Més de 2.000 manifestants protesten per la protecció del delta de l’Ebre

Tres anys després dels efectes devastadors del temporal Glòria, més de 2.000 manifestants han recorregut aquest matí el quilòmetre i mig que separa Sant Jaume d’Enveja (Montsià) de Deltebre (Baix Ebre). Reclamen la baixada de sediments del riu Ebre i la protecció del delta. L’acció, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), és la primera gran mobilització per aquesta causa d’aquests darrers set anys. La darrera vegada que van sortir al carrer va ser l’any 2016 a Amposta.

Les Terres de l'Ebre seguim mobilitzades amb la @PDE. Reclamem solucions per al delta, aigua, sediments i futur per al territori! ✊💙#SalvemLoDelta #LoRiuÉsVida pic.twitter.com/OcCaIJQjdQ

— DiàsporaEbrenca (@DiasporaEbrenca) February 12, 2023

Salvem els deltes, defensem els aiguamolls, protegim el litoral 💦🦢💚

Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua 🚫‼️#SalvemLoDelta #SOSDeltadelLlobregat#ProuCimentMésVida pic.twitter.com/KeoVgqblYT

— SOSBaixiLH #ProuCimentMésVida (@BaixiLh) February 12, 2023

La portaveu de l’entitat, Matilde Font, ha insistit que per evitar la regressió del Delta calen mesures pel riu i no solament per la costa i ha defensat que no són excloents. La PDE ha exigit a les administracions l’aprovació d’un pla de protecció que prioritzi la regeneració del riu i ha criticat el nou Pla Hidrològic de l’Ebre, que considera que no opta de manera prou decidida per protegir el delta els anys vinents.

Així com tots els deltes del món, el de l’Ebre s’ha anat consolidant al llarg dels segles a còpia de l’acumulació progressiva dels sediments minerals i orgànics a la boca del riu. Tanmateix, aquest procés mil·lenari es va anar alentint al segle XX amb l’avenç de la infrastructura hidroelèctrica a la conca de l’Ebre, i cap als anys seixanta, amb l’acabament dels dos grans pantans del tram final riu (Riba-roja i Mequinensa), l’arribada dels sediments es va aturar gairebé del tot.