L’Hospital Vall d’Hebron aplica un nou tractament per a la malformació d’Abernethy

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha utilitzat per primera vegada a Espanya una nova intervenció quirúrgica per tractar nens afectats per la malformació d’Abernethy, una anomalia anatòmica congènita de la vena porta que pot produir complicacions molt greus.

Els professionals de la Unitat de Cirurgia Hepàtica del Servei de Cirurgia Pediàtrica han pogut tractar amb èxit quatre nens, d’entre dos i quatre anys, d’aquesta malformació, ha informat l’hospital aquest dijous en un comunicat.

Gràcies a aquestes intervencions, fetes des del 2015, els nens han pogut evitar sotmetre’s a un trasplantament de fetge: aquesta malformació és una anomalia que es dona en un de cada 30.000 nens i que és freqüent en gossos de raça Yorkshire

La malformació d’Abernethy és una anomalia anatòmica congènita que provoca que la vena porta, que transporta la sang de l’intestí al fetge per a la seva depuració, no acabi al fetge sinó a la vena cava, la principal del cos.

Això fa que s’acumulin substàncies tòxiques a l’organisme que poden provocar problemes de salut greus per l’acumulació de tòxics, com ara retard intel·lectual, tumors hepàtics que poden derivar en tumors malignes i, en alguns casos, provocar el coma del malalt.

TÈCNICA

La intervenció que s’ha fet servir al Vall d’Hebron consisteix a tancar la comunicació entre la vena porta i la vena cava perquè la sang es redirigeixi al fetge.

No obstant això, les venes de l’interior del fetge, bàsiques per a la filtració de la sang, no estan desenvolupades o ho fan de manera insuficient en no haver rebut prou reg sanguini, per la qual cosa en primer terme la comunicació s’oclou de manera temporal i es mesura la pressió a les venes de l’intestí.

Si la pressió no puja a l’excés es procedeix a tancar-la de manera definitiva, però si és molt alta, indicació que la sang no flueix bé al fetge, s’opta per fer-ho en dues etapes i evitar que la pressió provoqui el trencament de les venes i una hemorràgia massiva.

En aquests casos, la comunicació es tanca de manera parcial per afavorir el flux de sang i el creixement de les venes a l’interior del fetge i, en una segona intervenció, mesos després, un cop desenvolupades es procedeix al tancament definitiu.

El líder de la Unitat de Cirurgia Hepàtica, Javier Bueno, ha assegurat que el més delicat de la cirurgia és tancar la comunicació sense produir una altra complicació que “també pot ser letal”, la hipertensió portal.

Dos dels intervinguts presentaven nivells elevats d’amoni, que pot provocar ralentització mental i retard intel·lectual, i ara han tornat a xifres mentals, i els altres dos tenien tumors de fetge, que han disminuït el volum, malgrat que la seva evolució es veurà a llarg termini.

Aquest tipus d’intervenció només s’ha fet al Vall d’Hebron, a França i el Japó, i fins ara tan sols hi havia dues alternatives per al tractament: introduir dispositius per tancar la comunicació entre les dues venes amb radiologia intervencionista i el trasplantament de fetge.

S’ha apuntat que aquesta tècnica “substituirà el trasplantament” en els casos que no es poden tractar amb radiologia intervencionista, i que el trasplantament només serà necessari en aquells casos que s’hagin desenvolupat complicacions molt greus com tumors malinges no tractables quirúrgicament amb la cirurgia convencional.