Madrid decidirà el desconfinament d’Olot

TEMA DEL DIA
Pactes. Ara que sembla que ja s’ha doblegat la corba, és el moment dels pactes per a la reconstrucció. Després de la mort de la segona versió dels Pactes de la Moncloa, convertits en una comissió parlamentària al congrés espanyol registrada pel PP, ara toquen els pactes ‘autonòmics’. El PSOE ofereix un gran pacte a la comunitat autònoma de Madrid, governada pel PP de la radical Isabel Díaz Ayuso i, seguidament, el PSC n’ofereix un altre a Catalunya. És probable que hi hagi disset ofertes de pactes, un per cada autonomia, perquè ningú se senti marginat. En una intervenció al parlament, Miquel Iceta ha obert la mà a Quim Torra, després de quaranta dies de criticar la gestió del govern sense cap mena de pietat. Fins i tot, Ciutadans ha proposat de constituir un ‘foro autonómico’ per a consensuar el futur de Catalunya. L’honorable president ha celebrat la pluja d’ofertes, esgotat perquè sempre és millor una oferta que una ganivetada. Però la il·lusió li ha durat poc, com sempre.

L’incombustible ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha reunit les comunitats autònomes, totes disset, per explicar-los que el desconfinament territorialitzat no volia dir que els territoris decidiran quan es desconfinen sinó que ho farà el govern espanyol. És a dir, que Madrid decidirà quin territori es desconfina, i no ha de ser necessàriament una comunitat autònoma, sinó que també pot ser un municipi o una província, no fos cas que algú en pogués fer una lectura en clau plurinacional que posés en perill la unitat de l’estat. El relaxament asimètric del desconfinament tampoc inclou la devolució de les competències autonòmiques centralitzades per la crisi del coronavirus. La reunió ha estat una classe magistral de federalisme, una més, de les que el PSOE ha exhibit amb la gestió de la crisi del coronovavirus. La consellera Alba Vergés, que era a la reunió representant la Generalitat, ha tornat indignada i ha advertit que si continua la centralització l’estat d’alarma no funcionarà.

Mentre Iceta oferia pactes al parlament, Illa centralitzava el desconfinament. El doble joc no és nou, ni tampoc la manera d’entendre el federalisme, que no ha deixat de ser mai el maquillatge del centralisme jacobí del PSOE. El govern espanyol va optar per la centralització per a encarar la crisi del coronavirus i manté el centralisme a  l’hora de gestionar la teòrica sortida. El problema és que sense competències, un govern no pot actuar, i encara menys pactar. Abans de qualsevol pacte, la Generalitat ha de recuperar les competències perdudes de Sanitat i Interior, per gestionar el desconfinament. Perquè sense competències, la Generalitat només pot fer recomanacions, com ha passat aquesta setmana amb les sortides dels menors de catorze anys que començaran aquest diumenge. El govern de Quim Torra va presentar un pla detallat, amb franges per edats, que ha quedat en paper mullat, perquè preval el del govern espanyol, que només fixa que podran sortir una hora al dia i desplaçar-se a un quilòmetre de casa.

Torra té previst de fer una reunió extraordinària del govern demà per a aprovar solemnement el seu pla de desconfinament, però serà un llistat de recomanacions, perquè no té les competències per a implementar-lo. I diumenge, Pedro Sánchez tornarà a reunir-se telemàticament amb els presidents de comunitats autònomes per tornar-los a demanar col·laboració i lleialtat. És la mateixa homilia que fa tres diumenges que recita, davant un Quim Torra i un Iñigo Urkullu queixosos, però que no van més enllà. Els presidents català i basc demanen de gestionar el desconfinament, però Sánchez no rectifica. La pandèmia ha deixat exhaustes les autonomies, com la catalana, que entomen tota la gestió de la crisi però no poden prendre cap decisió sobre com afrontar-la ni com acabar-la. Ni tan sols tenen els recursos per a pagar les despeses extraordinàries que genera. El parlament ha aprovat avui uns pressupostos de la Generalitat que ja estan superats per la crisi i s’hauran de modificar per incloure les partides per a fer front a la Covid-19. Ha estat un ple històric, això sí, perquè per primera vegada s’ha pogut votar telemàticament. S’ha demostrat que si no s’havia fet abans era per motius polítics. Però la pandèmia ha obligat a canviar les maneres de treballar, també dels polítics, encara que a alguns els costi. L’única cosa que no canvia és el centralisme, que a Espanya continua essent un virus sense vaccí que l’aturi.

MÉS QÜESTIONS
El Consell crea l’Observatori Fiscal per a adaptar la fiscalitat a les necessitats de la societat valenciana. El ple del Consell ha aprovat el decret de creació de l’Observatori Fiscal de l’estat espanyol, com a òrgan dependent i adscrit a la Conselleria d’Hisenda, que tindrà com a objectiu avaluar els efectes de les lleis fiscals al territori i promoure la formació ciutadana en aquesta matèria. La vice-presidenta Mónica Oltra ha explicat que l’organisme naixia amb la finalitat de garantir la millor adaptació de la consciència tributària a les necessitats de la societat valenciana i al context econòmic i social del moment. Oltra ha remarcat que el País Valencià era pioner en aquesta matèria, perquè és el primer organisme d’aquesta mena que es crea a l’estat espanyol. L’observatori impulsarà estudis, avaluarà les mesures tributàries del Consell i farà propostes de millora, entre més funcions. El decret regula també l’estructura de l’organisme, i entre les vocalies hi haurà les universitats, col·legis professionals i organitzacions empresarials.

Els partits del govern balear volen deixar fora dels ajuts les empreses amb seus a paradisos fiscals. El PSIB, Més per Mallorca i Unides Podem han presentat una proposició no de llei en la qual demanen deixar fora dels ajuts per la crisi del coronavirus empreses registrades en paradisos fiscals o amb operacions vinculades a societats en aquests països. En concret, reclamen que aquestes empreses no siguin elegibles per a cap dels programes d’ajut, inclosos préstecs i avals. També demanen d’excloure empreses que hagin fet un canvi de domicili fictici per tenir accés a programes d’ajut i sol·liciten de revisar i actualitzar la llista de paradisos fiscals per garantir el compliment dels dos punts anteriors, de manera que els ajuts siguin efectius, justos i solidaris amb les empreses responsables fiscalment. En l’exposició de motius, els tres partits recorden que la Unió Europea elabora una llista negra de paradisos fiscals que els estats utilitzen de referència, però no està coordinada amb les llistes pròpies de cada estat. En el cas de l’estat espanyol, calculen que les 35 companyies de l’Íbex acumulen 805 filials de paper, entitats instrumentals o financeres que s’utilitzen per a moure diners en paradisos fiscals i recorden que alguns estats europeus, com Dinamarca, Polònia i França, han dit prou a l’evasió fiscal introduint limitacions perquè aquesta mena d’empreses no puguin accedir als ajuts.

Andorra ja té les 150.000 proves de la Covid-19 per a fer a tots els ciutadans. Les 150.000 proves d’anticossos provinents de la Xina han arribat a Andorra aquesta tarda. El COEX serà l’encarregat d’emmagatzemar-les fins dimecres, 29 d’abril, quan començarà el cribratge a tota la població. La data s’ha fixat després d’una revisió del material per a verificar la qualitat de les anàlisis. El desembarcament de les proves s’esperava amb candeletes per poder fixar la data d’inici de l’operatiu logístic més gran que s’ha fet al país. El material va sortir dijous de la Xina amb un avió que ha aterrat aquest migdia a l’aeroport del Prat i, des d’allà, s’ha traslladat a Andorra. Segons que han informat els ministres Joan Martínez Benazet i Eric Jover en la compareixença diària sobre la Covid-19, ja hi ha 47.000 persones inscrites per fer-se les proves. Primer, es faran als voluntaris i, posteriorment, al conjunt de ciutadans, que hauran estat oportunament citats. Les persones que no s’hagin inscrit encara tenen uns dies per fer-ho, atès que les proves es faran durant deu dies. Les que no s’inscriguin seran contactades pels comuns.

LA XIFRA
4.000 defuncions no han pogut ser registrades al Registre Civil de Barcelona per la manca de personal.

TAL DIA COM AVUI
El 24 d’abril de 1916, començava a Irlanda l’alçament de Pasqua, amb la declaració del govern provisional i la presa de punts estratègics a Dublín. La revolta, aixafada per l’exèrcit britànic que portà a terme una dura repressió, fou l’espurna de la futura independència irlandesa.