06.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Amanda Coletta
Toronto, Canadà. Quan Justin Trudeau anuncià, el 6 de gener passat, que dimitiria com a primer ministre del Canadà, el seu partit –els Liberals– feia més d’un any que anava a remolc del Partit Conservador als sondatges. La incògnita no era si els liberals perdrien les eleccions generals, sinó per quin marge de vots.
Però dos mesos després, la cursa electoral sembla més ajustada que mai. La clau d’aquest canvi i paradigma té nom i cognoms: Donald Trump, que irònicament és un dels grans enemics polítics de Trudeau.
Les barrabassades del president nord-americà –que ha imposat aranzels d’un 25% als productes canadencs i ha promès repetidament de convertir el Canadà en “l’estat número 51 dels Estats Units”– han capgirat el debat polític nacional, perquè han desfermant un fervor anti-americà sense precedents en la història moderna del país. “Sempre havíem pensat en els americans com els nostres amics i socis”, deia aquesta setmana Jonathan Wilkinson, ministre de Recursos Natural canadenc. I afegia: “No crec que puguem tornar enrere, encara que els aranzels s’acabin retirant.”
“En compte de debatre sobre problemes interns, tal com nosaltres esperàvem, les eleccions generals orbitaran entorn l’amenaça econòmica i política que el govern Trump representa per al Canadà”, explica Lisa Young, professora de ciències polítiques de la Universitat de Calgary.
Amb la dimissió de Trudeau i el retorn de Trump al Despatx Oval, els liberals canadencs –que diumenge elegiran el successor del primer ministre– han aconseguit girar la truita electoral en qüestió de setmanes, han remuntat un dèficit de vint punts als sondatges i se situen frec a frec amb els conservadors.
Els analistes esperaven un repunt dels liberals arran de la dimissió de Trudeau. Després de gairebé una dècada al càrrec, la popularitat del primer ministre havia començat a caure per l’augment del cost de vida al país. Però pocs esperaven que el partit tanqués una escletxa tan àmplia abans d’unes eleccions que han de fer a final d’octubre, però que és probable que es convoquin abans.
“Ni tan sols els qui fa dècades que seguim la política canadenca podem pensar en un cas en què hàgim vist un canvi tan veloç i significatiu en la intenció de vot com aquest”, diu Young.
Mark Carney, el favorit dels liberals
La qüestió de qui podrà plantar cara més bé a Trump ha estat el tema central de les primàries per a substituir a Trudeau com a cap dels liberals canadencs: en el debat de la setmana passada, sense anar més lluny, els principals candidats van dedicar més d’una hora a parlar-ne. Tots ells han promès d’imposar aranzels de represàlia per a contrarestar els aranzels, d’un 25%, que Trump ha decretat sobre les importacions provinents del Canadà.
Mark Carney és el candidat més ben situat per a assumir el lideratge del partit, segons els sondatges. Carney va exercir com a governador del Banc del Canadà durant la crisi financera del 2008, i anys més tard ajudà a gestionar el Brexit com a governador del Banc d’Anglaterra, cosa que el convertí en el primer estranger de la història a dirigir el banc central.
Carney es presenta a si mateix com un independent amb experiència a l’hora de gestionar crisis i fer front a situacions difícils. Però no té cap experiència en política electoral, i la seva manca de domini del francès –bàsic al Quebec, un camp de batalla clau en el sistema electoral canadenc– ha suscitat alguns dubtes.
“El Canadà s’enfronta a una de les crisis més greus de la nostra història”, digué Carney durant el debat de la setmana passada. “Sé com gestionar crisis, i sé com construir economies fortes.”
El seu principal oponent és Chrystia Freeland, una ex-periodista que dimití del seu càrrec al govern el desembre passat, tot al·legant diferències amb el primer ministre sobre la política fiscal. La dimissió de Freeland fou el detonant de la decisió de Trudeau, presa pocs dies després, de dimitir.
Freeland, que durant anys havia estat un dels grans baluards de Trudeau, va ser elogiada durant la primera legislatura de Trump pel seu rol en la renegociació del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA). L’ex-periodista ha dit que els Estats Units s’havien convertit en un “depredador” amb Trump, i que el president nord-americà representava l’amenaça més gran per al Canadà d’ençà de la Segona Guerra Mundial.
“Permeteu-me ser molt franca amb el president Trump”, digué Freeland durant el debat. “Si sóc primera ministra, no em faré enrere. Prendrem represàlies. Si ens ataca, ens hi tornarem, però les nostres represàlies seran molt més intel·ligents que els seus ximples aranzels.”
Els conservadors, obligats a nedar a contracorrent
Els atacs de Trump contra el Canadà –i la consegüent ressurgència dels liberals– han obligat el cap del Partit Conservador, Pierre Poilievre, a canviar d’estratègia.
Poilievre, un populista abrandat, ha promès lluitar contra la “cultura woke“, i sovint ha recorregut a sobrenoms despectius per a referir-se als seus rivals polítics. Propugna el lliure mercat, les rebaixes d’imposts i el retorn a “la política del sentit comú”.
Polievre ha provat de convertir les eleccions d’enguany en un referèndum sobre Trudeau i el seu impost sobre el carboni, altament impopular. Però el primer ministre ja no serà a la butlleta, i els seus possibles successors han anunciat que eliminaran l’impost. Mentre els atacs de Trump desfermen una onada de nacionalisme canadenc, el missatge de Poilievre –que el Canadà “s’ha convertit en un país trencat”– no acaba d’encaixar amb l’estat d’ànim nacional. D’una altra banda, la seva predilecció pels insults personals el deixa en risc de semblar frívol en un moment extremadament seriós per al país, segons que expliquen els analistes.
“Els conservadors van fer bé, en un primer moment, de centrar-se en les preocupacions dels votants sobre l’augment del cost de vida”, explica l’enquestador Nik Nanos. “Però no han sabut veure que el factor Trump pràcticament ha anul·lat tot allò que ha passat fins ara.”
En un acte de la Diada de la Bandera del Canadà, el mes passat, Poilievre va revelar un eslògan de campanya nou: “Canada first”. El cap dels conservadors, que ha promès d’imposar aranzels de represàlia contra els productes nord-americans, digué que Trump tenia dues opcions: aprofundir la relació comercial amb el Canadà o bé arriscar-se a “convertir un amic lleial en un veí ressentit”.
“Seré clar: no serem mai el cinquanta-unè estat dels Estats Units. Pagarem el preu que calgui per a protegir la nostra sobirania i independència”, digué.
Poilievre sovint ha rebut el suport de personalitats de l’entorn de Trump, com ara, Elon Musk. Això l’ha posat en una posició complicada, segons els analistes: tot i que Trump roman altament impopular entre la majoria de votants canadencs, una petita facció de votants conservadors continua fent costat al president nord-americà, i podria desertar al Partit Popular del Canadà –d’extrema dreta– si Poilievre s’hi gira d’esquena.
Aquestes darreres setmanes, els liberals han publicat uns quants espots electorals que cerquen de vincular Poilievre amb Trump. Un dels espots intercala talls vídeos de Poilievre queixant-se que “tot està trencat” i malparlant de les “notícies falses” i la “ideologia de censura woke” amb imatges en què es veu Trump fent servir pràcticament els mateixos termes. “Com pots parlar en nom del Canadà si sones com Donald Trump?”, sentencia l’espot.
Per la seva banda, Trump no s’ha mossegat la llengua a l’hora de criticar el cap conservador. “El principal problema de Poilievre és que, en el fons, no és un perfil MAGA [Make America Great Again]”, digué fa poc en una entrevista a la revista Spectator.
En una publicació a X, Poilievre s’hi mostrà d’acord: “Senyor president, teniu raó. No sóc MAGA. Jo defenso el ‘Canadà First’. I sempre ho faré”, escrigué
La incògnita ara és si el repunt dels liberals és sostenible.
“Quan les xifres es mouen tan de pressa a favor d’un partit, sempre hi ha la possibilitat que la tendència es trenqui de cop i volta”, acaba dient Nanos.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
