Lloguer pisos

La llei d’arrendament urbans del 2013 torna a ser vigent. El fet que el congrés espanyol hagi tombat el decret del govern de Sánchez per a regular els lloguers té una conseqüència immediata: en termes legals, es torna a la situació anterior al 19 de desembre de l’any passat, dia en què el BOE va publicar el decret.

Els lloguers acordats aquests darrers 34 dies seran de cinc anys
Això significa que els nous contractes de lloguer s’hauran de fer d’acord amb aquella llei. Tanmateix, els lloguers pactats entre el 19 de desembre i el 22 de gener seran vàlids amb les condicions del decret llei suspès avui. Això significa, per exemple, que aquests lloguers tindran una durada de cinc anys, amb tres de pròrroga, mentre que els que es facin a partir d’avui seran de tres anys amb un de pròrroga.

El govern espanyol ha anunciat ràpidament que treballa per pactar, especialment amb Podem, un projecte de llei que pensa que tindrà a punt abans de quinze dies i que consolidarà els canvis que instaurava el decret i suavitzarà les tensions que han fet que una part de l’esquerra s’hi oposés. El govern espanyol també té la possibilitat d’aprovar un nou decret llei i intentar que sigui aprovat més endavant.

Aquests canvis que establia el decret, i  als quals s’han pogut acollir els contractes fets entre el 19 de desembre de 2018 i el 22 de gener de 2019, incloïen una durada més llarga dels contractes (de cinc anys quan l’arrendador és una persona física i de set quan és una persona jurídica) i les pròrrogues de tres anys.

En el decret es pretenia canviar la norma aprovada pel govern del PP el 2013 que limitava els contractes a tres anys i les pròrrogues a un. Mentre no es faci una nova llei o no s’aprovi un nou decret llei, aquest tornarà a ser el marc legal.

Un altre aspecte que regulava el decret i que ara s’ha bandejat era la possibilitat de fer obres a l’habitatge o local que impliquessin apujar el preu del lloguer. Aquestes obres només es podien fer de comú acord i sempre que fossin millores –és a dir, que en restaven al marge les obres necessàries.

Una altra novetat que introduïa la norma tombada al parlament era que quan un fons comprava tots els pisos d’un immoble les autoritats autonòmiques tenien preferència per a adquirir-lo.

El decret llei suspès avui al parlament feia més fàcil de penalitzar els pisos buits i establia que, abans de fer un desnonament, calia consultar els serveis socials i concedir una moratòria d’un mes després d’haver-lo comunicat.

Un decret que fa curt
El decret ha estat tombat també amb els vots d’una part de l’esquerra, que considera que fa curt per a atendre les necessitats actuals. Particularment, se’n critica el fet que no es posin límits a l’augment dels preus de l’habitatge.

Podem també volia incloure-hi que els ajuntaments poguessin limitar el preu màxim del lloguer, una definició clara de què és un habitatge buit i un pre-avís de sis mesos en el contracte d’arrendament.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb