Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Relat.
L’unionisme polític i mediàtic prova d’utilitzar les vagues de metges, mestres, bombers i estudiants contra el procés. El relat unionista explica amb entusiasme que de sobte ha aparegut la Catalunya ‘real’, descontenta amb els serveis públics, que resulta que era colgada sota la República ‘imaginària’ de l’independentisme. Però la realitat els desmenteix tossudament una altra vegada. Els bombers que protesten són els mateixos que el 28 de setembre de l’any passat penjaven una enorme pancarta al terrat del museu d’Història de Catalunya en favor del referèndum i després, el primer d’octubre, van protegir amb els seus cossos els col·legis electorals de la violència de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles. Els mestres que protesten són els mateixos que van obrir escoles i guardar urnes perquè es pogués fer el referèndum i els estudiants, que es manifesten amb l’estelada, són els mateixos que van participar en l’aturada de país del 3 d’octubre, juntament amb els metges dels centres d’assistència primària. Els únics que sembla que han canviat de bàndol són alguns comandaments dels Mossos, que abans protegien col·legis electorals i ara ordenen d’apallissar bombers.

Els qui ara asseguren haver descobert la Catalunya ‘real’ són els mateixos que van menystenir l’aturada de país del 3 d’octubre, que va mobilitzar milions de persones. I han menystingut, manipulat o tergiversat les mobilitzacions multitudinàries al carrer dels independentistes d’aquests darrers anys. L’unionisme pretén oposar la reivindicació nacional a la social, però són complementàries. Els qui es mobilitzen per la independència també exigeixen la millora dels serveis públics, una escola de qualitat, una sanitat eficient i unes condicions de treball dignes, perquè la reivindicació nacional i la social han anat sempre de bracet en el procés. No és que la independència serveixi per a tapar les mancances socials, ans és el camí per a resoldre-les definitivament. Dins el marc autonòmic, Catalunya no tindrà uns serveis socials dignes perquè no tindrà mai el finançament per a mantenir-los. Els qui diuen la contrària enganyen els professionals que fan vaga.

Una cosa és segura: qui menys pot parlar de la qualitat dels serveis públics són els qui van aplicar l’article 155 i van tenir la Generalitat paralitzada set mesos. Aleshores no els preocupava el deteriorament dels serveis públics, ni què passava als CAP, a les escoles o als parcs de bombers. I que els socialistes aprofitin la vaga per mirar de colar un vot favorable al pressupost de l’estat espanyol amb l’excusa que contenen 2.200 milions per Catalunya és un exercici de cinisme, tenint present que el dèficit fiscal català és de 16.000 d’euros anuals. Un cinisme només superat per Ciutadans, que ha criticat l’absència de resposta del govern mentre Inés Arrimadas fa campanya electoral a Andalusia.
Les crítiques dels partits unionistes han esdevingut ridícules quan aquest vespre s’ha sabut que el govern i el sindicat de metges havien arribat a un acord per a aturar la vaga. Ahir al vespre, el president Quim Torra ja va convocar un gabinet de crisi al Palau de la Generalitat, al qual van assistir el vice-president Pere Aragonès, el conseller de Treball, Chakir El Homrami, i la consellera de Sanitat, Alba Vergés, tot i tenir un permís de baixa per maternitat. També hi havia el secretari del govern, Víctor Cullell, i el cap de gabinet, Josep Rius. La trobada va servir per a analitzar les demandes dels metges i fixar la contraproposta del govern, que assumeix les reivindicacions principals, com ara poder dedicar dotze minuts a atendre els pacients i cobrar les hores de més que hagin de fer. Aturar una vaga en quatre dies és un èxit, sobretot tenint en compte el poc marge pressupostari que té la Generalitat.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig fa costat al pesquer de Santa Pola enfront del rebuig de l’estat a acollir-ne els immigrants. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat a les Corts el patró i els pescadors del vaixell de Santa Pola que va rescatar un grup d’immigrants davant la costa de Líbia. ‘Vull expressar l’orgull que tenim com a valencians pel que ha fet el vaixell Nuestra Señora de Loreto, complint les lleis del mar, però sobretot complint la regla màxima d’humanitat. El nostre suport i la nostra solidaritat’, ha declarat. El Consell ha ofert el port de València perquè hi pugui atracar el vaixell, com ja va fer amb l’Aquarius, però el govern espanyol ho rebutja i insisteix que els immigrants han de ser retornats a Líbia. La situació dins el vaixell és com més va més complicada, perquè ha de racionar l’alimentació, el combustible es va acabant i encara no té port assignat. Precisament, la Comissió Europea ha dit que creu que Líbia no compleix les condicions per a ser un port segur de desembarcament per a immigrants rescatats en alta mar. Ho ha dit la portaveu comunitària d’Immigració, Natasha Bertaud. Però alhora ha declarat que Brussel·les ‘no és competent’ per a ajudar a cercar solucions alternatives per al pesquer de Santa Pola. Ras i curt: se n’ha rentat les mans.

