Hola bonica,
salutació que ha quedat gravada a la meva memòria vinculada a una persona que tu i jo coneixem bé i que ens ha inoculat d’alguna manera el mantenir-nos sempre tossudament alçades ja de ben petites. I això és el que fem, o intentem fa molts dies, massa mesos i és també el record de molts anys de lluita.

Aquests dies molta gent començarà vacances: és necessari també per estar fortes saber descansar i oxigenar el nostre cervell i el nostre cor, i a fe de Déu que ho necessitem! Però també ens calen per a posar en valor moltes paraules que fins fa poc formaven part de la nostra consciència de manera etèria; som així els humans. Moltes vegades no aprecies el que tens fins que malauradament ho perds. Paraules com ‘llibertat’, ‘dignitat’, ‘democràcia’, ‘drets civils’, ‘humanitat’, i fins i tot diria ‘ètica’ i ‘decència’, prenen forma d’una manera molt potent.

Marxàvem de vacances per Setmana Santa un parell de dies al sud de França, cosa innocent no fa gaire temps, però aquest cop no va ser així. Feia poc que una tarda vau sortir del parlament i ja hi no vàreu tornar. Han passat quatre mesos, que probablement aquí passen ràpid, però quan una arriba sola a un país nou, la solitud deu ser molt profunda, tot i que mai heu estat soles.

Un dia d’abril doncs, travessava la frontera com havia fet tantes altres vegades, però que diferent va ser aquesta! Algú a qui m’estimo molt feia poc havia fet el mateix camí però sense opció de retorn, algú de manera injusta i cruel us ha arrabassat poder tornar a casa i tot el que això significa. Jo no podria viure sense els carrers del meu barri, la veu de la flequera al comprar el pa, els nostres paisatges, la família, els amics, la terra, jo d’aquí dos dies podia tornar. Però com pot ser que permetem que us arrabassin això a gent com tu, que l’únic que ha fet és permetre que la gent s’expressés a les urnes, fent realitat un somni o desig que a moltes ens ha acompanyat molt de temps, i en cap cas estem disposades a oblidar que entre TOTES ho hem fet possible?

Però som de les que sumem, de les que teixim cada dia, l’exili és i serà un fil d’amor que uneix la nostra història. Amor per uns ideals, amor per la llibertat, amor per la nostra terra. Al llarg de la història són molts els catalans i moltes les catalanes el compromís i coratge dels quals els ha obligat a protegir-se d’una repressió ferotge i deshumanitzadora.

Per sort la nostra societat ha evolucionat i hem deixat enrere l’oblit en què han restat moltes vegades aquestes lluitadores (com Manuel Viusà, Pere Quart, i tantes i tants d’altres). Oblit que des de la vergonya col·lectiva d’aquest país van restar silenciats entre pactes de transició (i post-transició) vergonyants que els mantenien en la ignomínia.

Per sort, Marta, aquest fil s’ha fet més fort. Aquest fil s’ha fet més resistent i el va teixint tanta i tanta gent que fa que no es pugui trencar. Per sort, Marta, aquest fil el construeix gent com tu, que qui t’ha pogut viure de prop només pot tenir paraules d’agraïment davant un potent lideratge femení i en femení. Per sort, Marta, aquest fil serà també el que us retornarà a casa, d’on mai hauríeu d’haver marxat, i serà indestriable de la victòria!

Anna Caula

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb