L’ONU, la congruència espanyola i la inconsistència dels polítics catalans

L’arbitrarietat jurídica que l’ONU ha tornat a denunciar és una operació d’estat, incompatible per tant amb l’estabilització d’aquest mateix estat que practica bona part de l’independentisme institucional

Vicent Partal
31.08.2022 - 21:40
Actualització: 01.09.2022 - 02:44
VilaWeb
Els homes presoners polítics el dia en què foren posats en llibertat per l'indult (fotografia: Albert Salamé).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, un organisme independent format per divuit experts internacionals, ha dictaminat que Espanya va violar l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics quan va retirar a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull la condició de diputats al Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió tan important continua la via oberta, entre més accions, per les disposicions dels tribunals europeus contra l’extradició dels polítics exiliats i per la decisió de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que va conduir als indults dels nou presos polítics. I també les resolucions del maig i el juliol del 2019 del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària, que ja va denunciar que Espanya violava els drets humans d’aquests quatre diputats d’Esquerra i Junts quan els va fer perdre els escons per una arbitrarietat jurídica.

Tanmateix, cal remarcar que aquesta arbitrarietat jurídica no és cap errada esporàdica ni la posició personal d’un jutge maldestre, sinó una operació d’estat dissenyada amb la voluntat expressa de modificar la situació política creada pel referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la independència –operació en què es fa servir la justícia no com un instrument jurídic, sinó com un instrument polític, a partir de la repressió personalitzada.

Per tant, no parlem d’un funcionament judicial defectuós però aïllat, com el que podríem trobar en molts països fins i tot democràtics, sinó d’una altra cosa: Espanya va violar greument les lleis pròpies sempre que ho va considerar necessari, però ho va fer amb plena consciència política i amb la voluntat explícita de capgirar la situació institucional creada el 2017. De manera que ací no hi ha –solament– una aplicació inconsistent del dret, sinó una instrumentalització política del dret i dels tribunals amb una finalitat política partidista, nacionalment partidista.

I és en aquest punt on arriba la paradoxa que té atrapada la vida política catalana d’ençà de l’aplicació del 155. Siguem clars: Espanya és congruent, per més repugnant que siga això, perquè no li importa res ni té cap mirament a l’hora de pagar qualsevol preu per retenir Catalunya –precisament perquè la seua màxima aspiració política és aquesta: que no ens n’anem. Però aquesta actitud congruent espanyola rep una resposta inconsistent de part de l’actual classe política catalana, ara mateix d’una manera molt evident de part del govern de la Generalitat.

Perquè a un atac nacional, coherentment nacional i del qual és còmplice i part tothom –del monarca i Pedro Sánchez fins a l’últim funcionari, propagandista o activista de carrer espanyol–, el catalanisme, això que en diuen l’independentisme institucional, no hi respon, perquè no hi vol respondre, amb un contraatac nacional, també coherentment nacional. Per contra, s’embolica en fantasies que pretenen girar-se d’esquena al cor mateix del conflicte, a allò que el defineix. I, d’aquesta manera, a un atac a mort de l’estat com a conjunt, l’independentisme hi respon estabilitzant políticament aquest estat que l’ataca i salvant-li la cara internacionalment, precisament allà on rep més, quan proclama que tot va bé perquè s’ha activat una negociació que, tanmateix, ningú no veu. Amb la qual cosa, aquests polítics que tenim, i que patim,  converteixen en lletra morta i políticament inservible la tasca brillant i coratjosa de tot d’organismes internacionals que no han tingut cap por a l’hora d’enfrontar-se a Espanya –que no senten aquesta por irracional que, clarament, els nostres dirigents sí que tenen.

 

PS1. Com una demostració més de la inconsistència de la política catalana, cal destacar avui que el dictamen de l’ONU remarca en el punt 8.2 que Junqueras, Romeva, Turull i Rull basen la seua denúncia en el fet que la suspensió dels seus drets parlamentaris va ser anterior a l’existència de cap condemna i es va decidir i aplicar sense estudiar les circumstàncies particulars del cas. Amb això, crec que tothom pot entendre que és obligat de preguntar-se quina coherència té que ERC i la CUP hagen fet plegar la presidenta Borràs abans de cap condemna i negant-se a estudiar les circumstàncies particulars del cas.

PS2. Avui es jubila Pep Albinyana, el nostre estimat company de treball que ha aportat durant unes quantes dècades la seua enorme capacitat professional i intel·lectual, la seua persistència i la seua enorme bonhomia i amabilitat, tant a VilaWeb Ontinyent com a VilaWeb en general. Per a un diari com el nostre, la seua faena des del cor del País Valencià, des de la seua estimadíssima Vall d’Albaida, ha estat simplement un luxe que no podrem agrair mai prou. Pep, també com a blocaire amb el seu mític Galim, ha definit la nostra existència com ningú, i per això avui no puc sinó desitjar-li el màxim de felicitat en la nova etapa de la seua vida i que no ens abandone del tot –si no és massa demanar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marià Puig
Marià Puig
31.08.2022  ·  22:17

Això, desespera, mes no hi ha res a fer. Aquí no li donen gens d’importància (ni a Spain ni a Catalunya) i allà, ja s’han fet la foto i ja es donen per satisfets durant unes bones temporades. El problema és, que cada cop li donen menys importància i com la majoria dels incompliments, ja entren a la normalitat, per més esgarrifós que ens sembli.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
31.08.2022  ·  22:20

Algú podria traduir-ho al castellà i enviar-ho al Rufián.
Ah, no, perdó, que el seu límit de lectura són els 140 caràcters del Tweeter…

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
31.08.2022  ·  22:38

No diem independentistes aquets pocavergonyes que’ns mal governen.Son clarament autonomistes,i no dels mes espavilats.El parlament,la generalitat,(la minúscula no es un error),el govern,fan vergonya.

joan rovira
joan rovira
31.08.2022  ·  22:45

Sense avançar en l’anàlisi del vessant psicològic difícilment entendrem que els hi ha passat als polítics que deien una cosa abans del Primer d’octubre i després una altra; així com, tampoc a la societat catalana sotmesa per l’estat i uns mitjans de comunicació majoritàriament afins.

Sense aquest diagnòstic psicològic individual i col·lectiu (2017-2022) repetirem els traumes dels períodes (1976-1982) i (1931-1936). Tres generacions sotmeses i repetint a mans de l’estat i els intermediaris la dissonància cognitiva imposada a canvi de la mentalitat retributiva.

¿A qui o què esperen la premsa i els experts en psicologia i psiquiatria a explicar i analitzar els canvis de personalitat quan les persones són sotmeses a situacions completament arbitràries i injustes; així com, les societats colonitzades són generació rere generació sotmeses per la força?

Joan Mollà
Joan Mollà
31.08.2022  ·  22:52

Realment, aquest teòricament govern de la generalitat, que a hores d’ara no és més que una franquícia d’una gestoria, podríem qualificar-los de govern de Vichy, pel fet de ser uns col·laboradors de l’invasor, un règim postfranquista que mai voldrà abandonar la colònia que tants rèdits li dona.
Que se’n vagin. Cal una llista cívica promoguda des de la base, per acabar la feina que els vàrem encarregar. Prou de votar amb el nas tapat, o de no votar. Foc nou!

teresa labourdette
teresa labourdette
31.08.2022  ·  22:55

Vicent, més clar no es pot dir. Espanya és congruent, tots els mitjans són bons per mantenir Catalunya sota el seu domini. I ara a Catalunya tenim ben clar que hem donat el poder a uns traïdors. L’11 de setembre i l’1 d’octubre hem de dir ben clar que aquests partits no ens representen, que estem en mans de botiflers i que n’hi ha prou de tanta infàmia.

Carles Serra
Carles Serra
31.08.2022  ·  23:05

Gràcies Vicent per una editorial valenta, tot saben que reberas l’ira i odi de tots aquests que formant part i participant d’aquesta denuncia que fas;
Si dir-te Vicent que no et sorprendries si tinguessis clar que aquesta espaÑa MAI ha deixat d’ésser franquista i corrupte, com una part important de la seva societat.
Recorda aquell que ja fa temps va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.
Com ER, si has llegit el llibre que ens vares suggerir, Els catalans apel.len a les nacions unides, hauries pogut comprovar que aquesta ER sempre ha preferit pactar amb allò que ells anomenen l’esquerra espaÑola, abans que lluitar per ser lliures d’aquesta espaÑa.
Esquerra republicana NO es independentista, no deixà de ser un PSO€ a la colònia catalana, la diferència és que aquest PSO€ el conformen majoritàriament els descendents d’aquells que varen tenir que defugir de la misèria i un futur millor pels seus fills de la seva espaÑa i ER la formant catalanets i catalanetes com aquest Judes Junqueres, Tarda, Rovira i així una llarga llista de BOTIFLERS i mal nascut.
Vicent, la nostra història és ben trista, plena de botiflers i personalismes.
Per això portem 300 anys de colonització

Josep Usó
Josep Usó
31.08.2022  ·  23:25

Mal que ens pese, a l’actual “govern” de la Generalitat no hi ha polítics independentistes.

Frederic Varela
Frederic Varela
31.08.2022  ·  23:27

Quan entres en una guerra on el teu adversari està disposat absolutament a tot per a guanyar, o la teva determinació és, com a mínim, igual a la seva o estàs condemnat a ser derrotat. L’estat espanyol i la gran majoria dels seus habitants estan disposats a tot (incloent-hi una resposta militar sagnant) per a evitar una Catalunya independent. No sé si la majoria de catalans ho tenim tant clar, més aviat crec que no. Dels que ens manen (escollits per nosaltres, no ho oblidem) no cal ni parlar-ne. Ara mateix són col·laboradors entusiastes en la nostra derrota, però altrament són ben irrellevants per l’enemic. I mentrestant anem contemplant com li van caient les plantofades a Espanya des de fora. Pot ser que ens ho fem mirar tots plegats.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
31.08.2022  ·  23:30

Els polítics autoanomenats independentistes només serveixen per fer el ridícul i posar pals a les rodes al procés d’independència.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
31.08.2022  ·  23:57

ERC i la CUP actuen, en el cas de Laura Borràs, com ho fa el PSOE del 155, apuntant-se a allò que els convé sense parar compte amb els principis que vulneren.
D’altra banda, l’Estat, cada cop demostra més la pseudodemocràcia que tenim, l’autoritarisme que patim i la corrupció judicial que circula sense cap vergonya. Una “glòria” més per a l’Espanya imperial que l’espanyolisme ha bastit a força de moviments violents … que l’han dut on és, a una crisi crònica que acabarà desintegrant-la més aviat que tard.

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
01.09.2022  ·  00:06

El President Aragonès ha fet, a un dia de la sol·licitada reconsideració de la suspensió de la Presidenta Borràs, una interpretació incoherent, cainita y no democràtica, del dictamen del comité de l’ONU sobre el respecte als resultats electorals (article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics). En reafirmar Aragonès, des de la presidència de l’Executiu, la decisió de suspendre Borràs que prengueren a la mesa del Legislatiu PSC, ERC i CUP, resulta evident que ni representa ni està disposat a representar la voluntat democràtica expressada pels ciutadans a les darreres eleccions. Per tant, en vigílies de l’11 de setembre, bo i recordant el «President posi les urnes» cal que l’independentisme denuncïi la deslleialtat als programes, i el sectarisme a les actuacions, alçant la veu de nou per reclamar unànimement i amb més raó que mai «President Aragonès, posi les urnes».

Jaume Riu
Jaume Riu
01.09.2022  ·  00:09

TOT SE SAP I TOTHOM VEU LES INCONGRUÈNCIES
En els darrers anys, des de març del 2020 amb el confinament per la pandèmia fins al refredament polític per causa de la calor d’aquest estiu, hem notat i hem anat sentint la cantarella d’algunes veus interessades que parlen d’una baixada del souflé independentista. Però no és cert.
Sobretot en els darrers anys precisament, disposem d’una eina molt potent que afavoreix l’independentisme de forma, ara sí, determinant. Consisteix a publicar en temps real la informació secreta de gairebé totes les maniobres que fan a l’altre bàndol. Aquesta és l’arma que fa guanyar les guerres.
Tot se sap i tothom ho veu.
– Encara que el president de la Generalitat autonòmica sempre intervinguda vagi a París a dir que no passa res, se sap que el parlament de Catalunya és una entelèquia perquè al menys des de fa dotze anys s’han recorregut o tombat més d’un centenar de lleis que no interessen al regne d’Espanya, encara que sigui un decret llei (6/2013) contra la pobresa energètica, o s’ha tombat una disposició tan “inofensiva” com la llei (8/2015) de creació del municipi de Medinyà, per posar dos exemples, i tothom ho veu.
– Encara que Eulàlia Reguant de la CUP digui que ara toca que Laura Borràs plegui, se sap que Anna Gabriel, també de la CUP, ho explicava al parlament quan es va aprobar el reglament, i de forma explícita deia que l’article 25.4 només fa referència a si hi ha hagut “lucre”, cosa que els jutges i fiscals ja donen per descomptat que no n’hi ha hagut, i tothom ho veu.
– Se sap que l’article 25.4 no encaixaria en cap democràcia perquè impideix el dret fonamental de la presumpció d’innocència i, a més, resulta que en el cas de Laura Borràs l’han aplicat fent trampa, perquè no van voler demanar un informe jurídic abans de tirar pel dret, i tothom ho veu.

Lluis Lopez
Lluis Lopez
01.09.2022  ·  00:12

Certament es pot afirmar en el cas de la suspensio de Laura Borras com a presidenta del Parlament i arran d’aquesta sentencia del comite de la ONU que alguns a ERC, sobretot dirigents i quadres del partit, i de la CUP, tambe, tambe, que son mes espanyolistes que els espanyols. La sentencia de l’ONU es clara, els quatre presos no havien estat condemnats. Be els esmentats a dalt ja han condemnat inclus abans que els tribunals espanyols. Per aixo, mes espanyolistes que els espanyols.

Josep Jallé
Josep Jallé
01.09.2022  ·  00:18

De nou estem veient la síndrome del colonitzat, als polítics catalans, que accepten col·laborar amb el colonitzador per mantenir els racons, amb engrunes, dins del corralet. Son així aquesta caterva de titelles que, en aparença, anaven d’independentistes i, en realitat, ni a demòcrates arriben. Ni presumpcions d’innocència abans de cap procés i sentència; del braç de la judicatura i poders fàctics.
Llistes tancades: control i corrupció, com be raona Clara Ponsatí a Molts i ningú.
I seguirem aguantant a aquesta trepa de venuts?. Salut!.

