L’extrema dreta s’apropia Felipe VI

  • La 'mutació constitucional' de la figura del rei espanyol com a defensor actiu de la unitat d'Espanya l'ha convertit en referent del PP i Vox *** Puig vol el 10% de la inversió de l'estat en el primer pressupost de Sánchez *** El govern balear reclamarà a Sánchez la part fiscal del REIB

VilaWeb
Pere Martí
08.01.2020 - 20:30
Actualització: 08.01.2020 - 21:42

TEMA DEL DIA
Dolor.
Al saló d’audiències del Palau de la Zarzuela s’ha fet l’acte de presa de possessió de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Un acte protocol·lari si no fos pel bescanvi de paraules entre el nou president i Felipe VI, que han causat sorpresa, sobretot perquè ahir l’extrema dreta utilitzà la figura del rei contra el nou executiu de coalició entre el POSE i Podem. Sánchez ha fet broma, recordant que vuit mesos d’espera s’han resolt amb deu segons de promesa, i Felipe VI li ha recordat que la prometença és ràpida, simple i sense dolor, però li ha advertit que ‘el dolor ve després’. No se sap si les facècies formen part de l’ADN borbònic, o si Felipe VI ha volgut fer la seva aportació al debat sobre l’estabilitat d’Espanya després de la investidura.

El cas és que els crits de ‘Visca el rei!’ que diputats del PP i Vox van proferir unes quantes vegades en el tens ple d’investidura escoren la figura monàrquica cap a l’extrema dreta. El rei espanyol ha passat oficialment de ser una figura institucionalment neutral, que només pot fer tasques de mediació, segons la constitució, a ser una arma llancívola de l’extrema dreta contra l’esquerra espanyola. Això ha estat possible perquè s’ha convertit, per voluntat pròpia, en una institució garant de la unitat d’Espanya contra l’independentisme català. Al discurs del 3 d’octubre de 2017 va deixar via lliure a la repressió contra l’independentisme i va passar a ser un actor del conflicte. Ara PP i Vox l’invoquen perquè ell mateix es va erigir en un actor polític més.

PSOE i Podem es dolen ara que l’extrema dreta utilitzi la figura del Borbó contra el seu govern de coalició, però el PSOE va aplaudir el discurs del 3 d’octubre i, per tant, és corresponsable del paper polític de Felipe VI. El rei dels espanyols encara no ha manifestat gens d’incomoditat per la utilització institucional de la seva figura per l’extrema dreta, ni ho farà. La seva supervivència va vinculada a la continuïtat de la unitat d’Espanya i no desautoritzarà pas els qui la defensen amb més vehemència. Encara que els monàrquics constitucionalistes reclamen que recuperi el paper d’àrbitre, ell ja fa temps que juga amb l’equip de casa. A diferència de son pare, Joan Carles I, més interessat en afers cinegètics o cortesans, el seu hereu ha fet gests clarament polítics, com ara la decisió de no rebre la presidenta del parlament, Carme Forcadell, el gener del 2016, per comunicar-li la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Era la primera vegada que un rei espanyol es negava a rebre la presidenta d’un parlament ‘autonòmic’. Va ser un acte de deslleialtat cap a les institucions catalanes perfectament calculat.

La vocació política de Felipe VI ha tingut més episodis notables, com ara el del febrer del 2019, enmig del judici contra els dirigents independentistes al Tribunal Suprem espanyol, quan va assegurar que no era admissible d’apel·lar a la democràcia per sobre del dret: ‘Sense el respecte a les lleis no hi ha convivència ni democràcia’, va dir. Un argument que coincidia plenament amb les acusacions de la fiscalia i l’advocacia de l’estat, que després van ser ratificades, amb lleugers retocs, pels jutges del tribunal. Amb aquest currículum, no hauria de sorprendre que ara sigui usat per l’extrema dreta contra un govern que el PP i Vox veuen com una amenaça per a la unitat d’Espanya. Alguns experts ja parlen de ‘mutació constitucional’ de la figura del rei, però a la pràctica és un retorn als orígens, perquè la monarquia va ser restaurada per Francisco Franco com a garantia de perpetuació del seu règim. Són els hereus de la dictadura que reivindiquen ara la figura de la monarquia.

