La llengua és el quart motiu de discriminació a Barcelona

Ho diu l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021

VilaWeb
Redacció
15.07.2022 - 17:45
Actualització: 15.07.2022 - 18:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La llengua ha estat un any més, el passat 2021, el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021, que s’ha presentat al Centre Cívic Convent de Sant Agustí i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGBTI-fòbiques i aporofòbiques, és a dir, per motiu de pobresa. L’informe, que es publica d’ençà del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació, de la qual forma part Plataforma per la Llengua.

Un creixement del 17%

L’informe apunta que a la ciutat de Barcelona es van reportar fins a cinquanta-nou discriminacions lingüístiques, cinquanta-cinc de les quals per parlar català. Aquesta xifra suposa un creixement del 17% respecte de les quaranta-set discriminacions denunciades el 2020, que ja eren dues més que les quaranta-cinc del 2019, i són un 10,9% dels 504 casos totals reportats per la Taula d’Entitats.

Bona part d’aquestes discriminacions van ser comeses per empreses o entitats privades i per administracions públiques. A més, dues de cada tres es van produir en l’àmbit privat i l’altre terç, en espais públics com ara centres hospitalaris -sis- o estacions de transport -cinc-. Tot i que les discriminacions han crescut tant a l’espai públic com al privat, és sobretot a l’espai públic on més creixen: passen de catorze a vint-i-tres, fet que suposa un creixement del 14,8%. 

L’informe també situa la llengua com el segon motiu pel qual es nega la prestació d’un servei a un ciutadà a Barcelona. Si en el 34% dels casos la negativa a oferir un servei és per motius racistes, en el 30% és per motius de llengua.

Cal tenir present que aquestes són solament les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil de quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d’un problema general d’infradenúncia. De fet, segons l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2020 i que també s’aborda a l’informe, el 16% de la població barcelonina hauria estat subjecta a alguna discriminació durant el 2020. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 436 el 2020 i 504 el 2021. Segons aquesta enquesta, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), la llengua seria el tercer motiu de discriminació, després del gènere i de les idees polítiques.

Una tendència a l’alça

Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la tendència a l’alça de les discriminacions que l’entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Alhora, també denuncia que en l’apartat d’anàlisi de les dades de l’informe es vulgui amagar que gairebé el 100% de les discriminacions lingüístiques siguin per parlar en català. En concret, l’entitat lamenta que les discriminacions lingüístiques s’expliquin com “un reflex de la importància que estarien tenint els processos de definició de la identitat i de la pertinença nacionals en la convivència als barris de Barcelona”, com si es tractés d’una qüestió de pertinences nacionals i no de supremacisme lingüístic espanyolista contra els drets dels catalanoparlants”, subratlla.

El racisme, la LGTBIfòbia i l’aporofòbia, les tres tipologies més comunes

Més enllà dels atacs lingüístics, la tipologia de discriminació més comuna ha estat el racisme i la xenofòbia que acumulen un 31% de les denúncies (195 de 504). En segon lloc hi trobem la LGTBIfòbia, que acumula el 25% de les denúncies (159), mentre que en tercer lloc figura l’aporofòbia, que concentra un 10% de les denúncies (65). El consistori destaca, així mateix, que l’informe no recull la fotografia completa de les discriminacions a causa de la infradenúncia.

Pel que fa a la discriminació per racisme i xenofòbia, destaca l’augment consecutiu d’ençà del 2018. L’informe del 2019 va recollir 148 denúncies per aquesta qüestió, el de 2020, 163, i el de 2021, 195. Les persones d’origen àrab són les que més en reben, (33), seguides de les persones negres (22), les gitanes (21), i les que provenen de Sud-amèrica (20).

En l’apartat de les discriminacions contra el col·lectiu LGTBI destaca el fet que els homes reben moltes més discriminacions per orientació sexual: s’han registrat 99 casos d’homofòbia per 8 casos de lesbofòbia. Cal remarcar, també, la discriminació contra el col·lectiu transgènere, amb un augment de 14 denúncies el 2020 a 41 el 2021.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €