L’ex-batlle d’Altafulla diu que els contractes que investiga el Suprem es van fer amb criteris tècnics i no partidistes

L’ex-batlle d’Altafulla (Tarragonès) i diputat de Sumar Fèlix Alonso ha dit al Tribunal Suprem espanyol (TS) que els contractes pels quals és investigat es van fer amb criteris tècnics i sense aplicar-hi “en cap cas” consideracions “de naturalesa política o partidista”. Segons que han apuntat fonts de la defensa, la mateixa instrucció del cas ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics contradictoris. “Alguns avalen expressament la forma de contractació emprada”, diuen.

Alonso ha declarat com a investigat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per l’adjudicació directa de contractes quan era batlle d’Altafulla, entre el 2011 i el 2019. També han declarat els ex-consellers Salvador Milà i Joan Ignasi Elena pel mateix cas.

L’alt tribunal va decidir d’obrir una causa a Alonso l’abril passat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per l’adjudicació directa de contractes a l’empresa Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP quan era batlle del municipi.

Segons el TS, el diputat hauria incorregut en una dinàmica de contractació per mitjà de la figura del contracte menor, de manera que “eludia els requisits de publicitat, permetia l’adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l’adjudicatari”.

Els magistrats del TS van constatar que l’ex-batlle hauria actuat així “per donar aparença de legalitat” i no descarten més irregularitats perquè “la manera de contractar va anar acompanyada d’una dinàmica de facturació per a pagar els serveis”.

La causa va començar al jutjat del Vendrell, però se n’ha derivat una part al Tribunal Suprem perquè Alonso és aforat al parlament espanyol, i una altra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè Elena és diputat d’ERC al parlament.

Contractes ajustats als criteris tècnics

Alonso ha argumentat que els fets es van produir en un moment en què Altafulla experimentava “un creixement extraordinari”, que no va anar acompanyat de recursos humans per al consistori. “L’ajuntament es va veure obligat a afrontar les noves necessitats amb una plantilla severament limitada per les restriccions de la llei Montoro, que dificultava la incorporació de personal especialitzat”, ha afegit.

En aquest context és quan es va produir la contractació del despatx professional de Salvador Milà, “jurista de prestigi reconegut”, i el de Sinergia, integrat, segons les mateixes fonts, per “professionals especialitzats” en l’àmbit de l’urbanisme, el dret administratiu i el medi i amb una “dilatada trajectòria en prestacions de serveis a administracions públiques”.

La defensa insisteix que aquestes contractacions van respondre exclusivament a criteris d’especialització tècnica, experiència professional i confiança derivada de la captació. Així mateix, apunta al debat “doctrinal i jurisprudencial” sobre si aquests serveis s’han de sotmetre íntegrament al règim ordinari de la contractació pública, perquè “incorporen un component de confiança personal”.

Les fonts insisteixen que la mateixa instrucció ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics “contradictoris” i que alguns avalen la manera de contractar que es va fer servir. “En tot cas, la prova practicada acredita que els serveis prestats pels despatxos eren singulars, diferenciats i perfectament individualitzables.”

Així mateix, reiteren que “fins i tot en la hipòtesi que es considerés incorrecta la fórmula de contractació utilitzada”, els fets només incorrerien en una “qüestió administrativa en l’àmbit de la contractació pública”. “En cap cas no es desprèn l’existència dels elements típics exigits pel dret penal”, conclou la defensa.