09.12.2022 - 19:00
Un equip d’investigadors del ‘Baylor College of Medicine i del Texas Children Hospital‘ dels Estats Units ha utilitzat models de ratolí per investigar com s’estableixen les connexions entre les cèl·lules cerebrals i les noves neurones que neixen a un cervell adult. Els resultats, publicades a la revista científica ‘Genes & Development‘, amplien la comprensió de la plasticitat cerebral i obren noves possibilitats per tractar certs trastorns del neurodesenvolupament i reparar circuits lesionats en el futur.
Aprendre una nova tasca, dominar un instrument musical o ser capaç d’adaptar-se a un entorn en constant canvi són possibles gràcies a la plasticitat del cervell o bé a la capacitat de modificar-se a si mateix reordenant les xarxes neuronals existents i formant-ne de noves. A més, contribueix a fer que els circuits neuronals es mantinguin sans, robustos i estables.
“En aquest estudi, volíem identificar noves molècules que ajudin les noves neurones a crear connexions al cervell. Descobrim que l’oxitocina, un pèptid o proteïna curta produïda al cervell, impulsa esdeveniments que contribueixen a la plasticitat dels circuits neuronals”, ha detallat un dels responsables de la investigació, Benjamin R. Arenkiel.
L’equip va descobrir que l’oxitocina desencadena una via de senyalització -una sèrie d’esdeveniments moleculars a l’interior de les cèl·lules- que afavoreix la maduració de les sinapsis, és a dir, les connexions de les neurones recentment integrades. Quan els investigadors van eliminar el receptor d’oxitocina, les cèl·lules presentaven sinapsis subdesenvolupades i alteracions funcionals.
L’investigador ha manifestat que l’oxitocina, normalment, està present al nostre cervell, de manera que si entenem com activar-la, desactivar-la o mobilitzar-la, podem ajudar a mantenir sanes les connexions dels nostres circuits promovent el creixement de connexions poc desenvolupades o reforçant les noves. Finalment, especifica que el resultat de l’estudi suggereix que l’oxitocina podria promoure el creixement de noves neurones per reparar el teixit danyat. En tot, considera que s’ha de continuar posant la lupa en la proteïna per explorar més possibilitats.
