L’exigència amb el funcionariat, a propòsit de l’atzagaiada a Alay

En compte de riure tant, no hauríem de ser exigents i reclamar que els funcionaris involucrats paguen allò que han malbaratat?

Vicent Partal
08.11.2021 - 21:08
Actualització: 08.11.2021 - 22:06
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir, tots vam riure ben cofois quan vam saber la darrera atzagaiada que ha patit Josep Lluís Alay. Resulta que un guàrdia civil d’aquests que fan informes per als jutges va trobar un document al mòbil de l’escriptor, cap de l’oficina del president Puigdemont. I ràpidament va decidir que era una prova, m’imagine que es pensava que irrefutable, de la famosa i ja prou ridiculitzada pista russa sobre el procés d’independència català. La cosa va anar a parar al jutge i ahir una publicació d’aquestes que generosament la Guàrdia Civil o el jutge alimenten –no hi ha gaires opcions més sobre d’on pot haver eixit la història– en va publicar un fragment.

Mala pensada. Josep Lluís Alay també és traductor i resulta que el text que el guàrdia civil envia al jutge i que algú fa arribar a la publicació, que ho presenta com una prova gairebé definitiva de les relacions clandestines que volen documentar tant sí com no, és la primera pàgina de la novel·la El secret de la clandestina, escrita per l’espia soviètica Elena Vavilova i traduïda tant al català com a l’espanyol per Alay. I publicada legalment en totes dues llengües –en el cas del català, per Símbol Editors.

L’espifiada és antològica, doncs. Una més, però d’un nivell gros. I la veritat és que ens hem acostumat tant al ridícul dels policies i els jutges espanyols que ja gairebé ni li donem importància. Riem, comentem com en són, de rucs, i esperem la pròxima que ens faran.

Per una banda, m’imagine que és una reacció sana davant la indignació que desperta tanta potineria. Però, per una altra banda, em tem que no ho fem bé, que no és adequada. Simplement perquè omet una cosa que és bàsica: l’exigència que els ciutadans hauríem de tenir envers aquells que treballen amb els nostres diners, l’exigència cap al funcionariat.

Ja ho sabem, que Espanya viu en un altre món, però en la majoria de països europeus, una pífia d’aquestes dimensions tan colossals, i més encara si rep l’escarn públic, tindria conseqüències. En primer lloc, contra el funcionari. I segurament contra el jutge. I deixaria pas a una investigació. Perquè vés a saber quants diners s’ha gastat l’estat espanyol en un personatge incapaç d’identificar el començament d’una novel·la traduïda per un senyor a qui deu perseguir potser de fa anys. Potser el va seguir a Rússia amb tot pagat. Segurament el va espiar durant dies i dies. És possible que li punxara converses. Però no sabia que traduïa una novel·la? Perdó: i no se l’ha llegida? Si m’encarregassen de seguir algú, no crec que se m’escapàs una parcel·la així de pública del meu objectiu. I us assegure que el llibre me l’hauria llegit fil per randa.

La pregunta, per tant, és senzilla. Aquest funcionari, pagat amb els nostres diners, no hauríem de saber quants diners públics s’ha gastat per a fer aquesta bestiesa? I aquesta és una pregunta que té un afegit, encara que siga retòric: si hi ha un tribunal que persegueix Alay i li reclama com a càrrec de confiança polític que no haja justificat un tiquet de deu euros en una autopista –cosa que, efectivament, fan–, quin sentit té que, en canvi, un altre funcionari de nom desconegut puga gastar-se els diners de tothom en fer un nyap d’aquestes dimensions i no passe res de res? Voleu dir que en compte de riure tant no hauríem de ser exigents i reclamar que pague allò que ha malbaratat? Pregunte. No ho hauria de fer, algú?

PS. En canvi, sobre la publicació, no hi tinc res a dir. Hores després de l’enrenou públic causat per l’article, no n’han canviat ni una coma. Continuen dient el mateix, sense cap pudor ni vergonya. Però em sembla que, a diferència del guàrdia civil inútil que ha fet l’informe, ells, això, ho fan a consciència. Car és d’això de què viuen.

Només a VilaWeb

Ahir vàrem fer un acte al CCCB de Barcelona, amb el cap d’estil del diari, Jordi Badia. Farem un acte igual el 16 de desembre a València. Si hi teniu interès, el podeu veure i escoltar en aquest vídeo:

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Riu
Jaume Riu
08.11.2021  ·  22:38

Ja ho deia ahir, no podem descartar el complex d’inferioritat i els gelos que pateix el regne d’Espanya i tota la població al seu servei, quan es tracta d’afers relacionats amb Catalunya.
Aquest trauma no es resol pas amb política sinó amb la feina professional d’un bon equip de psicòlegs.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
08.11.2021  ·  22:40

Ja fa temps que no ric de la repressió. És tota ella brutalment bruta. Pornogràficament obscena. Feixista, franquista. Ja no calen militarots. Entre jutges, fiscals i policies, tots a les ordres de la família mantinguda, fan la feina ara.
Açò es pareix a una democràcia com un ou a una castanya.

Ramon Perera
Ramon Perera
08.11.2021  ·  22:47

Molt d’acord amb l’editorial excepte en dos punts.
Primer cal demanar explicacions al jutge, que és el superior del guàrdia civil que li fa els informes.
Segon cal demanar explicacions al fiscal, que no actua contra proves falses. Que es pugui pensar que és una consequència de la inaptesa del guàrdia civil no exclou que es pugui pensar que ho ha fet a consciència.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
08.11.2021  ·  22:54

D’això se’n diu indefensió jurídica i és un atemptat gravíssim als drets humans no ja d’una persona, sinó d’un poble, el català, que està indefens davant la justícia espanyola. I tot això passa sota la mirada atenta d’una Unió Europea que té el cinisme de donar lliçons de democràcia a altres països metre a casa seva passen coses com aquesta.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
08.11.2021  ·  23:02

I saps què és el més trist de tot?
Què els importa una merda la veritat, o el rigor, o la justícia. Res. Gens. Zero.
Només hi ha una consigna: véncer l’enemic.

Espanya és un enemic molt més ferotge i perillós del que pot semblar per un senzill motiu. No tenen cap mirament. Nosaltres cercam la justícia, ells la victòria.

jordi Rovira
jordi Rovira
08.11.2021  ·  23:08

Sí, ben clar! És evident que l’estat espanyol entra de ple dins la definició d’estat fallit. Però també és cada vegada més plausible que aquesta immensa debilitat el manté viu. Estem davant d’una estranya volta de la història. Una anomalia que dóna via oberta a una ampla representació de subalterns de tota mena, una desfilada sense fi per acabar ocupant el forat que la falla deixa bacant. Ep! Sempre buscant algun rei de saldo, que es disposi al paperot!
I si ahir mateix l’editorial d’aquest mitjà preguntava per què el nacionalisme català no acabava de ser com els altres moviments nacionalistes europeus amb qui fer comparatives; avui els fets ens donen una pista que ens ha de fer pensar. Resulta que l’anomalia catalana igual sigui directament proporcional a l’anomalia hispana. Tampoc seria res tan forassenyat!
I si és tal com dibuixem, l’editorial d’avui té una raó tan grossa com una catedral! En el joc hispànic dels disbarats, nosaltres hem de mirar de no posar-hi ni el nas, ni la voluntat. Ni el peix,…ni el cova!
Tanmateix la present crisi igual ens ajudi a saber veure què s’ha de fer. I en tal aclariment disposar-nos a pagar-ne el preu de fer-ho. Al final, per molt costerut i enfilat que ens sembli; sigui ben bé la opció més simple. L’enfrontament doncs, inclou sense més dilacions començar a passar comptes de tanta incompetència. I per què no ens declarem independents? De nou, un altra vegada. Sense més por a un ridícul que mai serà de tan abast com ja ho és el seu.

