Marga Prohens, l’admiradora d’Ayuso que no es desfà de la foscor del PP de les Illes

  • La dirigent del PP serà la nova presidenta de les Illes després d'haver tancat un acord programàtic amb l'extrema dreta de Vox

VilaWeb
Redacció
29.05.2023 - 21:40
Actualització: 02.07.2023 - 19:10

Margalida Prohens Rigo (Campos, Mallorca, 1982) substituirà Francina Armengol com a presidenta de les Illes, després d’haver guanyat les eleccions al parlament amb 26 escons (inclou el de Sa Unió de Formentera). A la dirigent del PP li han mancat quatre diputats per a la majoria absoluta, però comptarà amb l’abstenció del partit d’extrema dreta Vox per a posar fi a les dues legislatures consecutives dels pactes de progrés.

La relació entre Prohens i el dirigent de la ultradreta, Jorge Campos, no és la millor i ha amenaçat de fer descarrilar la investidura, però la cosa es va destensar quan es va saber que no recolliria l’acta de diputat per ser el candidat de Vox en les eleccions espanyoles del 23-J. D’aleshores ençà, els contactes entre totes dues formacions es van accelerar i van donar un primer fruit: la presidència del parlament per a Gabriel Le Senne.

Després del ple de constitució, Campos va anar a cercar Prohens i li va fer una abraçada i dos petons. La seva investidura ja era pràcticament un fet. “Que et vagi molt bé. Anem parlant”, li va dir el dirigent ultradretà. Una setmana després, el PP i Vox anunciaven el pacte programàtic per a tirar endavant la legislatura. Finalment, Prohens aconseguia de governar tota sola, però a canvi de moltes cessions polèmiques, com ara convertir el català en una llengua residual en la funció pública i l’educació.

“Tanquem avui un acord amb Vox que em permet de complir amb la meva paraula de formar un govern en solitari i estable. […] Complirem amb els compromisos acordats i amb el nostre”, va dir Prohens, que d’ençà del pacte amb l’extrema dreta s’ha deixat veure en un acte amb les elits mallorquines, però també a la celebració de Sant Pere a Andratx.

Un odi personal

La relació entre Prohens i Campos era complicada, per dir-ho suaument. Ara fa pocs mesos, van tenir una enganxada arran del concert a Palma d’Antònia Font per Sant Sebastià, al qual va assistir la dirigent del PP amb el seu marit, Javier Bonet. Vox va aprofitar l’esdeveniment per organitzar una campanya mediàtica en contra seva i acusar el consistori de malbaratar centenars de milers d’euros amb una banda “poc coneguda” i “catalanista”.

“En teoria, ets l’oposició… volia dir que és incoherent, però tractant-se del PP, no ho és”, va piular Campos sobre Prohens. La dirigent no va respondre-hi directament, sinó que hi va respondre el número 3 del partit, Sebastià Sagreras. “El que et perds, Jorge, si no t’agraden només perquè canten en la nostra llengua… No siguis tancat, l’univers és una festa!”, li va etzibar.

Ungida per l’aparell de Madrid

Prohens va començar a militar a les Noves Generacions del PP el 2005, on va escalar fins a la presidència adjunta el 2010. Un any més tard, va ser elegida diputada al Parlament de les Illes Balears, quan José Ramón Bauzà va tocar sostre, amb 35 diputats. En la legislatura següent, malgrat el descens del PP, va poder revalidar l’acta i va ser nomenada portaveu del grup parlamentari.

Tanmateix, el 2019 no hi va tornar perquè la nomenaren cap de llista al congrés espanyol, tot i que en primera instància la direcció de Pablo Casado havia imposat l’ex-delegada del govern espanyol, Maria Salom. Finalment, amb la intervenció de Biel Company, Prohens va ser la cara de la candidatura a la cambra baixa i Salom la de la cambra alta. Al congrés espanyol, es va fer un forat per la seva bel·ligerància amb les ministres d’Unides Podem i els independentistes.

Finalment, el 24 de juliol de 2021, en el setzè congrés del PP de les Illes, va ser elegida presidenta de la formació amb el 99,72% dels vots. Prohens va ser la protagonista del congrés, però en tot moment fou supervisada per alts càrrecs i membres de la direcció del PP espanyol, entre els quals el president d’aleshores, Pablo Casado; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso –de qui ha dit que vol imitar “el model de llibertat”–; el batlle de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida; el qui era secretari general, Teodoro García Egea; la portaveu al congrés espanyol, Cuca Gamarra; i la sots-secretària d’Organització d’aleshores, Ana Beltrán.

