24.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Olivia George i Gaya Gupta
En un servei interreligiós per a commemorar la presa de possessió a la catedral nacional de Washington, dimarts passat, una bisbessa va suplicar al nou president dels Estats Units que mostrés compassió cap als immigrants, els nens LGBTQ i “totes les persones del nostre país que estan espantades”.
No era pas la primera vegada que el reprovava en públic.
Mariann Budde, bisbessa episcopal de Washington, ja va criticar el nou president en la primera legislatura, sobretot arran de la gestió de l’onada protestes per la igualtat racial l’any 2020. Budde ha estat la líder espiritual de la diòcesi episcopal de Washington d’ençà del 2011, i ha esdevingut la primera dona a ocupar el càrrec.
Aquesta és la història personal de la bisbessa en relació amb Trump.
Què va dir Budde a Trump durant el servei d’oració inaugural?
La tradició de fer un servei religiós per a commemorar la presa de possessió del president es remunta a la fundació dels Estats Units. Durant el darrer segle, la catedral nacional de Washington, al nord-oest de la ciutat, ha estat l’escenari de la majoria d’aquests serveis.
A diferència d’anys anteriors, el servei d’enguany es va planificar l’estiu passat, cosa que garantí que la llista d’oradors es mantindria amb independència de qui guanyés la presidència.
El portaveu de la catedral, Kevin Eckstrom, explicà aquesta setmana que aquesta era justament la intenció. “És un servei per a la nació, per a tots els nord-americans, no pas per a una persona en particular”, afegí.
Al final del sermó, Budde va interpel·lar directament a Trump, que seia pocs metres més enllà, a primera fila.
“En el nom de Déu, li demano que tingui pietat de les persones del nostre país que estan espantades”, digué.
Budde instà Trump a ajudar els refugiats que fugen de zones de guerra, a tenir pietat dels nens “que temen que s’emportin els seus pares” i a apiadar-se dels “nens gais, lesbianes i transsexuals de famílies demòcrates i republicanes, alguns dels quals temen per les seves vides”.
Trump ha promès d’impulsar la campanya de deportacions més gran de la història dels Estats Units, que afectaria milions d’immigrants en situació irregular. Durant el sermó, Budde suplicà al president que tingués en compte “les persones que recullen les nostres collites i netegen les nostres oficines, que treballen a les nostres granges i els nostres escorxadors, que renten els plats en què mengem als restaurants i que treballen als torns de nit dels hospitals”.
I afegí: “La immensa majoria dels immigrants no són delinqüents. Són gent que paga imposts, són bons veïns.”
En declaracions a The Washington Post, Budde explica que va passar-se hores i hores pensant i redactant el discurs del sermó. “És una responsabilitat immensa que assumeixo amb humilitat”, diu.
Com han respost Trump i més conservadors al sermó de Budde?
Trump no va intervenir en el servei, que era tancat al públic i que es va fer durant les últimes hores de la jornada de presa de possessió.
“No ha estat gaire emocionant, no?”, digué el president poc després a la premsa, que va comptar amb representants de religions com la musulmana, jueva, sikh i cristiana. “Ho haurien pogut fer molt millor”, afegí.
L’endemà, poc després de mitjanit, Trump va titllar Budde de “detractora de Trump i partidària de la línia dura de l’esquerra radical”, en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social. Afegí que les paraules de la bisbessa havien estat inapropiades, que el servei havia estat “molt ensopit” i que tant Budde com l’Església “deuen una disculpa al públic nord-americà”.
“Ha fet entrar la política a l’església per la porta del darrere, i de manera molt impúdica –continuà Trump–. Ha estat desagradable en el to, i no ha estat gens convincent ni intel·ligent.”
Els partidaris de Trump tampoc no van perdre l’oportunitat de criticar durament Budde a les xarxes socials. Mike Collins, congressista republicà de l’estat de Geòrgia, va escriure a X: “La persona que va fer aquest sermó hauria de ser afegida a la llista de deportacions.”
El músic i activista conservador Siguin Feucht, per una banda, va fer una crida a “posar fi a aquesta tradició” del sermó inaugural. “Això no és una església com Déu mana, i ella no és una pastora com Déu mana”, escrigué a X.
Quina és la història personal de Budde amb Trump?
Budde, de seixanta-cinc anys, en va passar divuit com a rectora de l’Església Episcopal de Sant Joan, a Minneapolis, abans de ser elegida per dirigir la Diòcesi Episcopal de Washington, l’any 2011. Llicenciada en història per la Universitat de Rochester, va obtenir un màster en teologia i un doctorat en ministeri pel Seminari Teològic de Virgínia, el seminari acreditat més gran de l’Església Episcopal als Estats Units.
També fou l’encarregada de pronunciar el sermó de la presa de possessió de Trump durant el primer mandat, l’any 2017. A diferència d’enguany, però, aquell sermó no contingué gaires referències al president.
No va ser fins el juny del 2020, tres anys més tard, que Budde va guanyar notorietat per la seva oposició a Trump.
Mentre les manifestacions per la igualtat racial paralitzaven la capital i bona part de la resta del país, Trump va presentar-se d’improvís a l’església de Sant Joan, situada enfront de la Casa Blanca, poc després de pronunciar un discurs molt controvertit sobre les protestes. Amb una Bíblia a la mà, el president va fotografiar-se davant l’església, del segle XIX, on hi havia les finestres tapiades amb contraxapat després de l’incendi de la vigília.
Poc després de la visita de Trump a l’església, Budde intervingué en la polèmica i es declarà indignada per l’ús que el seu govern havia fet de la violència a l’hora de desallotjar els manifestants pacífics que s’havien congregat davant la Casa Blanca. La bisbessa afegí que no havia estat avisada de la visita de Trump, i afegí: “No vull que el president Trump parli en nom de l’església de Sant Joan.”
“L’única cosa que ha fet [Trump] ha estat atiar la violència”, digué Budde. “Necessitem un dirigent moral, i ell ha fet tant com ha pogut per dividir-nos”. Les declaracions no trigaren a fer la volta al país i a tot el món.
Mesos després, Budde va intervenir en la convenció nacional del Partit Demòcrata del 2020, empesa –segons que explicà més tard– per l’oportunitat de poder utilitzar la seva posició d’autoritat per a cridar l’atenció sobre les desigualtats posades de manifest per la pandèmia i pels assassinats d’afroamericans a mans de la policia.
“Aquest moment és crucial, tant per a la nostra nació com per a la nostra espècie. Les lliçons que n’extraguem seran de vital importància”, declarà durant la convenció. “Reso perquè, algun dia, la gent miri enrere i digui: ‘Aquest va ser el moment en què per fi ens vam ocupar de tots els nostres problemes’.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
