Netflix videojocs

El govern espanyol va anunciar ahir que aparcava de moment l’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, un nou marc normatiu que ha d’acabar incorporant a la legislació espanyola la directiva europea del 2018. El motiu principal de l’actualització de la normativa és fer-hi entrar les plataformes audiovisuals a la carta –com ara Netflix, Prime Video i Disney+– i les plataformes d’intercanvi de vídeo –YouTube o TikTok. Però l’avantprojecte, tal com havia estat redactat, va posar en peu de guerra els sectors audiovisuals en català, basc i gallec, que denunciaven que no protegia prou les llengües minoritzades i deixava despullats els canals de televisió en llengües diferents de l’espanyol.

Aquest estiu, el govern espanyol va sotmetre a audiència pública l’avantprojecte de llei per segona vegada per escoltar les propostes del sector. Ara fa un any, se’n va publicar una primera versió, però després d’incorporar-hi alguns suggeriments es va considerar de tornar a obrir un nou procés participatiu. En el primer, s’havien deixat de banda les reclamacions de l’audiovisual català, i en el segon, segons que va publicar El Periódico, també. El sector audiovisual i les entitats de defensa de la llengua coincideixen que calia una normativa nova que actualitzés la vigent per a incloure-hi les noves formes de consum audiovisual, però alerten que fer-ho amb una visió hispanocèntrica hipoteca la salut del català, el basc i el gallec per als anys vinents, per l’efecte que tenen aquestes plataformes en la parla dels ciutadans, especialment dels joves. La importància és tan gran que durant la Diada el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va anunciar una gran mobilització contra la llei.

La reciprocitat a la vostra mà: què podeu trobar a la xarxa de TV3, À Punt i IB3

La crítica principal és motivada per la manca de protecció del català, el basc i el gallec. Tot fa pensar que no es protegiran especialment, tal com caldria per a promoure’n l’ús, tenint en compte que són llengües minoritzades que competeixen amb idiomes de potència mundial com el castellà i l’anglès. La nova llei estableix que almenys el 51% de la programació de la televisió lineal –la tradicional– haurà de ser de producció europea i, d’aquest 51%, la meitat haurà de ser en castellà o en qualsevol altra de les llengües oficials de les comunitats autònomes, sense establir-ne cap quota específica i deixant la decisió a l’elecció dels operadors privats. I a les plataformes digitals, com Netflix i HBO, el 30% del contingut haurà de ser de producció europea i, d’aquest, el 50% en castellà, català, basc o gallec. Una altra vegada es deixa la decisió a les mans d’uns operadors que fins ara han demostrat molt poc interès a incloure sèries i films en aquestes llengües.

També es critica, com un greuge comparatiu, que es protegeixi RTVE i es deixin desemparats uns altres canals públics. L’any 2009, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va canviar el model de finançament de RTVE i va eliminar-ne gran part de la publicitat. En canvi d’això, va instaurar quotes perquè les televisions privades i els operadors de telecomunicacions hi destinessin part dels seus ingressos. Doncs ara la nova llei general de comunicació audiovisual actualitza aquest model: torna part de la publicitat a RTVE i inclou en el sistema de quotes operadors com ara Netflix, HBO i YouTube. Argumenten que aquestes plataformes han esdevingut competidors reals per a la televisió pública espanyola, de manera que també han de contribuir a finançar-la. Però alhora són grans competidors per a TV3, À Punt, IB3 o ETB, i, en canvi, la llei no preveu cap mecanisme de compensació per a aquestes cadenes.

TV3, À Punt i IB3 dibuixen un futur en comú sense data i amb moltes prevencions

I la tercera crítica és que el govern espanyol pretén de buidar de competències els òrgans reguladors audiovisuals del país, com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) –que fa anys que vetlla per la qualitat dels continguts audiovisuals i té l’empara de l’estatut de Catalunya– i el Consell de l’Audiovisual valencià, creat recentment. En canvi, la llei designa la Comissió de Mercats i Competència espanyola (CNMC) com a òrgan de control dels continguts audiovisuals de tot l’estat espanyol, amb potestat sancionadora. Preocupa que aquesta superposició de funcions tendeixi a decantar-se cap a la CNMC, que guanyaria poder respecte de la resta d’òrgans.

