Il·lustració: Tere Guix

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Un dels temes que em van proposar per a desenvolupar en un article tenia forma de pregunta: per què Montaigne escrivia en francès i no en occità? La pregunta és extensible a molts casos de creadors amb la llengua com a instrument, ja siguin escriptors, cantants, youtubers i també hi podríem afegir acadèmics. Per què Soyinka escriu en anglès i no en ioruba? Per què Rushdie escriu en anglès i no en hindi (o qualsevol llengua de l’Índia que li hagin transmès)? Per què Lordi canta en anglès i no en finès? Per què tants i tants grups catalans canten en anglès i no en català?

La resposta a aquesta pregunta, quan n’hi ha, passa sovint per la ‘visibilització’ o l’audiència potencial. La creença que, optant per una llengua amb més parlants arribaran a un públic més ampli. La realitat és que això no passa gairebé mai i els que fan aquesta tria acostumen a passar sense pena ni glòria. A vegades demano als meus alumnes noms de grups catalans que cantin en anglès i rarament me’n saben dir cap. I vosaltres mateixos, sabríeu dir qui ha guanyat Eurovisió els darrers anys? Una enquesta d’urgència em diu que l’única cançó que es recorda és ‘Amar pelos dois’ i algú recorda Conchita Wurst però no què va cantar. És a dir, si recordem alguna cosa és allò que és diferent. Si no, tot es confon.

Quan algú opta per una llengua ‘gran’ com a instrument de creació opta també per un mercat saturat on és molt difícil fer-se un lloc. Si els parlants d’aquestes llengües ja no poden accedir a la creació diguem-ne autòctona, per què haurien d’interessar-se per algú que generalment només ofereix un producte d’imitació?

No fa gaire, sentia una entrevista radiofònica a la cantant Paula Valls, que canta habitualment en anglès i té també algunes cançons en català. Li van preguntar com era que havia cantat en català i ella va dir que perquè li ho demanaven. Paradoxalment, o no tant, segons va dir la periodista, va resultar que les seves cançons en català eren més escoltades que les que canta en anglès. Potser aleshores la qüestió no és tant l’audiència com una altra cosa que té a veure amb l’arrelament. Demà parlarem d’un cas que ha estat notícia a casa nostra fa poc.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.