Eduard Rogero
Eduard Rogero
01.09.2022  ·  00:23

Molt d’acord amb el Sr. Parra:
PRESIDENT POSI LES URNES.
Estic segur que esquerra perdria unes noves eleccions, s’estan torejar els seus votants i avergonyit la societat catalana amb el seu servilisme i fent-nos quedar com uns covards davant les institucions internacionals.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
01.09.2022  ·  03:56

Senyor Manuel Parra, podem anar cridant “President Aragonès posi les urnes” fins que ens quedem sense veu i esgotats, que ell tan se li enfot, no ho farà.
Crec que ERC, s’ha convertit amb un gran seguidor de Crist: “ quan et bofetegin una galta, dóna-li l’altre” I aixis anem , sense amor propi, orgull i dignitat a mes traïdors de tot un poble.
Gràcies Vicent , pel teu ull crític i per dir-ho sense por ni pels a la llengua. Visca Catalunya Lliure!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
01.09.2022  ·  05:40

En aquesta guerra declarada contra Catalunya tenim un estat que no respecte els tractats internacionals, i tenim un govern català que no té d altra estratègia que una taula submisa de la concòrdia. Que trist! Al carrer tothom, no hi d´altre camí.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
01.09.2022  ·  05:58

Algú sap que vol el nefast Junqueras.155? Cal que aquest sinistre junqueras sigui apartat de ER. Es alta traició a Catalunya, aquest esclau del SANCHEZ.155. Als catalans se’ls pot estovar, insultar, maltractar i en Junqueras se’n riu. Estacada al,GOBIERNO 155 D’ESPANYA JA!!! ESPAÑA ES GENOCIDA DELS CATALANS, i Junqueras riu

Rosa Guallar
Rosa Guallar
01.09.2022  ·  06:35

ERC, però també la CUP, ens precipiten cap a un pou del què no se n’alvira el final. És una desfeta i una humiliació punyent i constant.. Important veure aquest video del Dante Fachin per veure detalls de la desfeta: https://www.youtube.com/watch?v=UJTrhqQZ7B0

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
01.09.2022  ·  06:55

De tant maquiavèlic, ningú acaba de treure l’entrellat de la situació però aquí va la meva teoria:

Asssumeixo que des de l’inici del procés Junqueras tenia en ment trair-nos (en cas contrari hauriem d’acceptar que és idiota) i per aconseguir-ho necessitava estar liderant el procés per disposar de tota la capacitat d’acció que la conjuntura política li permetia. Per aconseguir-ho va desenvolupar una mestreria en l’interpretació del paper de home bo amb conviccions fermes que defensaria Catalunya fins al límit. De fet, el precedent de les plebiscitàries proposades per Mas el 2014 que Junqueras va rebutjar eren tot una mostra del que vindria després (no va voler fer unes eleccions amb partit únic -Junts pel Sí- quan Podemos no existia encara i Espanya no estava preparada. El CCN -Centre Català de Negocis-, associació empresarial molt compromesa amb la independència es va desvincular del procés en aquell moment al veure l’inexplicable posicionament de ERC). L’ocasió per planificar el cop de gracia la va trobar en la reunió secreta amb la franquista Soraya Sanz de Santamaria (S.S.S.) a principis del 2017, a uns 8 mesos del referèndum i d’amagat de Carles Puigdemont. Poc després, la trobada va ser desvelada per la premsa i mai ha sigut desmentida. En la seva línia, Junqueras no va dir mai res del tema però no es va atrevir a negar-ho. De què podrien haver parlat tant en secret en un moment tant crític?. No se sap però a la vista dels fets posteriors, la meva percepció és que van acordar l’estratègia (la real) de Junqueras, ja que en aquells moments cap dels dos sabien com aturar el procés de independència -Junqueras va dir en privat a Madrid aquells dies que aturar el referèndum era potestat de Puigdemont i que ell no hi podia fer res. La meva hipòtesi és que van acordar que Junqueras seguís liderant el moviment independentiste per fer-lo explosionar quan la gent ja no pogués reaccionar. Si es feia explosionar abans hi havia el perill que el propi partit quedés descavalcat del procés. Així, Junqueras es mostrava com el més abrandat de tots i va fins i tot acusar de traïdor a Puigdemont, a través el seu lacai Rufian, quan es va inclinar després del referèndum per noves eleccions. La idea inicial -pla A- era que fos el propi Puigdemont qui es tirés enrera per denunciar-lo com a traïdor i retirar-lo del camp de batalla polític, a ell i al seu partit. I aleshores, tot sol, faria i desfaria al seu gust. Junqueras tindria tot el suport de l’establishment (premsa, ràdio, TV) i de tots els partits polítics, de forma que Puigdemont i JxC quedarien aïllats i desactivats. Puigdemont no va cedir, el referèndum es va fer i la DUI proclamar. D’aquesta manera Junqueras es va veure obligat a activar el pla B: rendició sense condicions (va ser l’únic que inicialment ja va dir que es quedava a Espanya), anar a judici i ja farien quelcom per estalviar-li la presó. Tampoc va sortir bé (la judicatura té agenda pròpia, son de VOX i no negocia amb els que considera els seus enemics, encara que en aquest cas s’equivocava) i s’hi va pasar 3 anys. Tres anys de rencunia contra Puigdemont per no haver-se rendit abans que ell ho hagués de fer. Això també explica perquè Junqueras -i també Romeva- van menystenir a Marcela Topor, la dona de Puigdemont, quan els va visitar a la presó -va sortir plorant sense entendre perquè era una apestada a la que no volien veure. I també perquè Junqueras no contestava a les cartes que Puigdemont li enviava a la presó. L’indult va arribar, molt més tart del esperat però va arribar. De fet Espanya no podia aguantar gaire més la pressió internacional pels presos polítics i no hagués tardat gaire més en deixar-los lliures sense cap tipus de negociació. Novament Junqueras els hi va fer el favor d’acceptar un indult condicionat que salvava la cara del Govierno devant dels espanyols i era vergonyós per nosaltres. Així dons, Puigdemont i JxC es varen convertir des del 2017 en l’enemic a batre per ERC. Mitjançant Torrent varen impedir la proclamació de Puigdemont com a president de la Generalitat al gener del 2018, amb l’ajud de la fiscalia van abatre Torra i ara han fet el mateix amb Laura Borràs.
En definitiva, dos feixistes (Santamaria i Junqueras) es van posar d’acord per destrossar el moviment des de dins i dominar el panorama polític resultant. La idea era que sense JxC, ERC no tindria rival en el camp nacionalista i podria manar la Colònia amb tranquilitat. Per arribar a aquest punt, faltava que JxC es deixés enredar i la figura de Jordi Sánchez -donant soport a la presidència dels republicants i al control per part de ERC del mitjans de comunicació- ho va fer possible. El cercle s’havia tancat.
Si la gent no hi posa remei aquest és el futur i perquè s’entengui el que passa només tenim les XXSS i uns pocs periodistes lliures dels tentacles del poder de ERC, però aquesta informació no està a l’abast de la gent gran únicament informada pels mitjans tradicionals.