Carles Serra
Carles Serra
08.11.2021  ·  23:14

Gràcies Vicent per l’editorial, només dir que vostè i altres mitjans, han definit situacions semblants dient han fet el RIDÍCUL; envers de definir-lo de falsajadors d’informes com fan els països NO democràtics, per arruinar la vida a ciutadans de Catalunya, com és el cas del Sr. Josep Lluís Alay.
En aquest fet també caldria incloure els informes dels mossos perquè la Generalitat vagi contra ciutadans de Catalunya.
Tot plegat Vicent és d’una indecència i faxanderia, que només definir-ho així em quedo molt curt.

Josep Usó
Josep Usó
08.11.2021  ·  23:17

Fa molts anys, una ucraïnesa, Anna, em va explicar el que passava a la URSS. “Ells fan com que ens paguen i nosaltres fem com que treballem”. Pocs anys després, Anna va emigrar, per cert a Catalunya. Molts funcionaris espanyols estan molt mal pagats. Per exemple, els sanitaris o els ensenyants. de manera que ningú els exigeix gran responsabilitat. A banda tenim una immensa legió de funcionaris que com a prova cultural passen allò del “psicotècnic”. La resta són proves físiques. Aquests sempre persegueixen els dolents. Si algú és perseguit per ells, és perquè ho és, de dolent. Per fi, estan els jutges (aquests també són funcionaris o no ben bé?). Aquests, quan el qui mana els encomana un objectiu, l’han d’assolir sí o sí. I l’objectiu no és ni els serveis secrets soviètics ni cap malversació. És demostrar, “científicament i irrefutable”, que aquells a qui persegueixen els del segon tipus són molt dolents. Dalt de tot, estan aquells que són de la crema de la crema. Penseu que aquests giren al voltant de la família real.

Frederic Varela
Frederic Varela
08.11.2021  ·  23:23

Em sorprèn que encara algú se sorprengui de què aquestes coses passin un dia i un altre i que, per descomptat no tinguin cap conseqüència. Ells tenen el poder, tot el poder i tota la força. No han de justificar res del que fan. I tenen ben clara quina és la seva divisa, com va deixar anar el comissari Villarejo en seu parlamentària, vantant-se de no haver pogut participar en l’eliminació física d’un enemic de la pàtria: “por la madre y por España, se hace lo que sea, con razón o sin ella”. Ens en podem en fotre tot el que vulguem d’aquestes suposades cagades, que no ho són pas, ja que ens poden portar a qualsevol de nosaltres a la presó. Ens en podem en fotre i quedar-nos ben cofois de com en som nosaltres de bones persones i com en són ells de rucs. Però ells sempre guanyaran, i sabeu per què? Perquè tenen infinitament més mala llet que nosaltres. I aquesta manca nostra de mala llet és el que ens ha portat on ens trobem avui.

Guillem Ribes
Guillem Ribes
08.11.2021  ·  23:43

Sí que saben allò que fan, ho saben molt bé, i ho saben des del principi, des del moment en què envien al presos polítics a l’audiència nacional i no al TSJC.
Saben que tot acabarà amb una estirada d’orelles del TEDH.
Però tant els hi fa, la qüestió és usar el sistema judicial (no la justícia) per escarmentar, per desgastar. Només que alguns ja ens en hem adonat del seu joc, i mantenint-nos on estem qui es desgasta cada cop més són ells mentre que nosaltres som, com més va, més gent i més conscients. El temps juga a favor nostre.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
09.11.2021  ·  00:04

¿I qui dius que ha d’exigir aquestes responsabilitats i fiscalitzar la mala praxis dels funcionaris públics?

¿Que no sou vosaltres, el Quart Poder, els periodistes?

Ah! No! Es veu que ara som els ciutadans, que ja tenim una altra professió, els qui hem d’anar en horari d’oficina a l’oficina del jutge a demanar-li explicacions de perquè s’empassa l’informe fals d’un Guàrdia Civil i no l’empapera per fabricació de proves i falsa incriminació. I a sobre suposo que haurem de demanar torn, perquè serem tants els ciutadans que ens toca exigir aquestes responsabilitats que haurem de demanar cita (sense prèvia per manament d’en Jordi Badia) al Sr. Jutge.

