Fotografia: Albert Salamé.

Fa una setmana que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó, a Soto del Real, privats de llibertat per l’Audiència espanyola. Malgrat la dificultat de la situació, es troben bé i els arriben les mostres de suport dels carrers de Catalunya. Així ho han fet saber els familiars i els advocats que els han visitats aquests últims dies. El president d’Òmnium no havia estat mai empresonat, ni durant els pitjors anys del franquisme. ‘Està bé i se sent fort’, explica el portaveu de l’entitat, Marcel Mauri, en aquesta entrevista. La reacció de la societat catalana els reconforta, i això es tradueix, per exemple, en un augment espectacular del nombre de socis de l’entitat: cinc mil de nous només aquesta última setmana.

Com estan Jordi Cuixart i Jordi Sànchez?
—Estan bé, tot i que en una situació molt complexa. Però són dues persones fortes. Havien previst aquesta situació, s’havien conscienciat que els podia passar això i que podien passar un temps a la presó. Ara que els han anat a veure els advocats i la família i que saben la reacció dels ciutadans, que saben tot això que passa, que no hem afluixat, sinó al contrari, això també els ha donat molta força. En Cuixart participava en debats que fèiem en aquesta mateixa taula en què ens deia: ‘Gas, gas i gas.’ I dissabte vaig demanar a la Txell, la seva dona, què deia en Jordi, i em va respondre que deia: ‘Gas, endavant.’

Hi ha molta intoxicació de mitjans espanyols sobre la seva situació.
—És important que la gent sàpiga que arribaran missatges per a provar de menystenir-los i per infondre por. No ens els hem de creure; forma part de la seva estratègia. Intenten desestabilitzar-nos emocionalment amb la seva propaganda. I és evident que estem afectats, perquè hi ha dues bones persones tancades a la presó. Però alhora són dues persones empresonades pel fet de ser independentistes i demòcrates. I ara no deixarem de ser ni l’una cosa ni l’altra perquè ells estiguin a la presó, al contrari.

Us hauríeu imaginat mai que els imposarien presó incondicional?
—Sí, ho vam preveure. Ho teníem tot preparat i tot previst; vam publicar un vídeo d’en Jordi de seguida, vaig sortir jo com a portaveu i vam prendre un seguit de mesures que formen part d’un protocol preestablert. Personalment, no m’ho vaig voler creure, i vaig trigar uns quants minuts a reaccionar quan vaig saber la notícia. Però, com a organització, ho havíem de preveure.

Quant de temps penseu que hi poden arribar a passar, a la presó? Temeu que pugui ser gaire?
—Com que no ha estat una decisió emparada només en criteris judicials, sinó que hi intervé també la política, és gairebé impossible de determinar quant de temps els poden tenir tancats. Això anirà relacionat també amb els fets que succeeixin aquestes setmanes vinents. En la mesura que la ciutadania de Catalunya continuï manifestant-se de formes diverses, pacíficament i alhora contundentment, exercint aquesta pressió, podem mirar que en algun moment algú acabi reflexionant. Cal trobar una solució a un conflicte que no és el dels Jordis, sinó que té una gran magnitud, que és un conflicte polític europeu. Aquí ens ho juguem tot; la nostra causa és la de la democràcia i la llibertat d’un país, i ara tenim dos presos polítics pel fet de defensar això.

Estem condicionats a la pressió que es faci des d’Europa a l’estat espanyol, doncs.
—Som ciutadans de la UE i no ho podem oblidar; d’aquesta UE que ens ha fet avergonyir aquests darrers temps permetent que morissin tantes persones intentant arribar-hi. Malauradament, alguns d’aquests estats (no tots) també veiem quina resposta tenen sobre Catalunya. Però tenim uns drets. I l’estat espanyol, que actua igual que un estat del segle XVIII, es troba davant uns ciutadans del segle XXI, coneixedors dels seus drets, de què podem fer. I sabem que la justícia espanyola no podrà fer i desfer com vulgui mentre nosaltres romanem impassibles, sinó que reclamarem a totes les instàncies, espanyoles i europees. L’empresonament preventiu dels Jordis era ple de falsedats i exhaurirem totes les vies per fer que sigui insostenible que els puguin retenir a la presó. És un escàndol i una vergonya democràtica i judicial.

Si els han tancats a ells dos, també us pot tocar a vosaltres. Us espanta?
—Quines àvies de Catalunya es podien imaginar que pel fet d’anar a votar l’1-O els fotrien un cop de garrot les forces de seguretat que haurien de ser allà per a defensar-les a elles. Quin mitjà de comunicació es podia imaginar que perquè feien la seva feina entraria la Guàrdia Civil a fer escorcolls? Quines impremtes? Quina organització es podia imaginar que li tancarien la web? En aquesta espiral, l’estat espanyol ha decidit que la repressió es faci amb tots els mitjans i que afecti tothom qui no vulgui doblegar-se a aquesta bogeria. Nosaltres, com a entitat, ens sabem responsables d’aquest moment i ni la por ni la imposició no faran que deixem de defensar per vies pacífiques allò que creiem.

Ni en el franquisme no havien empresonat el president d’Òmnium.
—Som una entitat amb cinquanta-sis anys d’història, som a punt d’arribar a vuitanta mil socis. Fou clausurada quatre anys durant el franquisme, però que va anar fent activitat en la clandestinitat i ni tan sols aleshores van gosar tancar a la presó el president. Ara sí. L’estat espanyol sempre es comporta de la mateixa manera: el 155 és el que ens van fer el 1939 i amb el decret de Nova Planta. Però la nostra resposta ara no és la mateixa, perquè nosaltres sí que hem evolucionat, i som al segle XXI.

La fiscalia ja prepara una demanada de suspensió de les vostres activitats. Què hi podríeu fer?
—Ens semblava increïble pensar que algú, perquè volia votar, pogués ser atonyinat; que en Cuixart i en Sànchez poguessin acabar a la presó… Però davant de cada cosa d’aquestes hem tingut una resposta.

Quina ha de ser la resposta des de Catalunya a l’atac del 155?
—Jo entenc que tots aquells que han clamat que ni DUI ni 155 fan coses per aturar el 155, perquè ja és en marxa. Però no veiem gaire reacció en aquest sentit. I també hi ha d’haver diàleg, voluntat d’arribar a acords, per començar internament, per veure com construïm la unitat d’acció que es va solidificar el primer d’octubre i que va més enllà de l’independentisme. Hem d’explorar tot allò que ens permet –amb el procés constituent, amb aquestes majories– construir la república. I que la resposta al 155 la van fixar els ciutadans l’1-O. Perquè no hi ha cap altra sortida que avançar cap a la construcció d’una república que ens permeti de defensar-nos d’aquest estat que ens ataca, que empresona la gent. Aquesta setmana tothom té moltes responsabilitats, de tots els sectors polítics i socials.

I la del parlament és aixecar la suspensió de la declaració d’independència i defensar la república?
—Nosaltres vam defensar des del primer dia coherència amb allò que havia passat l’1-O i allò que s’havia votat el 27-S, que té més vigència que mai després del cop d’estat del govern de Rajoy. No vam fixar quin dia ni quant de temps havia de passar, però l’estat espanyol ha actuat amb més repressió a cada proposta de diàleg. Per tant, entenem que no hi ha cap més recurs que aquesta setmana el parlament aixequi la suspensió.

Hi ha la brama de les eleccions…
—Crec que parlar d’eleccions ens despista, i l’única persona en aquest país que les pot convocar és el president de la Generalitat. I el president ha dit que no convocaria eleccions. I, segons la llei de transitorietat, que va aprovar el parlament, les eleccions constituents seran d’aquí a sis mesos.

Els comuns i CSQP diuen que res de declaració d’independència, però dieu que cal que hi siguin. Com es fa?
—Cal el màxim de generositat i diàleg, i això vol dir veure de quina manera això que ha de fer el parlament, la declaració d’independència, inclou les accions com el procés constituent, en què tots els ciutadans se sentissin interpel·lats. No sabem de quins instruments disposarà aquesta nova Generalitat, però sí que sabem que hi ha una ciutadania molt mobilitzada que vol construir, que ja construeix des de l’1-O la república des dels carrers. És la combinació d’això i de la part institucional, i si ho sabem fer bé som molt forts, perquè les aliances polítiques van molt més enllà de l’estricta separació entre independentistes i no independentistes. Hi ha una part del sobiranisme no independentista que pot dir que aquest no és el seu full de ruta, però també crec que aquest no era el full de ruta de ningú. Ningú no preveia aquesta espiral antidemocràtica de l’estat, i en canvi hi ha moltes coses que ens uneixen, com la voluntat de construir una república, de tenir un estat que defensi els drets de tots els ciutadans. Aquest marc de consens és molt ampli. Sabent que aquesta setmana al parlament li toca aixecar la suspensió del 10 d’octubre, perquè aquell dia es va fer la suspensió atenent també les pressions d’aquest espai dient que no es fes la DUI ara, per demanar més marge. I no es va aplicar malgrat la decepció de molts independentistes. En canvi, veiem que el 155 s’ha aplicat. Doncs la resposta d’aquest bloc ha de tenir alguns punts unitaris.

Caldrà fer una vaga general d’uns quants dies passada aquesta setmana?
—Tothom ha de saber que la força recau en cadascú de nosaltres. I és molt important que entenguem que no prové d’un lideratge sinó de la força que tenim per poder construir això que volem construir. Per tant, qualsevol acció, sempre que sigui pacífica i no violenta, serà clau per a poder continuar. Som nosaltres que hem construït aquestes institucions i aquests consensos, i també el PSC hi ha participat històricament. Estic convençut que una bona part de la gent del PSC sortirà a defensar-ho. I com es protegeix? Aquests dies sorgeix molta intel·ligència col·lectiva. Ningú no va donar instruccions perquè sortís un grup de pares i mares dient que anéssim a protegir les escoles: Escoles Obertes. Va ser un moviment espontani de la gent. Aquesta intel·ligència col·lectiva aquests dies la veurem.

Però hi ha entitats com vosaltres que han actuat de referent en la mobilització. Hi ha molta gent disposada a actuar, però espera saber com. Què els dieu?
—No hi ha res decidit ni res descartat. Hi ha un debat amb espais molt diversos, des de la Taula per la Democràcia, d’àmplia transversalitat, que diu prou repressió. I des d’aquí segur que es donaran respostes. Però sorgeixen més iniciatives, com En Peu de Pau, com els Comitès de Defensa del Referèndum i de la República. Cal aquesta intel·ligència col·lectiva, a més de les entitats i del paper que hi ha de tenir el govern i els partits. Es treballa bé, en xarxa, i si fins ara s’ha fet així continuarà aquests dies vinents, que seran decisius en l’esdevenir d’aquest país i de les futures dècades.

Caldrà anar a protegir institucions.
—Les setmanes són molt llargues i veurem què passa. Hi ha diversos actors que poden forçar l’estat a aturar aquesta repressió, tot i que hi ha poca confiança. Qui té la responsabilitat són els que van dir ni DUI ni 155, els qui només van apel·lar a la Generalitat per al diàleg. Hi té responsabilitat el PSC, que ha participat en els grans consensos de país, i cal que aquest PSC actuï responsablement. Que cadascú faci el paper que li pertoca. Abans d’arribar a aquest punt que indicàveu han de passar moltes coses. Tant de bo forci l’estat espanyol a canviar d’actitud d’aquí a divendres; el PP no té majoria absoluta al congrés.

El lema ‘un sol poble’ és extensible a tots els racons del país? Fins i tot a aquells que sempre han estat mes impermeables o bel·ligerants amb el discurs sobiranista?
—En un país amb desigualtats socials com tenim, amb pobresa energètica, on hi ha cada dia desnonaments, amb aquesta fractura social, es fa difícil de parlar d’un sol poble. Per mi això és el que fractura la societat. Idees polítiques? Jo em puc discutir per la llei de l’avortament, per la llei mordassa, però també em puc discutir amigablement amb amics meus sobre la relació entre Catalunya i l’estat. La construcció d’un sol poble es fa tenint aquests recursos que permeten que això sigui un país cohesionat. Durant molts anys l’independentisme ha treballat perquè la seva opció, que era minoritària, minoritzada i ridiculitzada, acabés essent majoritària; i es va anar desenvolupant i construint un argumentari de majories. I un cop assolida intenta desplegar aquesta voluntat política, perquè això és la democràcia. I, així com l’independentisme no va trencar la cohesió social, no va fer cap fractura, estic convençut que totes les persones no independentistes, que són molt majoritàriament demòcrates, treballaran també braç a braç, perquè aquest projecte és el de tots. Tothom s’esforçarà perquè la màxima d’un sol poble la continuem defensant.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]