El govern català presentarà batalla

Arran de la filtració sobre la redacció de l’avantprojecte que el govern espanyol pretenia d’aprovar i portar al congrés espanyol per a la tramitació definitiva, la portaveu del govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, va dir ahir que l’executiu treballaria per modificar l’esborrany. La raó, deia, és que l’actual “oblida i maltracta” la realitat lingüística i deixa fora el català.

Nadia Calviño, vice-presidenta del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital –de qui depèn la qüestió–, va respondre a les inquietuds dient que l’executiu espanyol tenia un respecte pel català, el basc i el gallec que no encaixen amb la manera de procedir fins ara. Va insistir que el govern espanyol estava “absolutament compromès” amb la protecció del català i les altres llengües oficials i que tots els projectes normatius i accions sempre procurarien protegir aquesta riquesa. Sobre l’amenaça d’invasió de competències dels organismes reguladors de l’audiovisual, digué que el projecte de llei seria “escrupolosament respectuós” amb les competències de les comunitats autònomes.

Tot i que ara com ara s’ha aturat, si finalment el govern espanyol aprova un avantprojecte de llei en els termes que s’ha filtrat, encara es podria esmenar quan es tramités al congrés espanyol. El president del grup parlamentari d’ERC, Gabriel Rufián, va dir ahir que proposaria la revisió del text al ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, i avançà que el blindatge del català a la llei de l’audiovisual seria una de les qüestions per a negociar l’aprovació del pressupost espanyol: “Que ningú no doni per segur el vot d’ERC a res, perquè el vot d’ERC se sua i es negocia.”

També s’hi va pronunciar en contra Mònica Sales, portaveu de Junts al Parlament de Catalunya. “El govern espanyol –digué– no promou el català, no ajuda TV3, perjudica productors catalans i envaeix les competències del CAC.” A banda els canvis que es puguin aconseguir a la normativa espanyola, per a la qual va demanar una estratègia conjunta dels partits catalans, reclamà que la llei de l’audiovisual catalana fos aprovada urgentment. El front comú català també el demanen Dolors Sabater, de la CUP-Guanyem, i Marta Vilata, portaveu d’ERC. Gerardo Pisarello, diputat d’Unides Podem al congrés espanyol, va dir que la llei encara es negociava “àrduament”, i que el plurilingüisme era una qüestió central per a la seva formació.

Les entitats de defensa del català demanen una resposta clara

La coordinadora d’entitats de defensa del català Enllaçats per la Llengua també ha refusat l’avantprojecte de llei perquè considera que atempta contra un dels usos socials més importants d’una llengua en ple segle XXI: l’oferta digital de continguts audiovisuals, sigui en plataformes en línia, sigui en canals televisius. Si s’aprovés la llei, diu, el català seria desprotegit i discriminat. Per això reclama que s’hi facin canvis, com ara que la llengua catalana sigui considerada d’interès general, que els continguts incorporin tots els doblatges, subtítols i audiodescripcions disponibles en aquell moment i que es fomenti la creació de nous. Són demandes amb l’objectiu de garantir una oferta normalitzada en català, i no pas testimonial.

Per una altra banda, Enllaçats per la Llengua també demana que s’estableixin quotes lingüístiques en les obligacions d’inversió en noves produccions. En aquesta línia, proposen d’equiparar el percentatge d’oferta de continguts audiovisuals en uns altres idiomes al pes demogràfic dels seus parlants. Així mateix exigeix que les autoritats audiovisuals catalana i valenciana siguin considerades tan competents com la CNMC, que els garanteixin l’autonomia i competències i que les reconeguin com a membres de ple dret de l’organisme europeu d’autoritats reguladores europees.

Enllaçats per la Llengua ha fet una crida a les entitats cíviques a fer un front comú en defensa de la llengua i la cultura catalanes i ha instat el govern espanyol i els diputats del congrés espanyol a modificar el text substancialment. “La producció i l’oferta audiovisual en català no es normalitzarà amb engrunes normatives ni amb mesures minoritzadores o folclòriques, sinó amb lleis que les promoguin i protegeixin eficaçment”, diuen.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.