Ábalos anuncia una ampliació de les bonificacions a la AP-7 per al trànsit pesant. El ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha anunciat que s’ampliarien les bonificacions de la AP-7 per al trànsit pesant fins a Torreblanca i que es licitaria la millora i l’ampliació de la N-238 Ulldecona-Vinaròs per a connectar amb l’autopista una vegada sigui liberalitzada per un import de tretze milions d’euros. Ábalos ha fet aquestes declaracions al Grau de Castelló, en les jornades empresarials organitzades pel port i el diari Mediterrani sota el títol ‘La sostenibilitat en la gestió portuària’, en les quals també han participat la batllessa de Castelló, Amparo Marco; la consellera d’Obres Públiques, María José Salvador; i el president de l’Autoritat Portuària, Francisco Toledo. El ministre ha explicat que divendres, quan s’acabarà el pagament del peatge de la AP-1 a Burgos, es comprovarà el compromís del govern espanyol per posar fi a les concessions de les autopistes. Una vegada presa la decisió de no tornar a licitar les concessions en aquesta autopista i en més, com ara la AP-7, ha precisat Ábalos, ‘s’ha analitzat l’ampliació de les bonificacions de la AP-7 a Catalunya’. Pel que fa a les mesures que es prendran una vegada liberalitzat el peatge de la AP-7, a final del 2019, el ministre ha assegurat que el dia 5 de desembre es reuniria el grup de treball per estudiar les millores de connectivitat. Sigui com sigui, Ábalos ha assegurat que s’havia acabat l’època de les pròrrogues sistemàtiques, que ‘perpetuaven les desigualtats’.

El jutge cita Camps a declarar com a investigat per la visita del papa. Nova cita de Camps amb la justícia. La titular del jutjat d’instrucció número 5 de València, que investiga irregularitats en els contractes de la fundació que va organitzar la visita del papa el 2006, ha citat l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps i l’ex-conseller Juan Cotino a declarar com a investigats en la causa. El jutjat investiga prevaricació administrativa, malversació i frau a l’administració en l’adjudicació dels contractes per al muntatge i la cobertura de la visita del papa Benet XVI arran d’una denúncia de la Fiscalia Provincial de València. Ja tenia previst de citar els ex-responsables polítics de la Generalitat i ara ha fixat un calendari de declaracions pel qual se citaran nou persones entre el 15 de gener i el 7 de febrer. Camps declararà el darrer dia.

El moviment de les Armilles Grogues ja afecta el turisme d’Andorra. El moviment de les Armilles Grogues ja ha afectat Andorra, sobretot el Pas de la Casa. Els comerciants asseguren que els talls de carretera han deixat buits els comerços de turistes provinents de l’estat francès. Malgrat això, el govern observa expectant com evoluciona la situació. El portaveu Jordi Cinca ha explicat que, si continuen afectant l’únic accés a Andorra per l’estat francès, es traslladarà a les autoritats franceses la preocupació i els perjudicis que implica per a Andorra. El govern, diu, encara no s’ha posat en contacte amb l’ambaixada francesa al principat per mostrar aquesta inquietud. La inacció de l’executiu ara contrasta amb l’actitud activa del novembre de l’any passat, quan els Comitès de Defensa de la República (CDR) catalana van tallar la N-145 en la vaga general convocada per l’aplicació de l’article 155, l’empresonament dels polítics independentistes i la repressió de l’estat espanyol. Aquell 8 de novembre, quan la carretera va romandre tallada gairebé durant tota la jornada, Cinca va anunciar que el dia abans el cap de govern, Toni Martí, havia traslladat a l’ambaixador espanyol, Manuel Montobbio, ‘la inquietud’ d’Andorra per si la vaga general s’allargava més dies, i va obrir la porta a ‘instar’ l’executiu espanyol a intervenir per posar fi a la protesta perquè ‘el trànsit i la comunicació entre tots dos estats no es vegi alterat’.

LA XIFRA
393 vots a favor, 139 en contra i 71 abstencions és el resultat de la votació al Parlament Europeu instant Espanya a reconèixer Kossove. Els eurodiputats del PP i el PSOE s’han abstingut.

TAL DIA COM AVUI
El 29 de novembre de 1899 es va fundar el FC Barcelona al gimnàs Solé de Barcelona. Se’n va encarregar un grup d’esportistes encapçalat per Joan Gamper.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.