmateix, és conscient de la dificultat del moment. ‘Quan un govern espanyol dimiteix de fer política, mira cap a altra banda i posa sobre la taula la repressió política com a resposta, la situació és conflictiva. I en aquesta situació conflictiva pot haver-hi diàleg i negociació. De fet, internacionalment es promou la resolució per aquesta via’, explica. Per a Rovira, mantenir aquesta opció viva és essencial ‘com sempre ho ha estat per a ERC i per als independentistes’. ‘No deixarem escapar mai la bandera del diàleg i la negociació, que és la que es vol quedar Pedro Sánchez –diu–. Aquesta bandera no la hi regalarem, entre més coses perquè no ens hem aixecat mai de la taula de diàleg. Són ells que tenen la cadira buida de fa mesos, que no assumeixen la resolució democràtica i política del conflicte i la fien a una sentència que empitjorarà la situació política al nostre país i a l’estat. No abandonarem la bandera del diàleg, no crec que cap independentista ho hagi de fer ni ho faci.’ Però afegeix: ‘Una altra cosa és pensar que aquest diàleg es pugui trobar portes obertes, vistes la correlació de forces i l’actitud de Pedro Sánchez.’

Rovira diu que no és ingènua i que coneix els obstacles que conté aquesta estratègia de negociació. Per això avisa: ‘Si el diàleg i la negociació no són capitanejats per Pedro Sánchez, l’independentisme –amb ERC al capdavant– faran servir totes les vies pacífiques i democràtiques per defensar allò que creuen que és millor per al país: la independència i la construcció de la República.’

Més repressió en les noves fases

Convençuda que l’independentisme ha de refer-se, Rovira alerta que, sigui quin sigui el nou full de ruta, l’estat continuarà aplicant la repressió i que podria haver-hi més presó i més exili. ‘La repressió, des del moment que un estat i un govern estan disposats a utilitzar-la com a instrument polític, ha vingut per quedar-s’hi. La repressió genera aquesta temptació. Malauradament, hem de pensar que la repressió política s’ha convertit en un instrument per provar d’aturar, obstaculitzar o expulsar de l’agenda el moviment independentista. I està bé que prenguem consciència que això és així perquè cal també una estratègia contra la repressió que ha de superar el moviment independentista, perquè la repressió acaba afectant tota la ciutadania i mina la democràcia’, diu Rovira, tot apuntant a les esquerres i als ‘demòcrates convençuts’.

També veu clar que la seva situació a Ginebra pot acabar perillant després de les sentències del judici de l’1-O i que el risc que es reactivin les euroordres i la persecució als exiliats és elevat. ‘La repressió política, quan un estat ha decidit d’utilitzar-la, és molt difícil de superar, perquè els és còmoda i fan veure que no hi ha cap qüestió política a resoldre. I com que és conjuntural, després de la sentència hi haurà nous focus de repressió, es reobriran els de l’àmbit internacional i veurem con continuen els judicis que hi ha pendents’, lamenta.