No Vicent! Aquestes responsabilitats no les demanarà ningú perquè qui les ha d’exigir, que sou els periodistes com a col·lectiu (la PREMSA), no ho fareu perquè el 99% dels periodistes no saben fer la seva professió. Digue-ho alt i clar en el teu proper editorial o quan ho consideris oportú: “Heu dimitit de la vostra funció a la societat”. I com a conseqüència l’ofici de periodista ha esdevingut un residu de la societat.

No seré jo qui exigeixi a VilaWeb a fer la feina de tots els periodistes. Però sí que exigeixo que la que feu, la feu ben feta. La decadència de la premsa en aquest país fa que molts mitjans de comunicació haurien de tancar. Si aguanten és només perquè treballen al servei dels altres 3 poders als qui haurien de controlar, i ho fan per controlar la societat a la que haurien de servir. És a dir els “mass media” han esdevingut “mass control media”.

Oriol Roig
Oriol Roig
09.11.2021  ·  00:13

Sabent com en són de matussers, crec que hauríem d’aprofitar-ho. Fent google bombing. És a dir, posant pistes falses al web, i deixant que google les trobi i aprofitar l’algorisme de classificació en benefici nostre. No cal fer-ho massa bé, només una mica. La potineria de la guardia stasi-vil farà la resta.

Josep Jallé
Josep Jallé
09.11.2021  ·  00:19

Director, benvolgudes i benvolguts … El secret de la clandestina és un excel·lent relat de l’ensinistrament d’un Estat, aquella URRS, als que el servirien sense febleses per anys. Un rentat de cervell i unes vides entregades al servei de … el que us agradi posar. Paga la pena llegir-ho.
De l’altre qüestió, la persecució de persones amb principis com Alay, prefereixo ni opinar. No paga la pena perdre una línia, ni un mot, amb aquest lumpen. Salut!

Albert Ventura
Albert Ventura
09.11.2021  ·  01:44

Jo no crec que sigui cap espifiada sino fet perfectament a consciencia. Sense dubte ja deu coneixer voste la frase “Calumnia, que alguna cosa en queda”, oi?. Sobretot quan tens les esquenes perfectament cobertes per una tirania com la d’aqui.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
09.11.2021  ·  05:30

España es aixó, eternament. Els castellans no tenen problemes en matar, robar, estafar, i per aixo es van menjar els catalans, i tot continua igual. I encara hi han verdulaires sodomitzats pel castellà Sanchez.155, quina indignitat, quin catolicisme més rastrer

Joan López
Joan López
09.11.2021  ·  05:33

Tens raò Sr.Partal, tindriem que denùnciar el que descrius,però a on?a una generalitat aigualida? A uns fiscals que no mès veuen delictes si est indepe,a uns jutges que fan el mateix,a los mossos que han donat l’esquena al seu poble,o anem a la GC i fem la denùncia directament al tàcito. Que hens queda no mès riure per no plorar. Som ara mateix un poble sense govern que els defensi. Tot el contrari si surts al carrer i miras malament al mosso que tambè “fabrica atestats” pot ser que acabis a la garjola per que la generalitat farà d’acusaciò,doncs això triem riure per no plorar.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
09.11.2021  ·  05:41

I continuar perdent el temps analitzant les excentricitats del veí.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
09.11.2021  ·  05:43

A veure, no siguem ingenus: no es demanarà responsabiilitats a ningú a menys que vagin contra el poder establert. Si en comptes de Josep Lliuís Alay hagués estat qualsevol regidor de tercera fila del PP, s’haurien demanat responsabilitats, tindríem una campanya mediàtica en marxa i no acabaria fins que el cap del corresponent funcionari fos ofert en una safata pel major bé de l’estat.

No m’ho invento: ha passat tantíssimes vegades que una actuació, una paraula massa ferma contra alguna política del PP, VOX o Ciudadanos ha estat tractada així, com per pensar que són casualitats.