MÉS QÜESTIONS
Puig vol el 10% de la inversió de l’estat en el primer pressupost de Sánchez.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha elevat el to reivindicatiu una volta superada la investidura de Pedro Sánchez, per evitar que els seus socis de govern i l’oposició l’acusin de feblesa davant el govern del PSOE. D’entrada, ha demanat que en el primer pressupost del govern espanyol hi hagi una partida d’inversions per al País Valencià del 10% del total. I ha recordat que hi ha el compromís de presentar el nou model de finançament abans de vuit mesos. Pel que fa al futur executiu, que no es farà públic fins la setmana que ve, espera que es mantingui la presència de ministres valencians, com el de Foment, José Luís Ábalos, i el de Ciència, Pedro Duque. Semblantment, la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, espera que el nou govern abordi en sintonia amb el Consell del Botànic l’agenda valenciana, l’agenda ambiental i l’agenda social amb ‘valentia’, per superar la paràlisi causada pels mesos que ha trigat la investidura.

El PP durà a les Corts l’oposició a la llei del plurilingüisme. El PP presentarà al ple de les Corts del febrer una proposició no de llei contra la llei del plurilingüisme. Consideren que s’ha d’adequar a la llei d’ús i ensenyament del valencià i ha de garantir la ‘llibertat’ dels pares a l’hora de triar la llengua en què s’eduquen els fills. La presidenta del partit Isabel Bonig, ha presentat a la iniciativa a Alacant, abans de començar aquesta vesprada un recorregut per uns quants municipis del Baix Segura. Demana al Consell que les instruccions que es donin als equips directius es consignin per escrit. ‘A l’administració no hi ha ordes verbals’, ha dit. Bonig està disposada a debatre la norma amb el PSPV. Altrament, el PP anirà als tribunals per a impedir que la llei sigui contrària a dret, ha dit.

El govern balear reclamarà a Sánchez la part fiscal del REIB. El govern de Francina Armengol també té a punt la seva llista de reivindicacions, una volta investit Pedro Sánchez. La prioritat de l’executiu serà la part fiscal del Règim Especial de les Illes Balears (REIB), que havia d’entrar en vigor el primer de gener d’enguany, però el blocatge polític ho ha impedit. Una vegada es formi el govern espanyol, la setmana entrant, tornarà a ser una de les principals reivindicacions, amb un impacte econòmic previst de 550 milions d’euros anuals en inversió, mesures fiscals i millora del transport. L’executiu balear ja ha ingressat 101 milions d’euros per la millora del finançament del 2019, però en falten per cobrar 78, que pertanyen a l’IVA pendent del 2017. Més a llarg termini, el govern balear també espera que es reformi el sistema de finançament, tot i que no fixa calendari, com sí que ha fet el govern valencià, amb vuit mesos de marge. De moment, demanaran els 240 milions del conveni de carreteres i que es concreti un calendari de pagament. La petició del govern té el suport de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM), que espera que el primer pressupost de Sánchez sigui ‘just’ per a les Balears. El president de la federació, Jordi Mora, també ha recordat que la part fiscal del Règim Especial de les Balears (REIB) és estancada, tot esperant de ser aprovada, i ha insistit en la necessitat d’un canvi del model de finançament.

Espot és un dels deu dirigents democràtics més joves del món. El cap de govern, Xavier Espot, de quaranta anys, és un dels dirigents mundials elegits democràticament més joves, segons la llista publicada per l’agència France Press, on apareixen dotze mandataris de tot el món. El més jove és l’austríac Sebastian Kurz, de trenta-tres anys, líder de l’ultradretà Partit Popular (ÖVP). Kurz va arribar al poder a final del 2017, però una moció de censura arran d’un escàndol de corrupció va originar unes eleccions avançades, el 29 de novembre. Ahir va tornar a jurar el càrrec com a nou canceller federal d’Àustria, aquesta vegada al capdavant d’una coalició amb el partit ecologista els Verds. Pel que fa al cap de govern andorrà, que ocupa la novena posició, va ser nomenat secretari d’Estat d’Interior i Justícia el 2011. El 16 de maig del 2019 va jurar el càrrec de cap de govern. Al capdavant de Demòcrates, Espot va guanyar les eleccions al Consell General del 7 d’abril. En règims no democràtics també hi ha dirigents que no passen de quaranta anys, com ara el nord-coreà, Kim Jong-un; el  rei Jigme Khesar Namgyel Wangchuck de Bhutan; i l’emir de Catar, Tamim bin Hamad al-Thani.

LA XIFRA
El 26% dels vots obtindria la formació d’extrema dreta Rassemblement National a la primera volta de les eleccions municipals a Perpinyà, segons un sondatge de l’institut IFOP encarregat pel setmanari La Semaine du Roussillon. El batlle sortint, Jean-Marc Pujol, obtindria el 18% dels vots, seguit del 14,5% de la llista d’Agnès Langevine, amb el suport del Partit Socialista i Europa-Ecologia / els Verds.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de gener de 1942 naixia al Regne Unit Stephen Hawking, un dels astrofísics més destacats del segle XX. Entre les seves màximes aportacions, es destaquen els estudis sobre els forats negres i l’origen de l’univers.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any