De totes formes, Puigdemont ha comés 3 greus errades que haurien pogut salvar el procés:
1- Confiar en Junqueras, quan ja estava advertit per Mas que no era de fiar i ho va poder comprovar personalment quan li va encarregar les estructures d’Estat que va estar boicotejant durant un any i mig.
2- No aixecar la DUI. El poble l’hagués defensat. Això ha estat reconegut pel mateix Puigdemont.
3- Anomenar Jordi Sánchez, el talp de ERC a JxC, com a Secretari General.

En definitiva, per explicar la situació actual s’ha d’entendre que son molts els afiliats que devant del gir de la cúpula de ERC (Junqueras es va cuidar molt de envoltar-se d’una guàrdia pretoriana de mediocres -com el propi Aragonés- i completament fidels) i estant en possessió de càrrecs públics o lligats a l’administració, han bescanviat l’anhel colectiu del país pel seu propi, deixant de banda els ideals i centrant-se en el manteniment de la posició social privilegiada que els càrrecs els hi havien donat. Això val per polítics, periodistes i tot tipus de professionals vinculats al poder. Tenint en compte que dels 9.000 afiliats aproximadament de ERC una gran part estan colocats pel partit cobrant del herari públic -poden ser uns 4.000 o més- i que la resta esperen fer-ho si es porten bé, la cúpula del partit s’ha convertit en un búnquer que sempre disposa de majories a la búlgara per fer el que els hi roti. Els que han discrepat han hagut d’abandonar el partit i deixar el càrrec. Milers d’afiliats històrics s’han donat de baixa i han sigut substituïts per milers de nous espanyolistes provenint majoritàriament del PSC i també dels Comuns en busca de millors oportunitats.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
01.09.2022  ·  07:23

La veu de Vilaweb contra tots els medis pagats generosament per qui ha arrabassat el comandament de Catalunya.
“Guanya les eleccions qui fa recompte dels vots”. Cal tenir-ho present. Com podem fer que aquesta veu Vilaweb sigui un altaveu fort i poderós on tothom pugui escoltar, pensar, analitzar i finalment obrar segons consciència? Potser també en som responsables de tanta maldat, incompetència i tripijocs.
Bon dia i bona hora. ☮️

Lluís Paloma
Lluís Paloma
01.09.2022  ·  07:38

Què es pot esperar de partits que només són independentistes quan arriba la campanya electoral? No n’hi dic la Genialitat de Catalunya perquè sí. Necessitem saber quines alternatives hi ha, i si fallen en alguna cosa, doncs ERC, Junts i la CUP són invotables.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
01.09.2022  ·  07:51

L’Estat espanyol viola sistemàticament les seves pròpies lleis per tal de reprimir la voluntat DE-MO-CRÀ-TI-CA dels catalans.
Davant de tot açò el Govern de la Generalitat reacciona amb una por que ja fa una pudor insuportable, blanquejant internacionalment l’Estat espanyol.
Amb aquests polítics no anem enlloc. Foc nou.

JOSEP RAMON MIR
JOSEP RAMON MIR
01.09.2022  ·  08:48

En resposta a Joan Mollà: On s’ha de signar per la llista cívica?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
01.09.2022  ·  08:49

Queda clar el que s’ha de fer.

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
01.09.2022  ·  08:50

Moltes gràcies Sr. Sauja per la vostra acurada i congruent explicació.
Visca Catalunya Lliure!!

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
01.09.2022  ·  08:53

Catalunya té un buit de poder. L’administració colonial és portada per persones grises al servei del règim borbònic.

Pep Agulló
Pep Agulló
01.09.2022  ·  09:01

Anant un xic més enllà de l’editorial, l’Estat preveu que tanta repressió genera una pressió insuportable a “l’independentisme constitucional”. El paper d’unes noves eleccions autonòmiques quan tenen el parlament segrestat, és primordial perquè la protesta no derivi al carrer i la consciència en autoorganització. Canvis perquè tot segueixi igual.

Les eleccions no són la solució, són el problema.

Com deia Torra, el problema és l’autonomia…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.09.2022  ·  09:55

Borràs ja ha estat condemnada per corrupció. Sentència emesa pels jutges d’ERC i la CUP.

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
01.09.2022  ·  09:56

Aquest editorial sí que l’encerta. El nacionalisme ñ ja ha guanyat la primera batalla i continua guanyant. ER i Aragones protagonitzen un fora de joc clamorós jugant sols el seu campionat. el centre-dreta català està dividit o a la banqueta i les esquerres només posen pals a les rodes. Estem fotuts.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
01.09.2022  ·  10:43

Totalment d’acord Vicent! Però els nostres mitjans s’afanyen en suavitzar la bufetada sonora: “La ONU desautoritza a Llarena” , “La ONU veu vulnerats els drets…”.
Ho veieu? la ONU contra Llarena, la ONU “veu” (??)….No! La ONU dictamina, no desautoritza ni veu! I no a Llarena, no; a España sencera com estat sobirà que és! I seguidament passarà que la culpa “era” de M. Rajoy i/o del PP…i de ningú més, perquè amb els “altres” estem “dialogant”! I així anirà seguint la farsa.

En fi…Cuida’t amic Partal, que aviat et cauran llamps i trons.

Josep Bargalló
Josep Bargalló
01.09.2022  ·  11:05

I ara que, pregunto, que els hi passarà als jutges que han prevaricat, perjudicant tant econòmicament com personalment les vides d’unes persones que la seva única culpa va ser fer la seva feina, que en aquest cas és la política. És que no hi ha ningú que els hi pugui exigir responsabilitats a tots aquests jutges pel greu perjudici ocasionat, o és que aquests tipus de jutges tenen butlla per fer el que els hi surti dels OO. Quina merda de país que no hi hagi cap polític que faci bé la seva feina pel que estan cobrant.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
01.09.2022  ·  11:11

Sí Sr. Partal, cal reconèixer la coherència transversal d’espanya, d’esquerres a dretes, en el fet del supremacisme naZional espanyol, i la negació de la possibilitat de que Catalunya marxi. A banda del seu fanatisme polític hi ha que l’elit borbònica sap que sense Catalunya no podrien viure de la sopa boba.
En canvi entre els polítics professionals catalans veiem moltes incoherències. Polítics professionals que són aquells que fora de la politica no es guanyarien tant bé els cigrons com ho fan vivint dels impostos que tots paguem.

Vomitiva em van semblar les paraules d’en Pere Aragonès, de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, dites fa dos dies a l’ONU a Ginebra, blanquejant l’estat espanyol davant els organismes internacionals en dir que hi havia una “taula de diàleg” amb espanya.

És el preu, les 30 monedes de plata, que paga en Junqueras pel seu indult. Se li en fot Catalunya, només vol la gestió autonomista (una mala còpia del pujolisme, el junquerisme) i, obeint la oligarquia borbònica madrilenya, rebauxar tant com pugui els desitjos d’independència dels catalans. D’una majoria, sí una clara majoria, car si espanya tingués segur que no perdria ja hagués organitzat un referèndum consensuat.

Espero que a les properes eleccions hagin obert els ulls aquells votants d’ERC, que es van creure lrs enceses però falses proclames independentistes que va en Junqueras d’ER pel 14-F, i no li votin, aconseguint foragitar la cúpula botiflera que hi ha a ER. Li quedaran només els fanàtics cecs i els de la menjadora.

I de la CUP només dir que després d’escoltar les raons de la Reguant per a apartar un rival polític, na Laura Borràs, i després de veure l’agenollament de la suposada exiliada Anna Gabriel davant del NO-jutge Llarena, tenim clar que el front comú contra el colonitzador espanyol no és la seva prioritat. Cada dia estan més a prop de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras.

Ferran Folch
Ferran Folch
01.09.2022  ·  11:16

La gran pregunta: a qui votem ara?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
01.09.2022  ·  11:24

La falta de coratge dels nostres politics fa que estiguem en una situació d´estancament politic. Ara és el moment de tornar a sortir al carrer a fer pressió, ens esperen temps de revoltes. Felicitats per aquesta editorial

Teresa Sanchis
Teresa Sanchis
01.09.2022  ·  11:26

Albercocs del pinyol dolç.
Alguna volta (vegada) he pensat que anaven a valorar les distintes nacionalitats d’Espanya? No els interessa gens ni miqueta, encara que tinguen davant evidencies econòmiques i culturals tan riques, no més se’n aprofiten d’elles, no les valoren com seues, ni les miren. Som nosaltres els que devem fer-les valdre. Tambè els fariem un gran favor a ells perque acceptarien la realitat i no tendrien més remei que actuar en conseqüència.

Joan Ortí
Joan Ortí
01.09.2022  ·  12:38

Eudald Carbonell
—Observant la deriva, podem dir que els sapiens som més individualistes que els neandertals?
—No ho sé, però més imbècils segur. Perquè només una espècie imbècil com la nostra, amb tals amenaces, no reacciona. L’imbècil és aquella persona a qui no importa què passa al seu entorn i només li importa què fa ell. La nostra espècie es comporta així.
(Part treta de l’entrevista que li fa Josep Rexach Fumanya amb en Eudald Carbonell a Vilaweb en aquesta mateixa edició.)
He escollit aquest fragment perquè ho vull comparar amb la noticia sobre el dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU que conclou que l’estat espanyol va vulnerar els drets polítics Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull arran les eleccions del 21 de desembre del 2017.
Si el catalans no reaccionem davant aquesta noticia és què som imbècils. Si en les properes setmanes tot segueix igual, serà que realment som imbècils.
No podem estar distrets ni per la pandèmia, ni per la invasió de Rússia a Ucraïna, ni per la crisis econòmica, ni pel canvi climàtic, ni per la relació amorosa-vodevil, entre ERC i el PSOE.
Catalunya ha de continuar el seu camí, el seu full de ruta cap a la independència, perquè som una Nació i perquè els drets humans i els drets dels pobles així ho reclamen i així ho dictaminen.
Visca la República Catalana.

Albert Miret
Albert Miret
01.09.2022  ·  12:41

Francament, la congruència espanyola assolida a força d’idiotitzar tota una societat per a impedir que conegui la realitat del seu país, no em causa cap enveja. Mai m’ha causat admiració la manca de coneixement. Menys encara quan parlant amb els que semblen més normals t’adones que saben molt bé que viuen enredats, però ho accepten alegrement perquè saben que viuen i progressen gràcies al constant espoli de Catalunya, cosa per la qual es fan bons tips de riure de què siguem tan burros d’aguantar diàriament tanta humiliació i menyspreu. L’ordre del poder és que tots els espanyols juguin al pim, pam, pum amb els catalans. Ja ho va dir aquell brètol que es creu que és rei. Tots aquells que se’ls acudeixi alguna cosa que perjudiqui o humilii a un o molts catalans, pot lliurement insultar-nos i apedregar-nos perquè tots els poders espanyols polítics, judicials, policials, tots els mitjans i tots els partits polítics els faran costat… Perquè tots són cecs!

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
01.09.2022  ·  12:56

És més clar que mai, fins que no proclamen la independència i, despenjem les banderes espanyoles de tots els edificis de govern català, no ens reconeixerà cap estat.
Tenim totes les estructures d’estat, necessàries per començar. Només necessitem un banc central català i, assegurar-nos el control del territori per part dels mossos amb l’ajuda del poble.

Jaume Aguadé
Jaume Aguadé
01.09.2022  ·  13:00

Havent viscut el que vam viure i havent llegit una bona part del que han escrit els protagonistes, trobo que les conclusions a que arriba en Jordi Sanahuja en el seu comentari són plenament lògiques i plausibles. Jo fa temps que vaig arribar a unes conclusions similars.

Només voldria afegir un detall: és inevitable pensar que la conversa Junqueras–Santamaria devia ser gravada. Una gravació que també “ajuda” a que els nostres anti-herois segueixin fent tan bona lletra….

Ramon Prat
Ramon Prat
01.09.2022  ·  13:02

Pot ser que no sigui un expert en política, però bàsicament el meu problema el tinc amb qui tinc de votar a les properes eleccions, ja que és molt trist que ERC i la CUP, estiguin destruint l’independentisme per ximpleries com la que avui han fet, la Laura Borràs els hi deu fer molta por i son iguals que el govern espanyol, ja que sense condemna ja condemnen. Qué no tenem vergonya? fan el mateix que el govern espanyol.
I ERC amb el sr Junqueras al devant que ens va dir en discurs, doneu-me 65 diputats i us faig independents, ara en té 72 i té por de tornar a la presó (reconec que posiblement jo en tindria) però que no digui mentides i no faci que avui Espanya pogui dir al mon que el problema amb Catalunya ja no existeix.
I Junts són de fiar? alguns dirigents ho semblen d’independentistes, però tots els dirigents ho son? realment crec que amb l’edat que tinc no veure la independècia per culpa dels tres partits que és diuen independentistes.

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
01.09.2022  ·  13:03

Com diu Pep Agulló (9:01): “Les eleccions no són la solució, són el problema…”, “Com deia Torra, el problema és l’autonomia…”

En efecte, la pregunta no és a qui votem, perquè els diputats d’una lista per més cívica que sigui continuaran sotmesos a les inhabilitacions dels polítics autonomistes i de la fiscalia i tribunals espanyols. Només hi hauria escàndol i prou.

El problema és el marc autonòmic. Tot independentista que entri en el marc autonòmic resta automàticament inhabilitat i neutralitzat.

Per tant, la pregunta és què fem, com ho fem i quan ho fem. La gent te la clau.

Una opció a curt termini son dues manifestacions massives l’ 11S i l’ 1O. I una opció a mig termini és a partir d’una sentència favorable i inqüestionable del TJUE mobilitzacions massives indefinides, control del territori i aixecament de la DUI. La gent és la que te la clau.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
01.09.2022  ·  13:42

El teu relat, Vicent, és el triomf de la veritat i la raó. Estic d’acord en quasi tot el que afirmes, però té un defecte. I és que tot allò que exposes, només se’n assabenten els qui ja n’estem assabentats. Ningú d’aquests últims llegeix els comentaris de VilaWeb ni, possiblement sap que aquest diari digital existeix. Caldria fer tot el possible per poder donar a conèixer, encara que fos mínimament, la situació real de la política catalana.

Enric Mauri
Enric Mauri
01.09.2022  ·  14:58

Gràcies, Pep Albinyana (no us conec personalment) … Salut i Felicitat.

Jordi Torres
Jordi Torres
01.09.2022  ·  15:47

Avui discrepo amb tu, Vicent, crec que els nostres polítics actuen de forma congruent: Treballen con-sis-tent-ment en contra de la independència de Catalunya. Si és que no perdonen una.

Liderats per Esquerra, que és l’executora d’aquesta estratègia regressiva cap al protoautonomisme, però de bracet de Junts (que encara no ha decidit si fer el paper de la Ramoneta o de l’altra) i de la sempre esquizofrènica CUP.

Vejam, si Esquerra fos independentista com s’entendria que després de totes les crítiques i del rebuig que generen les seves polítiques submises davant la repressió espanyola (que com més va més augmenta) hagi començat el curs polític reforçant precisament aquestes polítiques? Si estigués, ni que fos, una mica preocupada per semblar independentista hauria provat de dissimular fent alguna petita concessió.

Doncs no. En els pocs dies que portem des de la reentrada de les vacances:

– Aragonès diu a París que la solució del conflicte és el diàleg amb Espanya.
– Aragonès reclama més competències per Catalunya durant la seva visita a Suïssa (competències! i ho diu després d’haver perdut els bombers on el seu partit s’ha abstingut).
– Junqueras i Marta Rovira es mostren disposats a continuar liderant la formació.
– Esquerra ratifica la suspensió de Borràs sense atendre ni tan sols la sol·licitud de reconsideració de Junts.

Emblanquinament de la repressió, autonomisme, reafirmació de la seva estratègia i divisió de l’independentisme utilitzant el lawfare espanyol.

En fi, si això no és consistència ja em direu què és.

Roser Caminals
Roser Caminals
01.09.2022  ·  16:40

D’acord amb l’editorial, de principi a final. Els partits, però, només són la punta de l’iceberg.

Francesc Ferré
Francesc Ferré
01.09.2022  ·  18:32

Personalment, a les pròximes eleccions, estic per votar a Vox, a veure si tot rebenta.

Espera…, No, no ho faré, no sigui que no pugui dormir amb malsons.

La qüestió és a qui voto? Si tots són funcionaris del sistema C.A.

Una abraçada

Xavier Núñez
Xavier Núñez
01.09.2022  ·  19:08

Jordi Sanahuja, magnífica exposició del meu pensament, que coincideix amb la seva teoria

Josep Gualló
Josep Gualló
01.09.2022  ·  20:19

PEP AGULLÓ ENS HA RECORDAT EL QUE DEIA EL MHP TORRA : “EL PROBLEMA ÉS L’AUTONOMIA”.

La conclusió és mot clara: “L’única solució possible és la independencia”. No perdem el temps discutint el sexe dels angels.

Oriol Martí
Oriol Martí
02.09.2022  ·  00:26

Vicent:

Matrícula d’honor !!!
Excel.lent editorial.
Però els que ens manifestarem i condicionarem a aquests dirigents impresentables som nosaltres.
No tinc cap esperança en res mes.

Oriol Martí

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes