L’organització ultra Manos Limpias ha rebut avui un cop fatal: la policia n’ha detingut el secretari general, Miguel Bernad, i els principals col·laboradors. Els acusen d’extorsió, organització criminal, frau contra la hisenda pública, falsedat documental i frau en subvencions. L’organització, coneguda per les denúncies i querelles que presentava a tort i a dret contra tot i tothom, es dedicava a demanar diners a canvi de retirar acusacions, segons les fonts de la investigació citades per la premsa espanyola. Ho feia en coordinació amb Ausbanc, l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris, una entitat que va fundar fa trenta anys Luis Pineda, molt bon amic de Bernad, amb qui va militar a l’ultra dreta. Pineda també ha estat detingut. El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz investiga si Manos Limpias i Ausbanc van incórrer en pràctiques d’extorsió quan presentaven querelles contra persones, empreses i institucions, segons que informa El País.

El fals Robin Hood, caçat
Els vincles de Bernad amb l’ultra dreta i el feixisme són prou coneguts, però no tant els de Pineda, que es presentava com un Robin Hood, com un defensor dels drets dels usuaris desinformats i desprotegits per la gran i pèrfida banca.

Segons la investigació, Ausbanc amenaçava de publicar articles a la seva revista en què  atacaria les entitats bancàries que no hi invertissin en publicitat; i, a més, durant uns quants anys, Ausbanc va amenaçar d’obrir causes judicials contra les entitats que no s’avinguessin a posar-hi diners, per la qual cosa es va aliar amb Manos Limpias. Si es fa una cerca d’hemeroteca, de fet, els vincles de Pineda amb l’ultra dreta són evidents: al 1982, amb tan sols disset anys, essent membre de les joventuts de Fuerza Nueva, fou detingut per haver assaltat a mà armada el pis d’una àvia al seu pis de Madrid. Va complir tres mesos d’arrest.

El falangisme de Miguel Bernad
Tant Ausbanc com Manos Limpias han fet un munt de maniobres mediàtiques per a aconseguir incidència política. De Manos Limpias, es coneixen un munt d’accions judicials, moltes de les quals han estat contra partits i entitats catalanes independentistes: les denúncies contra l’ANC, la demanda d’il·legalització de la CUP; la querella contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per l’organització del 9-N…  També n’han presentades contra gent i entitats tan variades com les mares de la Plaza de Mayo, la sèrie infantil ‘Los Lunnis’, Samuel Eto’o o Baltasar Garzón.

Darrere aquesta organització, que es vol denominar sindicat, hi ha una estructura opaca. La menen dirigents filofranquistes que pretenien bastir un Front Nacional com el de Le Pen a l’estat espanyol i no se’n van sortir. Miguel Bernad n’és el president. La va fundar el 1995 amb el propòsit de crear una influència en la  política espanyola que no havia aconseguit de crear a través de partits ultres com Fuerza Nueva i Frente Nacional durant els anys setanta i vuitanta, quan fou el cap visible de la ultradreta a l’Ajuntament de Madrid. El passat i el present de Bernad, doncs, són netament falangistes.

En unes declaracions al diari El Mundo, el febrer del 2005, deia això: ‘Objectivament, malgrat els defectes que pogués tenir, Fuerza Nueva va exercir un paper important en la transició espanyola. Sense una oposició d’aquesta mena, diguem-ne violenta, potser la transició s’hauria fet d’una altra manera. Tal com va anar, hi va haver un equilibri de forces, i va acabar –tot i els incidents que hi va haver pel camí– amb un text constitucional.’

L’article d’El Mundo en què apareixien aquestes declaracions citava fonts pròximes a Bernad per a explicar que havia intentat de formar un partit d’extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen a França, amb una gran penetració electoral. Però Bernad va fracassar: la candidatura que va encapçalar a les eleccions al parlament europeu del 1994 només va esgarrapar un grapat de vots.

L’any següent va fundar Manos Limpias, que compartia la seu del carrer de Quintana de Madrid amb el sindicat filofeixista Fuerza Nacional del Trabajo. Mentre s’anava intensificant l’activitat de l’organització, concentrada a denunciar casos de corrupció i tot allò que atemptés contra els seus principis morals –el matrimoni homosexual, l’avortament…–, Bernad s’escarrassava a amagar sota la catifa aquests vincles amb l’extrema dreta.

En una entrevista al diari El Mundo més recent, del gener d’enguany, deia: ‘Em vaig presentar pel Front Nacional a les eleccions europees, però no he militat mai a Fuerza Nueva. Sempre he defensat la democràcia, la constitució i l’ordenament jurídic. No admeto lliçons de llibertat política de cap totalitari.’

Però el passat pesa molt. I les seves denúncies contra el jutge Baltasar Garzón per haver volgut investigar els crims del franquisme el van fer mereixedor d’un reconeixement de la Fundació Francisco Franco, que el desembre del 2011 el va nomenar ‘Caballero de Honor’. Manos Limpias fou premiada pels serveis de defensa dels ideals del ‘Movimiento’, segons que explicava un portaveu de la fundació al diari Público, i Bernad va rebre el guardó, que li va entregar la filla de Franco, Carmen Franco.

 

 

Miguel Bernad amb la filla de Franco, el 2011.
Miguel Bernad amb la filla de Franco, el 2011.

A més de la connexió de l’organització amb el món ultradretà, aquests darrers anys han sortit alguns draps bruts més. Se sap, per exemple, que Bernad fou encausat per presumpta corrupció. Concretament en un jutjat de Madrid, arran d’una investigació per estafa i coacció derivada d’un cas de suborn a l’ex-batlle de Totana, a Múrcia.

La majoria de les denúncies presentades per Manos Limpias han acabat en un no-res, tret de dos casos sonats. El primer, el que ha portat a l’encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos, i el segon, el cas Atutxa, en què l’ex-president del parlament basc va haver d’anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol perquè no havia dissolt el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak.

Ara, però, són ells els investigats i els que es triben sota sospita.

 

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb