El nomenament de Javier Pérez Andújar com a pregoner de les festes de la Mercè és del tot coherent. Encaixa molt bé amb l’univers conceptual de l’alcaldia. És un escriptor magnífic, que llaura en els seus llibres l’èpica del barri, i que ho fa d’una manera militant. Nascut a Sant Adrià de Besòs, població que no ha abandonat mai, ni que sigui sentimentalment, Javier Pérez Andújar fa un lloable procés d’ascens social a través de la universitat i el món (de relacions i de cultura) que s’obre a partir d’aquí. Ell mateix explica de forma plàstica el seu desclassament: no sabia com explicar als amics què és un filòleg. Malgrat aquesta distorsió, fa del barri l’element constitutiu del seu món moral. Per això hi torna amb els llibres i, d’alguna manera, deixa que aquest pòsit suri en els articles.

Són els articles el que han constituït un problema per a sectors fins de pell de l’independentisme. Pérez Andújar és urticant perquè és bel·ligerant contra el procés, com tants unionistes. Posseïdor d’una ironia contundent, les cròniques d’aquest escriptor fan el que se li demana: ridiculitzar el procés i els seus seguidors, si cal qualificant-los de talibans. És un tipus d’exercici que l’independentisme no es pot permetre: precisament ara que han criticat la tria a l’alcaldessa Colau, l’unionisme ha posat el crit al cel. Imagineu-vos si algú digués talibà a Javier Pérez Andújar! De fet, la intolerància del futur pregoner té molt de talibanisme, però les invectives només funcionen en una direcció.

Ara, ningú no podrà negar que les cròniques andujarianes són divertides i punyents, per tant, que són fetes amb talent. I és aquest talent i aquesta fidelitat al barri, al mite del barri obrer contra la construcció de les classes mitjanes, que ell bescanta, allò que li han donat la plaça de pregoner. Diu Pérez Andújar que JxSí fa una revolució de classe mitjana, que no té res a veure amb la revolució de classes populars que pretén CSQP. Es podria discutir hores sobre les dues premisses de la frase, però aquí importa evidenciar aquestes ganes de destruir tot el que provingui de la classe mitjana, i encara més si és representada per Convergència, ara PDC. ‘En Barcelona se está en el cuarto de los invitados durante un par de generaciones y luego ya se accede al cuarto de servicio’, escriu en l’esplèndid Paseos con mi madre. És aquest missatge revoltat el que li compra Ada Colau. ‘No hay manera de estar cerca de Barcelona si antes no lo estuvieron tus antepasados’, afegeix. Pérez Andújar és un ressentit i, com a tal, assedegat de justícia reparadora.

No cal citar les pàgines on explica la seva mala relació amb el català i amb la cultura del país. ‘En Barcelona, ser catalán consiste más en pertenecer a un estatus social que en pertenecer a un país’, reclama. Ada Colau no és conscient de res tot això, ni dels insults a l’independentisme: no s’hi fixa. No el cita com a castellanoparlant, com a hereu presoner de la immigració espanyola o com a unionista, sinó com a noi de barri que no ha trencat amb l’imaginari de la classe obrera redemptora. És un pregoner per a aquesta gent de Nou Barris que no escolta mai els pregons, i que enguany tampoc no els escoltarà. Pérez Andújar és un representant del món que vota Ada Colau i al qual Ada Colau vol servir. La resta és anècdota.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb