Un dels episodis més estridents del ple d’ahir va ser l’enfrontament entre els membres del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Joan Giner, de Podem, va demanar d’intervenir i partir-se el temps que els pertocava amb el president del grup, Lluís Rabell, però el portaveu del grup i membre d’ICV, Joan Coscubiela, ho va impedir. Tot seguit, els quatre diputats de Podem i el diputat d’EUiA, Joan Josep Nuet, van abandonar l’hemicicle.

Avui al programa ‘Estat de Gràcia‘, de Catalunya Ràdio, han parlat amb l’antropòleg Manuel Delgado, que ha dit això en relació amb la bel·ligerància contra el procés sobiranista: ‘Ara per ara, el sector que encarna Coscubiela i, per extensió, Iniciativa és més radicalitzat que Ciutadans.’ També ha indicat que el trencament de CSQP era previsible i que l’esquerra hereva del PSUC ha viscut sense tenir en compte ‘la problemàtica nacional’. I ho ha reblat així: ‘I quan ha sortit hem descobert una cosa que no sabíem: que no ens entenem.’

Delgado és militant de Comunistes de Catalunya, integrat dins EUiA, però fa temps que és molt crític amb les posicions dels seus socis d’ICV. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va donar suport a la CUP-CC.

Reproduïm tot seguit bona part de la conversa entre Manuel Delgado i el presentador del programa, Roger de Gràcia, que li demana, entre més coses, per l’enfrontament entre els membres de CSQP:

—Roger de Gràcia [R. de G.]: Tenim moltes ganes de saber com has viscut aquestes últimes hores, com vas seguir el ple del parlament ahir i quines impressions tens de tota la jugada que alguns consideren filibusterisme i alguns altres, drets dels diputats. Com ho vas veure?
—Manuel Delgado [M. D.]: En l’àmbit personal, com molta gent. Com un melodrama real, en el sentit que tenia efectes reals, però amb una forta càrrega teatral. La qual cosa no ha d’implicar res de pejoratiu. La política en bona mesura és teatre, és escenificació. És claríssim que ahir i avui hi ha molt de teatre. Les consideracions polítiques cada vegada més són crítica de teatre.

— R. de G.: Ahir qui es va endur algunes esbroncades dels seus companys, en aquesta obra de teatre, va ser Coscubiela, que va tenir una mala trobada amb Albano-Dante Fachin. Com el vas viure, aquest moment?
— M. D.: No confonguem les coses. Aquí tinc una opinió política, no és una opinió com a antropòleg, que posaria l’èmfasi en aquesta dimensió teatral. En el cas de la qüestió polèmica en el si de Catalunya Sí que es Pot, la qüestió és clara i ja es veia a venir. Era inevitable. No és que hi hagués sensibilitats diferents, és que són antagòniques. Ara per ara, el sector que encarna Coscubiela i, per extensió, Iniciativa és més radicalitzat que Ciutadans. No exagero, hi ha una fúria autèntica, diria gairebé una ràbia i un odi contra el procés que fa que les posicions que defensen i la violència amb què ho fan siguin més dures que les del PP i Ciutadans. I que dolen més, perquè vénen de l’esquerra. Davant d’això, una persona com en Nuet, que també està empaperada amb tota aquesta història, queda francament despenjada d’una part dels seus companys. I ja no diguem el cas de Podem. Però ja es veia a venir, era impossible de mantenir una mena de ficció d’un ecumene entre posicions polítiques que en aquest tema no eren coincidents en absolut. L’esquerra clàssica, l’herència del PSUC, ha viscut sempre una mica d’esquena a la problemàtica nacional. Mai no n’hem parlat, i mira que parlo en primera persona. I quan ha sortit hem descobert una cosa que no sabíem: que no ens entenem, i ara es veu.

—R. de G.: Feia molt de temps que es parlava del xoc de trens, que les famílies es trencarien i això seria un desastre sociològic. De moment, no ho vivim així.
— M. D.: D’això, em ve molt de gust de parlar-ne perquè fa dies que ho sento. Les famílies sempre s’han barallat. La imatge d’algú que diu ‘escolta, no parlem de política a la taula’ és un clàssic. La societat ha estat dividida tota la vida, per això hi ha partits, com el nom ho indica. Que els amics tinguin idees incompatibles políticament i siguin amics no té res de particular. És clar que estem enfrontats, però aquí mentre ningú no prengui mal no passa res. Però és clar que estem dividits, totes les famílies i els amics. Sempre hi haurà un dinar de Nadal o un gintònic que d’una manera o altra podran demostrar que hi ha coses més importants que la política, com la vida.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb