Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

‘La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens duu a un xoc de trens, a un conflicte, que és allò que cal evitar.’ Aquesta frase és de José Manuel García-Margallo, ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol. La va pronunciar fa una setmana en una ronda d’entrevistes a diversos mitjans, en què va esbombar les desavinences dins el govern per la manera d’encarar el procés independentista català.

Amb la investidura superada i el govern format, comencen a despuntar indicis del canvi d’estratègia de Mariano Rajoy, decidit a abandonar la línia més dura i oferir una imatge de diàleg i d’una certa proximitat amb el govern català.

L’última peça d’aquesta nova estratègia és l’ex-parlamentari del PP Enric Millo, que ahir va prendre possessió del càrrec de delegat del govern espanyol a Catalunya i que va verbalitzar els objectius del nou executiu. ‘Em comprometo a mantenir a cada moment la mà oberta a tothom, també a la Generalitat i als ajuntaments, i sempre amb voluntat sincera de diàleg, acostament i acords’, va dir durant la conferència de premsa. Però també digué que qualsevol entesa hauria d’emmotllar-se a la constitució espanyola.

La purga de Rajoy
Durant aquests últims cinc anys, la seva predecessora, María de Los Llanos de Luna, ha estat una de les corretges de distribució de la confrontació dirigida des de Madrid. S’ha encarregat de combatre les actituds sobiranistes de molts ajuntaments catalans i deixa el càrrec amb 396 contenciosos administratius contra consistoris catalans. L’última, la denúncia contra l’Ajuntament de Badalona per haver obert la porta el 12 d’octubre, dia de la hispanitat.

Prèviament al nomenament de Millo, Rajoy ha conformat un govern que, observat des de Catalunya, pot oferir un to més dialogant. Començant per la catalana Dolors Montserrat, nomenada ministra de Sanitat. Però el fet més significatiu és haver retirat Jorge Fernández Díaz del ministeri de l’Interior, on durant aquests últims anys s’ha encarregat de dirigir l’operació Catalunya, feta amb personal, diners i recursos públics, contra l’independentisme. Ho va reconèixer el comissari Villarejo, davant un jutge, el mes de juliol passat. O García-Margallo mateix, apartat del ministeri d’Afers Estrangers, que havia posat durant quatre anys al servei de la defensa de la unitat d’Espanya. L’actitud ferotge de Margallo contra el procés quan era al càrrec contrasta amb les declaracions fetes ara, en les quals es mostrava partidari de trobar una sortida per mitjà d’una reforma constitucional.

Per una altra banda, Rajoy ha abandonat l’immobilisme que havia exhibit fins ara i es presenta obert a negociar algunes de les 46 demandes fetes per Carles Puigdemont el mes d’abril passat. Això no vol pas dir que ara negociï el referèndum, però sí que està disposat a oferir una imatge conciliadora que sempre podrà presentar davant els seus detractors quan sigui acusat d’intransigència en la qüestió catalana. En aquesta línia d’acostament a Catalunya, La Razón explicava ahir que Mariano Rajoy estudia de fer un consell de ministres a Barcelona.

Compte enrere i Europa mira
Aquest canvi d’imatge i de relació amb Catalunya arriba quan ja ha començat el compte enrere del referèndum d’independència. El govern espanyol cerca un canvi de rumb que l’allunyi de la confrontació. L’objectiu continua essent d’impedir el referèndum, però, arribat el moment, si el govern català l’organitza, Rajoy vol haver-se assegut en una taula de negociació i que ningú no li recrimini l’immobilisme de la legislatura anterior. En aquest sentit s’hauria rendit a l’evidència que la seva política no la entén ningú a Brussel·les.

Per això el PP sobretot vol que aquesta nova estratègia sigui visible a Europa. Des de fa temps, molts cercles diplomàtics demanen a Espanya que s’obri a negociar amb Catalunya. Especialment d’ençà que David Cameron va acceptar la convocatòria d’un referèndum d’independència a Escòcia. Aquesta actitud va intensificar la pressió sobre Rajoy i des de llavors no és estrany de veure articles publicats en mitjans internacionals que reclamen de manera peremptòria una negociació o, directament, un referèndum seguint la fórmula escocesa.

Però només el temps dirà si la maniobra del govern espanyol pretén convèncer i establir un diàleg o, per contra, és simplement una escenificació. Segons una font del govern català consultada per VilaWeb, tot és fingit: ‘Ens fan creure que es posen un guant de seda però a l’altra mà tenen un puny de ferro’, diu, amb referència a la persecució judicial dels representants polítics del procés. Semblantment es va expressar en públic el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià: ‘És una operació de maquillatge, però les polítiques reaccionàries seran les mateixes.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.