05.07.2023 - 21:40
The Washington Post · Steve Hendrix, Shira Rubin, Sufian Taha i Hazem Balousha
Camp de refugiats de Jenín – Israel va posar fi dimecres a una operació de dos dies al camp de refugiats de Jenín que ha causat la mort de dotze palestins i un soldat israelià, ha obligat milers de persones a abandonar casa seva i ha originat més tensió entre la població i l’Autoritat Palestina.
Els residents van llançar pedres a la seu de la seguretat de l’Autoritat Nacional Palestina a la ciutat, per expressar la frustració pel fet que les seves forces de seguretat haguessin permès que les tropes israelianes operessin lliurement al camp.
Els manifestants, concentrats immediatament després de l’operació israeliana, van ser atacats amb gas lacrimogen per personal de seguretat palestí. Els mems a les xarxes socials ridiculitzen l’ANP: diuen que si no havia de lluitar contra els israelians, si més no podia repartir munició.
“Hem de posar la nostra confiança en Déu, no en l’ANP”, va dir un manifestant, que parlava anònimament per por de represàlies.
Després de la incursió israeliana, el camp de refugiats de Jenín, que de fa temps és un refugi de militants palestins, està en runes i s’hi respira una gran tensió. Homes emmascarats, vestits de negre i amb insígnies de les milícies locals, acompanyen els cossos dels morts pel camp. Disparen en l’aire i criden: “Els màrtirs són estimats per Déu.” Participants en un d’aquests actes van foragitar els representants de l’ANP.
Israel diu que arran de la incursió, la més gran en dues dècades i la primera amb atacs aeris durant aquest període, s’han confiscat centenars d’armes i centenars de milers de dòlars en “fons terroristes”. També afirma que l’operació era necessària perquè l’ANP havia abandonat el camp als militants involucrats en atacs armats contra Israel.
“L’operació d’Israel a Jenín no és cap fet puntual”, va dir el primer ministre Benjamin Netanyahu, mentre les tropes començaven a retirar-se dimarts a la nit. “No permetrem que Jenín torni a ser una ciutat refugi del terrorisme.”
Itamar Yaar, ex-sots-director del consell de seguretat nacional d’Israel, diu que la missió hauria de donar a l’ANP l’oportunitat de refermar el seu control a la ciutat. Però després dels enfrontaments de dimecres, la indignació contra l’ANP es desborda a Jenín. Molts van menysprear la declaració del president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, en què deia que tallaria tota coordinació de seguretat amb Israel en resposta a aquesta incursió. I assenyalaven les cicatrius de l’operació de dos dies per tot el camp: asfalt aixecat i cotxes, finestres i portes trencades per buldòzers militars. Casquets de bala i pneumàtics cremats omplen els carrers i s’hi han tallat els subministraments d’aigua i electricitat.
En un terreny costerut, es va aplegar una munió de gent, prop del mur semicol·lapsat de la mesquita d’al-Ansar. L’IDF (l’exèrcit israelià) va dir que la mesquita havia amagat militants i armes, i que, després d’una ferotge batalla, els soldats que hi havien entrat hi havien trobat materials per a fabricar bombes, artefactes explosius i l’entrada d’un túnel. El túnel era visible encara dimecres entre sacs de sorra i runa.
Un portaveu militar israelià va condemnar l’ús d’una casa de culte com a base d’operacions militars, però si algun veí de Jenín compartia aquesta indignació, cap no ho va dir públicament.
“La gent sap que això que fan els combatents serveix a un propòsit que ens acabarà ajudant a tots”, diu Ishmael Hussam, de vint-i-quatre anys, resident del camp de Jenín. “Hem crescut aquí amb la violència i donem suport a la resistència.”
El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va dir dimecres que Israel considerava un èxit de la missió el fet que no hi hagués víctimes civils. “Així com vam actuar a Gaza fa dos mesos en una operació precisa contra la Gihad Islàmica, també ho hem fet contra totes les organitzacions terroristes del camp de refugiats de Jenín, i això és una cosa que sabrem copiar i enganxar en qualsevol altre lloc”, va dir. Es referia a una campanya “precisa”, al maig, a la franja de Gaza, en què, tanmateix, van morir deu civils.