Ens pot indignar, però no ens hauria de sorprendre. Amb Espanya no hi ha res a fer: la moneda sempre cau del mateix cantó, i només una banda de la població llepa. Si ets massa d’esquerres, català o algun que altre basc, ho tens molt malament perquè et podran fer de totes impunement. Si ets del règim (VOX, PP, PSOE i cada cop més Podemos, tot i que de moment els tenen condemnats al racó dels catalans), cap problema: ningú t’acusarà de res o, si t’acusen i ets funcionari, ningú et farà res (per exemple, on s’està jutjant els escopeters de la PN que varen buidar uns quants ulls a la protesta de la sentència, o els seus superiors ?).

Hom no s’ha d’acostumar mai a l’arbitrarietat i a la injustícia. Perquè fer-ho corromp personalment i corromp la societat. La fa cínica i despietada. Elimina els valors democràtics i la converteix en un pur “Campi qui pugui”. Però això no treu que no siguem realistes sobre les possibilitats que canvií.

Jo crec que tot plegat no fa més que demostrar que el 2017 hauríem d’haver anat a totes i resistir com fos. Perquè hi hem perdut i hi continuarem perdent dia darrera dia amb aquesta gent. I no fa més que reafirmar-me de la necessitat de ser independents d’una vegada per totes. Segurament no ho veuré, però cal començar a treballar de valent un altre cop per sortir d’ací abans no sigui massa tard. Potser una Catalunya independent no ho faria millor.

Però ho intentaria.

Carles Blas
Carles Blas
09.11.2021  ·  06:28

El problema de democràcia no és Espanya, és Europa. Quan demanarem fotre el camp?

Albert Miret
Albert Miret
09.11.2021  ·  07:08

La bretxa cultural i mental entre un poble i l’altre és de tal dimensió que fa vertigen acostar-s’hi per mirar-ho. Mentre aquí ens estirem els cabells en veure la seva immensa incultura, allà té un reconeixement d’altíssim valor dels funcionaris de torn, que abusant d’un poder adquirit a base de brutalitat física i psíquica, ascendeix al més bèstia a dalt de tot de la piràmide de l’estupidesa. Ens fa riure? Sí, perquè les seves deduccions són puerils i ridícules, però aquestes mateixes conclusions trituren les vides de persones infinitament més cultes i intel·ligents a canvi de medalletes, ascensos i glòries populars. Perquè en realitat, la cultura d’aquest poble és la brutalitat i justament, la incultura supina. Que no són pas tots iguals? És evident que no, però per complexos ancestrals, per enveges històriques i per incultura secular, no són només una part, sinó que tots ho aplaudeixen per no quedar-se enrere de la piràmide. Misèria infinita!

Pep Agulló
Pep Agulló
09.11.2021  ·  08:34

El dret de l’enemic exigeix informes falsos per la condemna que ja està escrita. Ho veiem cada dia. Qualsevol mentida o barrabassada de la policia es converteix en acusació de terrorisme, sedició, rebel·lió, delicte d’odi, malversació, etc.

Els funcionaris policials són ben adoctrinats i premiats si aconsegueixen el cap d’un català independentista. Hi ha molts aspirants amb excés de zel…

La misèria moral d’ells és la repressió a tots nivells contra nosaltres. Via fora.

Salvador Balcells
Salvador Balcells
09.11.2021  ·  08:39

Aquesta publicació generosament alimentada per la Guardia Civil i els jutges (i que no rectifica les pifiades) es diu El Confidencial. Convé que se sàpiga.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
09.11.2021  ·  08:59

Si Vicens, el riure d’aquestes bajanades s’ha d’acabar.
És la resposta fàcil però totalment inútil.

S’ha de ser actiu. Potser arribant a les barbaritats de VOX i C’s que es querellen per tot. Combatre el foc amb foc.
Dona més feina però ensenya les urpes al fatxenda, per comptes de la submissió riallera d’ara.

Potser el funcionariat és en part inútil, però també és delinqüent conscient quan s’inventa o accepta proves falses volguent, no només per incompetència.

Perquè no s’han querellat contra el GC, el seu comandament, el fiscal i el jutge, per admetre proves inventades o falses?

De ben segur que en aquesta cadena de querelles pagarà el d’abaix de tot per salvar la cara a jutges i fiscals, però és un camí proactiu.

Al judici del procés es va tolerar això també, indignant-se, exclamat-se, etc., etc.
Es va tolerar que es presentessin proves sense contrastar-les amb d’altres i vídeos que mostraven la realitat.
No s’hauria d’haver presentat una/unes querelles contra cadascuna d’aquestes falsedats? .
No es va fer, es va mostrar moltes vegades uba actitud submisa pet comptes de convençuda en el que s’havia fet, el resultat el mateix que si haguessin sigut valents independentistes convençuts: penes desproporcionades.

No, prou de riure la gràcia a l’opressor, no en té cap no una.

magi sendra
magi sendra
09.11.2021  ·  09:01

Ramon , estaria be demanar la dissolució de la Guàrdia Civil?

Francesc Ermi
Francesc Ermi
09.11.2021  ·  09:19

El problema es que vivim en un país on el funcionariat son la casta dels intocables. L’has de fer molt, però que molt grossa perquè te’n facin fora.
I es un mal endèmic de l’administració espanyola, de la Generalitat, de les diputacions i dels ajuntaments.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
09.11.2021  ·  09:28

Nosaltres seguim remarcant les seves ficades de pota, el seus ridículs internacionals, la baixa qualitat de la seva democràcia, però ells van guanyant.

M’agradaria no aspirar a ser tan perfecte, no voler tenir tanta raó davant la resta del món, però guanyar. Guanyar, si més no com ells.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
09.11.2021  ·  10:07

Els valors socials, culturals i econòmics del que avui és espanya són els propis de països subdesenvolupats sense experiència democràtica.

A partir de la trobada d’Amèrica, els espanyols d’aquella època (perfilats amb uns valors supremacistes, violents i reaccionaris construïts durant la Reconquesta) van colonitzar la major part de centre i sud-América, exportant la seva manera de fer i ser. Com a resultat tenim avui un munt de països a on la corrupció, la violència, la injustícia, la pobresa endèmica i el patró de “república bananera” estan enquistats per sempre més.

Compareu amb el model exportat per Gran Bretanya, en alguns casos juntament amb França, a països com EEUU, Canada, Austràlia o Nova Zelanda. Britànics i francesos van ser tan injustos colonitzadors com d’altres, segur (arribant també puntualment al genocidi), però l’ADN socioeconòmic que van deixar no té res a veure amb l’hispànic.

Catalunya segueix sent una colònia espanyola. I com a part administrativa d’espanya, el nostre teixit social, econòmic i cultural està corromput i embrutit per uns valors destructius, tot i que no al mateix nivell, com ho estan a Mèxic, Argentina o El Salvador.

espanya mai canviarà. Amb els seus valors patris no pot fer-ho. El retard històric acumulat, envers el que anomenem societats avançades, és tan gran que cada cop s’eixampla més, doncs la dinàmica de canvi al món està tan accelerada que a espanya se li fa cada cop més difícil pujar a aquest tren en marxa. Fixeu-vos que a espanya tots els indicadors socials, culturals i econòmics son sempre dels pitjors de l’UE. I així seguirà empitjorant…

espanya és un llast, és un conjunt de nacions forçades a conviure sota una opressió modulada per segles d’enveja, frustració, autoritarisme i violència. Es menysprea (i es combat molt sovint) la creativitat, el respecte, la cultura de l’esforç, l’excel·lència, la solidaritat o el “win-win”.
espanya destrueix per mantenir l’estructura i l’essència. És un model no sostenible. És una estratègia i pràctica de suïcides, malalts o criminals.

Normalment quan ens referim a les raons per demanar la Independència parlem de cultura/llengua, història, economia,… i no parlem dels valors imposats hispànics vergonyants i destructius que porten a una misèria i injustícia perpetues.
Qui no trempi sent espanyol a Catalunya, no li veig cap més opció que emigrar o fer-se indepe.

