El 8 de juliol de 2001 l’egipci Mohammed Atta es va inscriure en un hotel  de Cambrils. Només vuit setmanes després, estavellà contra les Torres Bessones de Nova York un Boeing 767 d’American Airlines. A l’hotel, hi va passar solament una nit, però se sap que va coordinar els atemptats de l’11-S amb unes quantes persones, en reunions que es van fer en algun indret de la vora, que ningú no ha pogut identificar encara.

[Una primera versió d’aquest article incloïa una referència concreta a un hotel de Cambrils, que el 2001 va aparèixer en els mitjans internacionals i nacionals com el lloc on Atta s’havia allotjat. La direcció de l’hotel s’ha posat en contacte amb VilaWeb per desmentir aquesta informació, que malgrat això es pot trobar fent una simple cerca en els arxius de diversos diaris. En l’informe oficial de l’FBI sobre els atemptats de l’11S s’afirma que està demostrat, pels rebuts, que Atta es va allotjar en un hotel de Cambrils però no s’esmenta cap nom d’hotel en concret.]

Molt a prop d’aquesta zona, poc després de la una, els mossos han abatut cinc membres d’un grup armat que, segons que sembla, intentaven una nova matança. Intentaven un darrer cop, després de l’explosió d’una casa a Alcanar i de l’atemptat a la Rambla de Barcelona, on almenys han mort tretze persones. Però la policia ha frustrat l’intent.

Les pistes i les informacions són encara massa obertes per a saber definitivament què ha passat. Però els elements clau semblen fora de dubte.

Imatge aèria de la runa de la casa d’Alcanar Platja on hi va haver una explosió dimecres a la nit.

Primer hi va haver l’explosió d’Alcanar. Va ser dimecres a la nit. Es va esfondrar una casa de la urbanització Montecarlo. De primer, el fet no es va relacionar amb cap possible atemptat i es va atribuir a una deflagració de gas. Els mossos hi van trobar un home ferit i un de mort, a més de nombroses bombones de butà. Gairebé a la mateixa hora que va passar l’atemptat de Barcelona, a Alcanar hi hagué una segona explosió, causada per unes obres que s’hi feien per treure la runa. Un mosso i vuit persones més en van sortir ferides. Eren les primeres d’un dia que havia de ser un malson.

Mentre a Alcanar les descobertes dins la casa causaven sorpresa, a Barcelona a les 16.50 una furgoneta s’enfilava pel passeig central de la Rambla, i hi baixava a tota velocitat i clavant cops de volant, amb la intenció de matar tanta gent com fos possible. La Rambla era plena de turistes, de gom a gom. L’autor de l’atemptat va aturar la furgoneta sobre el conegut mosaic de Joan Miró, a tocar del Liceu, i es va escapolir, perseguit per un enorme operatiu de la policia. Havia recorregut 550 metres i havia mort tretze persones pel cap baix.

Tothom va vincular l’atemptat amb els del mateix estil que han tingut lloc en algunes ciutats europees: Londres, París, Estocolm, Niça… La hipòtesi era evident: un ‘llop solitari’ que feia servir una tecnologia tan poc detectable com una furgoneta. Era estrany que hagués fugit –la policia encara el cerca–, però de sobte els fets de Barcelona i els d’Alcanar es van relacionar. Segons una font, dins la furgoneta es va trobar documentació de l’home ferit a Alcanar. Segons una altra, es va descobrir que la furgoneta l’havia llogada l’home que havien trobat ferit a Alcanar, Driss Oukabir, un marsellès que fou detingut immediatament a Ripoll i un tercer individu, que en podia ser el conductor.

L’alarma va créixer encara més a partir d’aquesta descoberta. Hi havia la possibilitat, molt plausible, que l’explosió d’Alcanar hagués deixat al descobert un refugi segur dels autors dels atemptats i que, arran de la possibilitat que la policia descobrís i desarticulés la cèl·lula, un dels seus integrats hagués decidit d’atemptar a Barcelona abans no el detinguessin.

Això implicava, per tant, que no parlàvem d’un ‘llop solitari’, sinó d’una cèl·lula gihadista organitzada i disposada a matar. Un escenari molt més perillós que no allò que feia suposar l’atemptat de la Rambla.

Les pitjors previsions es confirmaven finalment, passada la una de la matinada: cinc homes armats que duien corretges explosives van provar de cometre un segon atemptat al passeig marítim de Cambrils. Els mossos d’esquadra els van aturar i van disparar contra ells a l’altura del Club Nàutic, només a una cantonada de distància de l’hotel on Mohammed Atta s’havia allotjat el 2001.

El tiroteig va acabar amb quatre assaltants morts a l’acte i el cinquè que va morir poc després de les quatre de la matinada.

Un enorme col·lapse a Barcelona
Immediatament després de l’atemptat de la Rambla els Mossos d’Esquadra van activar l’anomenada ‘operació gàbia’, per mirar d’impedir la fugida de l’autor dels atropellaments. L’operació implica que tots els cotxes que surten de Barcelona són mirats un a un. Lògicament, això va motivar un col·lapse de dimensions mai vistes. Milers i milers de cotxes van restar atrapats, en molts casos durant hores i no sempre en circumstàncies fàcils. Hi va haver cotxes que van estar molta estona dins túnels, amb gent que va tenir dificultats de respiració i tot.

La policia va segellar també el Raval i va confinar dins restaurants i hotels tota la gent que hi havia. Els mossos van escorcollar pam a pam la zona, en cerca del fugitiu, però no se’n va sortir. Fins ben avançada la nit no van començar a deixar accedir-hi a la gent que hi viu o que hi era allotjada en hotels, però sempre acompanyada d’algun agent.

Unitat, però no tanta
La Generalitat va assumir de seguida el lideratge polític de la situació. El conseller Joaquim Forn primer i el president Puigdemont després van ser les veus autoritzades que van anar explicant tot allò que se sabia. Al Palau de la Generalitat es van reunir les institucions catalanes, principalment govern i ajuntament, i Puigdemont i Ada Colau van comparèixer amb el vice-president Junqueras en una conferència de premsa oficial.

Des de la Generalitat es va insistir una vegada i una altra que ‘totes les forces policíaques presents a Catalunya’ treballaven coordinadament. El boicot del govern espanyol a la presència dels Mossos en els òrgans de coordinació policíaca europeus i la negativa a augmentar la plantilla del cos pesava, però no era invocada encara per ningú. Set hores després de l’atemptat, Mariano Rajoy arribava a Barcelona, directament a la delegació del govern espanyol. Ni visitava la zona de l’atemptat ni es reunia amb cap autoritat catalana. En una saleta clarament improvisada, va tenir una reunió amb la Guardia Civil i el cos de la policia espanyola. D’aquesta reunió, sorprenentment, n’era absent el cos policíac que duia tot el pes de l’operatiu, els Mossos d’Esquadra. Després va fer una declaració oficial plena de referències críptiques a la situació política del país i se’n va anar per on havia vingut. Abans va tenir una breu conversa telefònica amb el president de la Generalitat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb