Maria Eugènia Gay i els comandaments policíacs no compareixen al parlament per la deportació de Badaoui

Els portaveus d’ERC, Junts i la CUP a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya han criticat les incompareixences de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, i diversos comandaments de la Policia espanyola per informar sobre l’expulsió de Mohamed Said Badaoiu, activista musulmà i veí de Reus. També hi estava citat el subdelegat a Tarragona, Joan Sabaté. A més, Gay havia de comparèixer a la comissió per la infiltració d’un agent de la Policia en organitzacions juvenils independentistes. El PSC ha defensat que els citats tenen dret a no comparèixer, mentre que Vox i Ciutadans també han dit que no hi tenen cap obligació i creuen que la cambra catalana vol “controlar” l’estat.

Tots els citats ha declarat ja havien avançat que no assistirien a la sessió de la Comissió d’Interior. Van al·legar que els òrgans de l’administració general de l’estat espanyol no estan sotmesos al control polític d’òrgans legislatius autonòmics i, així, sostenen que només han de donar explicacions al congrés espanyol.

El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha titllat de “vergonyós” l’actuació de l’estat i ha lamentat que els seus representants “no donin la cara”; Pere Albó, de Junts, ha afirmat que és “molt greu” que no atenguin la demanda del Parlament de Catalunya mentre que el republicà Carles Castillo ho veu “escandalós” i “molt decebedor”.

Per la seva banda, el diputat del grup PSC-Units per Avançar Ramon Espadaler s’ha referit al dictamen del Consell d’Estat que els permet no comparèixer. Sergio Macián, de Vox, ha dit que la cambra catalana pretén fer un “control polític” de l’Estat i Matías Alonso, de Cs, s’ha expressat en la mateixa línia i ha sostingut que alguns grups intenten “embolicar la troca”.

El president de la comissió, Chakir el Homrani (ERC), ha afirmat que no comparèixer “no és una passa positiva per al parlamentarisme ni per a la política”. El Homrani ha llegit els articles que fan referència a les compareixences del Parlament, concretament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, del Reglament del Parlament i un dictamen del Consell d’Estat, per contraposar l’àmbit normatiu d’acord amb el qual haurien d’haver comparegut i el que els citats al·leguen per justificar la seva absència.