Els d’ER faran en breu una conferència per trobar respostes a la pregunta de “la Independència, per a què?”, amb el propòsit de definir un pla d’acció 2022-2050 (o millor fins al 2350, no?). És formidable l’habilitat dels partits “fake-indepes” per trobar líders polítics amb total absència de dignitat i honestedat.

La pregunta ràpida i senzilla és: tenim, realment, alguna raó o motiu per restar a espanya???

Aleix Gaus
Aleix Gaus
09.11.2021  ·  10:22

Ben cert un pais normal davant de una patinada rere altra hauria queixes. Per molta gent fa molta gracia però en el fons el tema és molt serios. S´hauria de denunciar els funcionaris per fer aquest ridicul tant estrepitos ara bé cada dia que passa nosaltres ments tenim a veure amb espanya seguim endavant

Ventura Passols
Ventura Passols
09.11.2021  ·  10:22

En un moment de l’article escriu Partal: “comentem com en són, de rucs, i esperem la pròxima que ens faran”.
Si són tant rucs com és que encara ens tenen subjugats, potser és que nosaltres no som gaire espavilats, o potser com els partits neoautonomistes ja ens va bé ser el mosso, a qui l’exploten, però està content amb el que té! Moltes llums no deu tenir aquest mosso!

Gerard Palacín
Gerard Palacín
09.11.2021  ·  10:31

Sí Partal té tota la raó, però jo afegiria una altra cosa, que no és més que una suposició. Vol dir que aquest guàrdia civil no va rebre l’ordre dels seus superiors -i ja sabem com actuen aquests superiors- de que havien de trobar alguna prova i que altrament se la inventessin? Havent vist per la TV les sessions del TS contra el procés i contra els càrrecs polítics votats pels ciutadans, crec que és plausible aquesta opinió. D’una manera o altra no es tracta només dels diners malversats -que també- sinó de que hi ha una persecució de un ciutadà forçada per uns funcionaris -siguin jutges, fiscals o guàrdies civils, i aquí hi ha responsabilitats penals per tota aquesta colla de funcionaris.

Gerber van
Gerber van
09.11.2021  ·  10:46

Mentre llegia l’article, vaig pensar exactament el mateix que s’esmenta a la peça del PS. Tota la màquina espanyola de poder executiu i judicial persegueix deliberadament el moviment secessionista català. Reclamar la responsabilitat d’aquests errors dins de l’Estat espanyol és, per tant, una causa perduda per endavant. Només es pot denunciar aquestes persecucions polítiques flagrants a organismes europeus i internacionals.

Miquel Guiu
Miquel Guiu
09.11.2021  ·  11:06

Vicenç, que opines de la retallada de tv3 a la entrevista amb la Clara Ponsati?
Respecte a la editorial d’avui, és el que esta passant des de fa molts anys i ningu demana amb fermesa la retirada de guardia civil i cnp del nostre pais.

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
09.11.2021  ·  11:25

Pretenen que juguem una partida d’escacs amb les regles de la Comissió de Boxa de l’Estat de Nova York (això es de Woody Allen)…. I nosaltres – burrus – hi seguim persistint….. A mí, si no em dieu qui es el guardiacivil, qui és el fiscal i qui son els jutges i secretraris judicials que han permès aquesta “atzagaiada”, tot aixo no serveix per res…..

Rafael Benavent
Rafael Benavent
09.11.2021  ·  12:58

Em permeteu l’ironia d’una hipotètica discussió entre dos amics (“hipotèticament” Esp. Cat.): Esp.: “El burro eres tu!”.- Cat.: “Perdona, però jo no t’he dit res!”- Esp. : “No, però ho havies pensat!”.

