Torna amb 'El secret de la Lloll' al Capitol

Va haver-hi una època on érem més joves, quasi adolescents, una època on encara les nits les passàvem en família mirant la televisió. Ara el nucli familiar està més disgregat en quant tantes pantalles hi hagi a casa. Aquella època, la família va gaudir de grans sèries i programes que TV3 feia tenint en compte el seu target. Servidor guarda un record molt tendre d’aquella època amb productes tan rodons com el No passa res de La Trincael Tres Estrelles del TricicleTeresina S.A. de La Cubana o El Show de la Lloll. Humor blanc però amb una alta dosi de sarcasme. Som fills d’aquella generació i amb aquest humor hem crescut i ens identifiquem. Per això quan hom va a veure el nou espectacle de la Lloll BertranEl secret de la Lloll, té la sensació de tornar a aquella casa de riures units per un mateix gag. Però no caigueu en l’error de creure que El secret de la Lloll és un espectacle de memòries de la popular actriu. No enterreu a la Lloll, perquè encara té moltes històries per explicar.

De fet, quan surt Lloll Bertran a escena es posa misteriosa i ens anuncia que aquesta nit ens explicarà un secret. Primer parla d’un mort, d’un assassinat. Després es retrau i diu que es tracta del secret que s’oculta en les pedres del Palau Maldà, una història d’amor, passió, i sí, hi ha un home mort. No cal ni un minut perquè la Lloll es guanyi tot el públic amb un parell de bromes intencionades, de gags sobre la dissortada actualitat. De fet tinc davant una dona (una bona Teresina) en perpetu atac de riure. No m’estranya que en acabar i alçar-se li descobreixi una samarreta on posa La jaula de las locas. La Lloll des de l’escenari li pica l’ullet i sembla dirigir-li algun gag especialment per ella. Mentrestant l’actriu ens explica les desventures d’una cabaretera més o menys popular que fa uns cent anys, des dels escenaris del Paral·lel, va captivar l’atenció d’un comte francès. La Lloll, vestida amb una camisa blanca i una armilla negra, tant es posa a la pell de la Lola, com a la pell del comte, com a la del mafiós representant de la Lola o com a la de la Mama, la directora del balneari on s’hosteja la cabaretera, entre molts d’altres. Fàcil i sense perdre mai aquella naturalitat que la Lloll transmet sense rastres de divismes.

Podeu llegir l’article complet a Núvol, el digital de cultura.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb