L’oportunitat del Sinn Féin

Belfast. Ander Pérez Zala (Berria).

És un matí tranquil a l’entrada de Falls Road, a l’oest de Belfast. Hi ha poca gent al carrer, els vehicles que circulen es poden comptar amb els dits d’una mà i, tret del soroll del vent, no se sent gran cosa més. Però, a mesura que avancem, un fet trenca completament aquesta calma. No sabem què és fins que no passem per davant de la seu del Sinn Féin i arribem a la segona cantonada de Dunville Park. És la marató de Belfast. Hi ha un cel molt ennuvolat, cosa que ajuda els participants. Per vet ací que, per una clariana, s’escolen els raigs de sol. “Per l’amor de Déu, no!”, crida un corredor de quaranta anys. El públic reacciona tot rient.

Al centre cultural Culturlann McAdam O Fiaichiristean hi ha com més va més públic i més corredors. Aquesta part del carrer és molt costeruda i els corredors necessiten més força per continuar a la marató. Molta gent es coneix; participants i públic se saluden. Hi ha bon ambient al carrer, no tan sols per la marató, sinó també per les votacions a l’Assemblea de dijous. “Ja veus que bé que estem, aquí. Sí, la campanya d’enguany serà diferent. Hi ha més optimisme envers el Sinn Féin”, explica Siobhan, que va acompanyada de la seva germana Kate. “El Partit Unionista Democràtic (DUP) ha perdut molt de suport perquè va enrere, cap enrere en la història. No tenen una visió gens positiva per als ciutadans d’aquest país. Són prehistòrics.”

És probable que el Nord d’Irlanda sigui a les portes d’un moment decisiu. Segons els sondatges, d’ençà de l’octubre del 2020 el Sinn Féin avança el DUP. De manera que, si no hi ha sorpreses d’última hora, un partit nacionalista guanyarà per primera vegada les eleccions a l’Assemblea. Hi ha preocupació entre els unionistes i alegria entre els republicans. “Dijous seré a Madrid, però ja he votat. Espero que tinguin la majoria d’escons; ho necessitem!”, diu la Kate.

La vice-presidenta del Sinn Féin i cap al Nord d’Irlanda, Michelle O’Neill, és conscient d’aquesta oportunitat històrica. Per això, juntament amb més diputats, ha decidit de fer una campanya pragmàtica. Com en la campanya electoral de la República d’Irlanda del 2020, el Sinn Féin s’ha centrat en els problemes socioeconòmics i no en la unitat de l’illa, i sembla que aquest moviment electoral els anirà bé.

“És molt difícil d’accedir a un habitatge social. Un conegut fa més de deu anys que és a la llista d’espera i encara no ha aconseguit res”, diu l’Stephen, un dels encarregats de supervisar la cursa, amb una armilla groga.

Kate també parla de l’habitatge social, amb milers de persones en llista d’espera: “És un sistema de punts; els has de recollir. Per exemple, una amiga meva, com que la seva filla té necessitats especials, ha de menester un bungalou. Té tots els punts que pot aconseguir, però no en té prou. La filla té vuit anys, va creixent i la mare encara ha de pujar i baixar les escales.”

Les xifres són xocants. El mes de febrer, per exemple, segons dades facilitades pel Partit Socialdemòcrata Laborista (SDLP), a l’oest de Belfast hi havia quatre mil persones a la llista d’habitatge social i 683 cases eren buides. I aquesta realitat no es veu tan sols en una zona de la capital, sinó a tot el territori.

Més qüestions

Més enllà de l’habitatge, hi ha llargues llistes d’espera en la sanitat, i encara més d’ençà del 2020, quan va començar la pandèmia de la covid-19. Siobhan en fa una breu explicació: “Assistència sanitària… Uf! Això és una prioritat. Les llistes són infinites.”

Segons les dades publicades el juny, 184.000 persones del Nord d’Irlanda feia més d’un any que esperaven perquè els donessin hora i 66.000 per a una cirurgia. En total, hi havia 354.756 persones a la llista el desembre passat, segons l’Agència d’Estatística i Recerca del Nord d’Irlanda.

N’és una mostra el que va passar el juliol de l’any passat: una dona de vuitanta-nou anys es trobava en estat greu i hom va sol·licitar una ambulància que la traslladés a l’hospital. Es va morir al domicili i el vehicle no va aparèixer fins sis hores més tard, argumentant que hi havia “unes altres prioritats”, segons els serveis sanitaris.

A més d’aquesta qüestió, tots els sondatges de l’últim any posen de manifest que el cost de la vida és també una de les principals preocupacions dels ciutadans; fins i tot aquests darrers mesos és el tema més important per als votants. Siobhan diu que la situació és com més va pitjor: “Tot és cada vegada més car, sobretot d’ençà del Brexit. Al Nord d’Irlanda, la majoria no volia sortir-ne [de la Unió Europea], i mira…”

Stephen s’afegeix a aquestes demandes i també es queixa d’un problema local: els horaris dels autobusos. La majoria acaben a les 22.00, i li agradaria que el servei s’allargués més: “Hi ha gent que no pot tornar a casa amb autobús. Facilitaria la vida a molts. A veure què passa…”

A mesura que avança la marató, cada vegada queden menys corredors a Falls Road. Abans hi havia molta gent al carrer, i ara és quasi buit. Això fa que tot prengui un altre caire: ara és més fàcil de familiaritzar-se amb els anuncis i els eslògans electorals. El Sinn Féin és a tot arreu, amb el lema “L’hora del canvi real”; un canvi que fa molts anys que esperen. “Sí, però ara serà cert perquè el DUP no els permetia avançar en moltes decisions… Bé, me’n vaig, que he d’anar a l’església”, diu la Kate quan li pregunten pel partit republicà.

Si es compleixen els sondatges, el Sinn Féin obtindrà menys vots que fa cinc anys, però la caiguda tan forta del DUP li servirà per a tenir més representació. Belfast oest és una zona segura per a assolir aquest objectiu: electoralment, el Sinn Féin hi ha anat creixent. El 2017 quatre dels cinc delegats enviats a l’Assemblea eren seus. Enguany no es preveu cap canvi en aquesta distribució, i l’última cadira serà per al People Before Profit, tal com va passar fa cinc anys.

L’única sorpresa podria ser l’SDLP, que fa cinc anys que va perdre el seu escó a Belfast oest quan es va reduir el nombre de diputats. Enguany han pres una determinació ambiciosa: el candidat és Paul Doherty, un conegut emprenedor i gerent del banc d’aliments.

Molts ciutadans tenen les esperances posades en el Sinn Féin. Encara que guanyés, no és clar que pogués formar govern, perquè el DUP no ha aclarit si s’incorporaria a un executiu encapçalat per un dirigent republicà. I en el sistema del Nord d’Irlanda, si no hi ha primer ministre, tampoc no hi ha vice-primer ministre, i viceversa.

La victòria del Sinn Féin seria simbòlica i històrica, i serà interessant de veure la reacció de totes les parts.