Carles Benito
Carles Benito
09.11.2021  ·  13:39

Podem riure i ser exigents alhora, ambdues coses no són incompatibles.
“AMB EL SOMRIURE LA REVOLTA”

jaume vall
jaume vall
09.11.2021  ·  14:07

Recollint el guant de Francesc Gruatmoner, o anem seriosament, o totes aquestes espifiades espanyoles no em serveixen de res.
Coneixent-los, per a ells això no és fer el ridícul, és senzillament l’error a pagar perquè després tinguin un encert en la cacera.
I nosaltres som la presa.

Elena Esteban
Elena Esteban
09.11.2021  ·  15:17

Diumenge matí.
Llegeixo la notícia de la morterada de dinersque ha gastar la GC, en mitjans molt ultramoderns, per a investigar els bombers que es van manifestar a Girona. Intervé personal expert en criminologia i en terrorisme. Per acabar fent el ridícul en retirar de l’acusació uns quants bombers i amb ara no sé si el jutge o el fiscal parant els peus als investigadors.
Següent notícia que llegeixo: la pífia de la GC en la investigació al Sr. Alay.
Vostè creu que un no ha de riure per les rucades?
Després ja vénen el seny i la irritació, fins i tot la indignació. Tota la raó que li dono. Però primer una mica de riures és sa

jma vialis
jma vialis
09.11.2021  ·  17:17

Resulta evident que hi ha un problema gran amb els funcionaris siguin els miltars o els civils .
La situació posa en evidencia la necessitat d’una “LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA ” qie contempli la possibilitat d’expulsar de la funció pública un funcionari.
No crec necessari aqui parlar dels funcionaris militars però si dels civils.
Quina raó justifica avui que les oficines de la Seguridad Social o de Tesoreia del Estado siguin totes tancades o que la informàtica de les dues sigui un desgavell absolut o/i que ni funcioni l’atenció telefònica o demanar una Cita Prèvia ?
Perquè la premsa escrita o no no ho denuncia ?
Quin pais de masells i quin periodisme.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
09.11.2021  ·  18:40

EL MUNDO
9 novembre

“‘La injerencia rusa en el proceso independentista catalán ha entrado en la agenda del Parlamento Europeo como una preocupante evidencia, en paralelo a las nuevas revelaciones periodísticas y las investigaciones de los servicios secretos occidentales sobre la estrategia de «guerras híbridas» impulsada por Moscú para desestabilizar las democracias.

Así lo recoge el informe de la comisión creada para analizar las campañas de desinformación y la injerencia extranjera en la Unión Europea (INGE), presentado como ponente por la eurodiputada letona Sandra Kalniete después de más de un año de trabajo. Este advierte del riesgo que suponen los contactos entre dirigentes independentistas catalanes y oficiales rusos y pide, por tanto, reclama que sean investigados a fondo”‘.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
09.11.2021  ·  18:44

És inconcebible que un error tan greu pugui quedar impune: España segueix siguent un país de pandereta! Ja sabem tots que no és res de nou: hi ha precedents nombrosos: des del jutge que fa anys va encausar als actors dels Joglars posanyt els nomesdels personatges que representaven en lloc dels seus, fins als informes sobre Sant Esteve de les Roures, i per acabar amb aquesta solemne errada. I, lògicament, no és només la credibilitat de la policia i la gc que queda greument tocada, sinó a més la dels jutges que els donen credit. On és el control de qualitat dels resultats de la feina que fa aquesta gent? Aquest control hauria de ser màxim i rigorós tractant-se de un àmbit tan delicat com la Justícia. El ministeri de Justícia i el de Interior no tenen res a explicar i a fer per acabar amb aquestes matusseries imperdonables? I tampoc hi ha res a dir amb una filtració tan descarada a la premsa de un informe de una investigació que està sota secret de sumari?(!).

España sens dubte és una monarquia bananera!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
09.11.2021  ·  20:54

A l’Estat, des del 3-O no sols hi ha impunitat per als funcionaris d’origen franquista, sinó que se’ls va donar barra lliure i, a alguns, no els cal engatar-se per fer autèntiques barbaritats i, mentre, la resta mira cap a un altre lloc.
És el triomf del nepotisme incompetent i barbar que gestiona assumptes com el Procés.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €