La companyia de circ Los Galindos presenten el seu darrer espectacle, Petites Bestieses, al circ de Nadal de Sant Celoni del dia 28 de desembre fins el 4 de gener. En aquest nou muntatge segueixen apostant per un circ de proximitat, d’entranya, que aconsegueix fer cabre dins la seva peculiar iurta tot l’univers circense. En aquesta ocasió, l’espectacle comptarà amb deu artistes a pista, cinc dels quals tenen entre onze i quinze anys. Voleu saber com s’ha gestat aquest muntatge tan especial? Entre assaig i muntatge de la seva iurta en l’espai idíl·lic del Circ Cric, hem parlat amb Marcel Escolano perquè ens expliqui d’on neixen aquestes petites bestieses, que per ser petites i bèsties no són menys importants.

Marcel Escolano Foto Ester Roig

D’on surten les petites bèsties?

Petites Bestieses és la nostra nova il·lusió. Des que tenim la iurta aquest és el setè any que fem un circ de Nadal. Un circ de Nadal, per què? Doncs perquè és un moment que ens en podem anar a una plaça d’una vila i el públic està molt receptiu de rebre una proposta de circ. I el circ de Nadal, a diferència dels altres espectacles de Los Galindos, no és l’espectacle que la companyia té en cartell i gira, sinó que és un projecte que el compartim amb les nostres filles.

I d’on neix aquesta idea?

La Bet i jo som pares de la Bruna i la Berta, i el dia que vam començar el projecte amb la iurta vam tenir aquest desig i necessitat. Vam anar a Girona i vam fer un espectacle compartit amb les nostres filles; ens van ajudar a presentar l’espectacle com a mosses de pista i vam muntar un petit número d’acrobàcia entre tots. D’aquella experiència, el que en va quedar va ser l’alegria d’haver-ho fet, d’haver-ho compartit, li donava molt sentit a tot plegat i a elles els hi va agradar repetir. L’única condició que van posar és que no volien treballar ni el 25 ni 26 de desembre! I així ho vam fer. Des d’aleshores, hem fet Endebades i Encara no ho sé Lola, que va acabar el seu periple al Mercat de les Flors; i aquest any, nosaltres portàvem més d’un any de creació del nostre projecte UduL i s’acostava el Nadal i ho volíem fer. Aleshores va sortir la idea de compartir-lo amb la Bruna i la Berta, de donar-li encara més aquesta línia. La Berta estudia violí, la seva mestra de violí té dos fills que toquen la flauta travessera i el cello, i una vegada, ja aquí al Circ Cric, vam fer una cosa junts, la família Galindos i la família Conti, els quatre nanos i els quatre pares, perquè els pares d’aquests nanos són músics. L’experiència va ser molt gratificant. I ara, en aquest grup de les dues famílies hi hem afegit l’Aran Sala, que té 15 anys, i l’Andrés Melero, un vell company amb qui havíem compartit algun projecte.

Obriu el repartiment d’artistes i obriu també fronteres en el circ de proximitat que us caracteritza?

Seguim alimentant aquest concepte, l’estem vivint, l’estem fent créixer. L’espectacle és aquí, a la iurta, la capacitat serà per a noranta persones. I, com darrerament, és tot molt proper, acollidor, el que passa és que ara serem molts. Amb la iurta ens agrada molt acollir la gent a casa nostra, perquè la iurta traspassa aquest sentiment. La iurta en un principi és un habitacle, els pastors nòmades de l’Àsia Central viuen en iurtes, els europeus circaires l’hem agafat perquè és com un petit circ. L’hem modificat una mica, les hem fet més punxegudes, ens generen més espai per poder treballar disciplines aèries, però amb tot el respecte que ens mereix la iurta com a habitacle. Nosaltres treballem molt des de com som, des del que ens agrada, des del nostre saber fer, i ens agrada estar en aquest espai. I trobem que és molt interessant que els nanos també convisquin amb això, amb aquest sentiment de llar, d’entendre el circ com un ofici, quelcom que aprens, que gaudeixes. Més enllà de la proesa, de l’art, el circ és un ofici, és una manera de viure, un compartir les tasques, un ensenyar, un donar i un rebre. A l’equip que treballa i al públic, la iurta ens alimenta molt.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb