07.06.2025 - 21:40
Dijous, Dempeus per la Independència va presentar el seu projecte a Barcelona davant quatre-centes persones. Els seus portaveus van expressar la voluntat de “trencar els dogmes processistes” i aconseguir representació al Parlament de Catalunya a les pròximes eleccions, previstes el 2028. “Necessitem un parlament compromès amb la independència real i una mobilització sostinguda al carrer”, va dir Manel Manzanas, un dels portaveus.
Volen que siguin unes eleccions plebiscitàries i posen l’objectiu a aconseguir una majoria absoluta unilateralista per no solament proclamar la independència, sinó fer-la efectiva i sostenir-la. I per arribar-hi, s’obren a aliar-se amb més formacions independentistes, sempre que comparteixin l’unilateralisme, que el català ha de ser la llengua comuna i única vehicular a l’escola i “que tinguin un concepte de país integrador i de respecte pels drets humans”. Ara com ara han rebut el suport de Solidaritat per la Independència, i organitzacions minoritàries, com ara Acord per la Independència i Unitat per la Independència.
De fet, les pròximes eleccions al parlament són el gran objectiu de moltes organitzacions polítiques que aspiren a plantar-hi la bandera, tot i que abans tindran una prova de foc a les municipals del 2027. A les darreres, Alhora, la candidatura de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, va rebre tan sols 13.759 vots a tot Catalunya, una xifra molt lluny de la necessària per a aconseguir representació, però volen tornar-ho a intentar. Ja sense Ponsatí, que se’n va desvincular poc després de la patacada, els seus impulsors han mirat de construir un projecte polític ben travat i amb implantació territorial, cercant actius als municipis i ajudant a formar-los. Segons que afirmen, ja són 400 militants, i fixen la mirada en el congrés nacional que faran el 28 de juny a Manresa. Hi renovaran la direcció –l’actual es va elegir fa tot just un any– amb la intenció que aquesta vegada es mantingui durant els següents quatre anys, durant els quals volen consolidar el partit i arribar al parlament.
Mentrestant, Alhora ha mirat de fer visible la seva proposta política mitjançant un videopòdcast presentat per Graupera i més dirigents del partit, com ara Anna Punsoda i Júlia Ojeda, i la participació d’experts de l’àmbit tractat en cada programa. També han aconseguit atenció mediàtica esporàdica amb moviments ràpids en moments d’indignació social, com quan van convocar una concentració davant l’hospital Dexeus per un cas de discriminació lingüística, o quan van demanar la retirada de subvencions als premis Gaudí i als films no enregistrats en català. A més, després de la gota freda va impulsar la iniciativa Voluntaris DANA, en col·laboració amb l’associació juvenil Nosaltres Sols! i la Societat d’Estudis Militars.
Encara va rebre menys vots la formació ultradretana Front Nacional de Catalunya –tan sols 264 a tot Catalunya–, que va ser sobrepassada per Aliança Catalana, nascuda originalment com una escissió seva. Tot i això, parteix d’una certa representació institucional que no tenen uns altres partits extraparlamentaris: la batllia de la Masó (una vila de 288 habitants a l’Alt Camp), i dos regidors a Manresa. Segons que van explicar al diari Ara els caps de llista en aquests dos municipis, Aliança Catalana els ha volgut absorbir sense èxit. Una operació que encara ha allunyat més tots dos partits i ha refermat la idea del FNC de fer camí tot sol.
Un parlament alternatiu promogut per Joan Carretero
Més enllà de les institucions oficials, l’ex-batlle de Puigcerdà i impulsor de Reagrupament Joan Carretero ha engegat una nova proposta per a reviscolar l’independentisme de base. Dimecres vinent presentarà Parlament Lliure, un projecte que propugna de crear una legitimitat alternativa al marge de les institucions autonòmiques, i que sigui aquest “parlament lliure” que faci efectiva la independència.
El projecte es fonamenta en una crítica oberta al sistema representatiu vigent, que considera de baixa qualitat per la desconnexió dels representants amb els electors, per l’obediència en bloc als criteris de cada partit i per l’absència d’una limitació de mandats. A partir d’aquí, volen crear una institució paral·lela elegida en una gran votació popular que representi Catalunya d’esquena al parlament actual.
La proposta de Parlament Lliure va de bracet d’un altre projecte que fa uns quants anys que es presenta a municipis dels Països Catalans: el Cens del Poble Català, una iniciativa etnicista que vol limitar la condició de català. Per formar part del cens hi ha tres supòsits. D’una banda, consideren que són naturalment catalans tots aquells residents del Principat de Catalunya (excepte Catalunya Nord), el País Valencià i les Illes abans del 1950, a Catalunya Nord abans del 1955 o de l’Alguer abans del 1960. A banda, també consideren catalans els descendents d’aquella gent, fins a la quarta generació.
Malgrat que consideren que el gruix de la seva consideració de catalans ve de la filiació, també preveuen dos supòsits per a admetre-hi més ciutadans. Una és el matrimoni amb un d’aquests catalans que compleixen les seves condicions, a condició que faci deu anys que viu als Països Catalans i que, pel cap baix, en faci cinc que s’hi ha casat o unit legalment. L’altre supòsit és la “naturalització” d’aquells ciutadans que faci vint anys que viuen als Països Catalans “amb el benentès que hagin adoptat de bon grat la cultura pròpia de la nació que els acull”. És a dir, segons aquests condicionants, algú que hagi nascut ací, però que no tingui cap vincle sanguini amb aquella generació primera, no seria considerat català fins que tingués vint anys.