Enmig de la violència que s’estén a Cisjordània, Israel afirma repetidament que fa tant com pot per evitar víctimes civils. Però les batalles sagnants i les armes que es fan servir als carrers de Jenín recorden l’alçament palestí del 2000 al 2005, conegut com a segona intifada. De moment, el 2023 pot esdevenir un dels anys més mortals per als palestins, amb més de 150 víctimes, ja. Per als israelians, també, és l’any més mortífer en més d’una dècada, almenys 29 morts pel cap baix.
Fathya al-Sadi, una vídua de seixanta-nou anys, diu que va passar tot el dilluns, el primer dia de la incursió, amagada a la part del darrere de casa seva, amb el fill, els néts i desenes de veïns, alguns dels quals temien que casa seva fos en la llista d’objectius d’Israel.
“Els nens cridaven; havia d’abraçar-los tota l’estona”, diu. Finalment, en un moment determinat, un soldat israelià que parlava als carrers arrasats va exhortar els residents a anar-se’n.
“Va dir: ‘Sortiu, sortiu, sortiu! Us protegirem’”, recorda. Va omplir algunes bosses de plàstic i motxilles i es va obrir pas entre soldats i vehicles militars fins a l’apartament del seu germà fora del camp, a la ciutat de Jenín, on ella i la seva família van dormir a terra fins dimecres al matí.
En tornar al camp, va trobar la casa intacta, però la del veí havia estat greument malmesa per un atac aeri.
Observant la casa va comprovar que havia estat utilitzada pels soldats israelians com a posició de tir. Hussein Shibly va escombrar les bales que hi havia a terra. “Ens van atacar perquè deien que un dels nostres joves era a la resistència”, va dir, estenent totes dues mans. “No ho és, però nosaltres vam haver de tenir cinquanta persones amagades a la planta de baix.”
Israel afirma que els dotze palestins morts eren combatents. Enmig dels combats, 4.000 dels 12.000 residents al camp van fugir dilluns a la nit, segons xifres del batlle de Jenín, Nidal al-Obeidi.
Les autoritats israelianes tampoc no han dit res dels palestins ferits, molts dels quals rebien tractament. Van haver de ser evacuats de l’hospital dimarts a la tarda, quan va haver-hi un tiroteig a prop i els soldats israelians van començar a disparar trets i gas lacrimogen a l’entrada de l’hospital.
El gas lacrimogen disparat per les tropes israelianes va causar una fugida en massa de palestins cap a les plantes interiors de l’edifici, explica Gabriel Naumann, de Metges Sense Fronteres. “La gent vomitava. Alguns es van desmaiar”, diu Naumann, que explica que ell mateix havia vomitat a causa del gas. “Vam haver de tancar les urgències aproximadament una hora. Tractàvem pacients aquí mateix, a terra.”
Quant als resultats de l’atac, no és clar en quin grau s’han vist afectades les capacitats de combat dels militants de Jenín, segons que reconeix Adi Carmi, ex-funcionari de Shin Bet, el servei de seguretat intern d’Israel. “Israel haurà d’esperar i veure si s’ha guanyat temps”, diu. “Però és clar que Israel haurà de fer allò que calgui per mostrar als terroristes que Jenín no pot ser un refugi segur.”
Molts dels combatents van fugir durant l’operació israeliana, però aviat tornaran, segons que explica un jove de 29 anys. Dimecres a la tarda ell era a l’hospital de Jenín, amb una samarreta blanca xopada de sang. Havia dut el seu germà, de divuit anys, un tècnic en bombes que s’havia enfrontat a trets amb els soldats israelians. L’home no va voler donar el seu nom perquè Israel el cerca. Però va afirmar que ell i més combatents tornarien al camp de Jenín a través de túnels i rutes clandestines. “Els israelians pensen que controlen el camp, però és fàcil de moure-s’hi”, explica. “Volien prendre el control, però no ens rendirem mai.”