La polèmica del català i la negació dels Països Catalans

En aquell mateix congrés, Prohens va haver d’entomar la primera polèmica, quan Casado va defensar que a les Illes no es parlava català. “Vosaltres no parleu català, parleu mallorquí, parleu menorquí, parleu eivissenc i parleu formenterenc”, va dir. I encara es va envalentir i va estirar una mica més el fil catalanòfob. “No sou part de no sé quins Països Catalans, sou les grans Illes Balears, admirades a tot el món”, va afegir.

L’endemà, en una intervenció a IB3, Prohens va defensar Casado. “Allò que va dir és una cosa que va arrencar aplaudiments allà dins, però que també n’arrancaria defora. I és que no som Països Catalans, que nosaltres som una comunitat autònoma amb una història mil·lenària. Que hem estat fins i tot Regne de Mallorca, que hem d’estar orgullosos del nostre patrimoni, de la nostra cultura i de ser qui som”, va declarar.

Ara, en la qüestió de la llengua va haver de fer més d’un tirabuixó: “Ningú no em donarà lliçons quant a llengua; sempre he estat en el mateix lloc i sempre hi seré. El PP defensa l’estatut. També és cert que l’article 35 parla de les particularitats de la llengua en cada illa i això és una riquesa. En el tema de la llengua, que no ens facin triar. S’ha de protegir, com mana el nostre estat, aquesta particularitat sense qüestionar la unitat. Per tant, defens el nostre estatut.”

La llengua serà una de les grans qüestions de la legislatura. Prohens i el PP de les Illes encara tenen viu el record de la campanya agressiva de Bauzà a favor del trilingüisme –amb la voluntat d’arraconar el català a les escoles–, que els va fer perdre les eleccions del 2015. Ara, les primeres decisions de la futura presidenta no sembla que vulguin marcar distància amb aquell executiu.

Prohens ha decidit que el seu vice-president econòmic sigui Antoni Costa, que ha estat una peça clau en les negociacions amb Vox i, entre el 2011 i el 2015, va ser conseller de l’executiu de Bauzà. Concretament, de Pressupost i Finançament, i va promoure retallades molt importants en sanitat i ensenyament.

Incapaç de desfer-se de la corrupció del passat

A final de març, Prohens va ser la diana de tota mena de crítiques, quan Ok Diario va filtrar que ella i la resta de la cúpula del PP de les Illes havien assistit a un dinar pre-electoral a Sencelles, organitzat per José María Rodríguez, ex-secretari general de Palma i ex-conseller de Jaume Matas, un home que ha estat esquitxat per uns quants casos de corrupció i va ser condemnat a tres anys i mig de presó pel cas Over. Arran d’això, ara fa set anys, fou expulsat del partit per ordre de Mariano Rajoy.

A part de Prohens, al dinar també hi van anar el seu marit i secretari general a Palma, Javier Bonet; el candidat a la batllia, Jaime Martínez; la secretària general a les Illes, Sandra Fernández. Durant l’àpat, que va ser una demostració d’influència, Rodríguez es va alçar i va dirigir un parlament a tota la cúpula del partit.

Després de ser censurada per la direcció d’Alberto Núñez Feijóo, Prohens va explicar que ho havia comunicat al PP espanyol d’ençà del primer moment i va reduir el dinar a un àpat informal, dins la seva vida privada. “Si arribo a saber que es generaria tant d’enrenou, la decisió hauria estat una altra”, va afegir, abans de dir que no havia compartit amb Rodríguez la formació de les llistes electorals.

Nepotisme a Palma

Abans de les eleccions del 28 de maig, Prohens ha estat acusada d’haver promocionat el seu marit en les llistes a Ciutat. Javier Bonet, actualment diputat al parlament i secretari general a Palma, ha ocupat el número 2 i serà regidor en l’executiu que encapçalarà Jaime Martínez. Precisament, la presidenta del PP, quan era diputada a Madrid, va acusar de nepotisme Pablo Iglesias per haver “col·locat” Irene Montero al capdavant del Ministeri d’Igualtat.

Quan era portaveu del PP al parlament, va fer això mateix amb la consellera de Salut, Patrícia Gómez, que va nomenar la seva parella, Juli Fuster, director general de Salut. “És un cas clar de nepotisme. Ens sembla inacceptable. Justificar-ho dient que és el més ben preparat és un insult a la intel·ligència”, va declarar. I afegí: “Ni èticament, ni estèticament no és acceptable d’aprofitar una posició política per a nomenar un familiar en un càrrec de responsabilitat.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any