En la línia de les darreres edicions de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana, l’estudi relatiu a l’any 2014 indica un retrocés en l’ús del català com a llengua habitual. Segons aquestes dades, la xifra general de residents als Països és de 13.499.028 habitants, 100.000 menys que el 2013. Un 90,8% afirma entendre la llengua, un 64,3% el sap parlar, un 70,5% el llegeix i un 46% el sap escriure. L’informe és elaborat per la Xarxa Cruscat, de l’Institut d’Estudis Catalans.

La presentació de l’informe ha anat precedida per un advertiment obligat. El president del IEC, Joan Domènec Ros, ha admès que les dades i les conclusions que se’n desprenen tenen més un valor de radiografia momentània que no d’adequació als temps que vindran. A parer seu, la caiguda dels governs del PP a les Illes Balears i al País Valencià, canviaran, poc o molt, el tracte dispensat al català aquests darrers quatre anys.

L’estudi constata, segons que ha destacat Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa Cruscat del IEC), una involució de l’ús habitual del català. Si bé les aptituds lingüístiques envers la llengua milloren (comprensió de la llengua, capacitat de parlar-la), l’ús social no. Malgrat tot, el català continua tenint ‘capacitat d’atracció’: si el 30% de la població la té com a llengua materna, un 36% l’adopta com a llengua d’identificació (i llengua habitual).

Tanmateix, hi ha una gran distància entre aquest 36,3% de parlants amb el català com a llengua habitual i el 50,7% de parlants que adopten el castellà. El català ‘no perd terreny entre els parlants nadius’, apunta l’estudi, però té dificultats per a atreure parlants entre el col·lectiu nouvingut i s’allunya de l’objectiu d’esdevenir la llengua de cohesió grupal. ‘Resulta preocupant la pèrdua d’efectius de llengua inicial catalana que s’observa des del 2003’, subratlla l’estudi.

Els models lingüístics

Amb tot, si aquests darrers anys la perspectiva al conjunt del país era negativa, els canvis polítics recents a les Illes Balears i al País Valencià fan preveure una millora en el ‘lent camí cap a la normalització’. Tot amb tot, el domini del PP ha desembocat en una ideologia multilingüe; en són exemples el decret de plurilingüisme i el decret de trilingüisme.

Classes en castellà ‘quan no toca’

Sobre l’ús social del català, Miquel Àngel Pradilla ha dit que la societat s’havia posat ‘una bena als ulls’. Segons ell, a Catalunya hi ha casos de centres educatius on alguns professors fan classes en castellà, contravenint la legislació. ‘Parlem, ras i curt, de professorat que fa classes en castellà quan no li tocaria’, ha insistit.

‘Tot i que manca un estudi sistemàtic —ha dit—, a l’escola catalana s’ha anat veient que la presència de la llengua castellana és molt més important que no ens pensem.’ Pradilla ha indicat que la immersió lingüística no funciona com un bloc, sinó que presenta uns usos molt matisats, i que ‘si es vol canviar la realitat sociolingüística s’ha de fer a partir d’una anàlisi acurada’.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.