Escepticisme entre els partits sobiranistes de les Illes per a formar una llista de país a les eleccions espanyoles

El grup d’intel·lectuals que reclama l’impuls de la candidatura unitària veu positiu l’avanç de les signatures i que s’hagi obert el debat entorn el sobiranisme


VilaWeb
Martí Gelabert
30.04.2022 - 21:30
Actualització: 01.05.2022 - 22:43

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La possibilitat de formar una candidatura unitària entre els grups polítics sobiranistes de les Illes per a les eleccions espanyoles del 2023 és avui més llunyana que no pas pròxima. Escepticisme és la paraula que s’utilitza al PI per referir-se a aquesta qüestió, mentre que a Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa han optat per un altre camí: presentar-s’hi amb una plataforma conjunta amb l’objectiu de crear una “marca estable”.

D’ençà que el 9 d’abril un grup d’una vintena d’intel·lectuals de la societat civil va presentar un manifest reclamant als partits una candidatura unitària, el nombre de persones que s’hi ha adherit és de vora 175. El propòsit és aconseguir per primera vegada en la història de la democràcia que els partits purament de les Illes comptin amb representació al congrés espanyol. Però les circumstàncies de moment no són del tot favorables. Si bé és cert que el coportaveu de la coordinadora que va impulsar el manifest, Antoni Bennàssar, considera que la coalició de Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa “facilita el camí perquè la confluència ha començat amb les organitzacions més afins”, els objectius prioritaris de la plataforma no van, ara com ara, en la línia d’afegir-hi més gent.

Ho explica el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia: “El nostre objectiu prioritari i sobre el qual posam tota la nostra energia és en la marca estable amb Ara Eivissa i Més per Menorca.” Tot i que diuen estar oberts a escoltar qualsevol proposta. De fet, arran d’aquestes declaracions, Bennàssar reconeix que s’haurà de veure quina és la línia estratègica que adopta la plataforma Ara Més.

També sembla que per a capgirar els objectius prioritaris dels integrants d’aquest nou conglomerat de partits hi ha d’haver una gran mobilització i demanda social. Apesteguia considera que les candidatures de gran transversalitat no s’han de fer per l’enteniment dels partits, sinó a conseqüència d’aquesta mobilització. L’avanç de les signatures i la manca d’entitats que s’hi afegeixin també és un repte per als impulsors del manifest. De fet, el portaveu del PI al Parlament de les Illes, Josep Melià, apunta que és necessari que les entitats socials s’hi involucrin, s’afegeixin a l’esforç i es trobin persones adequades amb el perfil de sumar i aglutinar per a encapçalar la candidatura unitària. Els partits, creu, haurien de tenir un paper secundari de “motor i suport”.

Això no obstant, Bennàssar recalca de manera insistent que, precisament, “són els professionals de la política els que s’han de moure i entendre-ho: ells tenen els recursos i el personal necessari”. Sobre la manca de suport de les entitats, diu que tot és en una fase incipient i que es comencen a tenir contactes, atès que moltes volen veure primer quina és la postura dels partits polítics.

Posicions allunyades entre Més per Mallorca i el PI

Melià considera que l’anunci de Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa de crear aquesta plataforma per a les eleccions espanyoles dificulta moltíssim la candidatura unitària, amb la qual el PI es mostra molt favorable: “Col·locar un diputat d’obediència estricta de les Illes a Madrid sempre ha estat un objectiu estratègic. Si es fan les coses adequadament, hi ha consens i tothom hi participa, és una bona fórmula.” Segon el portaveu de la formació, el moviment dels integrants de la nova plataforma s’entén perquè prioritzen unes altres coses que no són una llista de país, com ara l’eix ideològic esquerra-dreta, i afegeix: “Tenim el plantejament que tenir un diputat d’obediència de les Illes s’hauria d’entendre tant si hi ha un govern de dretes com d’esquerres a l’estat espanyol. Hem de procurar que en qüestions capitals per les Illes, com ara la insularitat, el finançament i la inversió al pressupost general, hi tenguem més pes polític.” És per aquest motiu que Melià es mostra negatiu amb la postura de la resta de partits implicats: “Haurien de canviar les seves prioritats. Per això som escèptic i ho veig molt difícil.”

Per una altra banda, Apesteguia es mostra crític amb la postura del PI: “Haurien de decidir quin és el seu plantejament davant l’estat espanyol. Tenen un debat pendent de resoldre que nosaltres respectam.” A més, diu que unes altres vegades ja hi ha hagut candidatures unitàries que no han tengut els resultats esperats. És el cas d’Unitat per les Illes, que el 2008 va aglutinar PSM-Entesa Nacionalista, Unió Mallorquina, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca i els Verds de Menorca, encapçalada per Pere Sampol, i va obtenir 25.454 vots i cap diputat. En la mateixa línia, Apesteguia considera que, ara com ara, “s’ha de donar resposta a la demanda social que hi hagi en cada moment per assolir l’objectiu d’un diputat que ajudi a transformar socialment les Illes i plantegi la defensa irrevocable i insubornable dels interessos del territori”. I, per aquest punt, creu que la situació actual demana de crear una marca estable amb Més per Menorca i Ara Eivissa.

Sense representació al congrés espanyol

De la manca de representació al congrés espanyol, Apesteguia considera que els partits que han volgut representar el sobiranisme polític a les Illes han de fer autocrítica: “Si no hem estat capaços de fer-ho possible és perquè no hem aconseguit que una part significativa de la societat veiés que podíem donar una resposta estatal als seus problemes, afegint-hi, a més, que sempre s’ha patit el vot útil.”

Però Melià també ho atribueix a la poca cohesió social, la immigració i el domini de la política de les Illes per part del bipartidisme i a una infrarepresentació del territori amb relació a la seva població. En canvi, els impulsors del manifest també diuen que hi ha una important desafecció política.

A més, Bennàssar posa en joc un altre factor clau: les eleccions al Parlament de les Illes i les municipals del 2023, abans de les espanyoles. No creu que es prenguin decisions significatives per part dels partits fins passats aquests comicis. Per què? Perquè no hi haurà les mateixes situacions segons els resultats o segons si el PI ha de donar suport a la dreta o a l’esquerra.

Per aquest motiu, Bennàssar recalca que tornar a obrir tot aquest debat ja és una petita victòria. “Al marge de les eleccions vinents, el moviment és molt positiu per a poder repensar el futur del sobiranisme a mitjà i llarg termini, al marge de les decisions estratègiques. Hi haurà una candidatura unitària o no; traurà representació o no, però almenys el debat sobre el futur del sobiranisme polític de les Illes i sobre per què som l’única comunitat històrica sense representant no sucursalista és sobre la taula.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies