L’Espanya trencada, la criminalització del PSOE

No crec que Ñ es trenqui, s’els hi acabaria tot el negoci que han muntat al llarg del anys, (més de 300). És tot plegat teatre i “del bueno” que deia aquell portuguès. Maniobres orquestrades des de la capital del regne per a fer-nos posar la por al cos. I per a tots els actors d’aquesta obra és el ja sabut de que tal fas, tal et trobaràs o qui sembra vents cull tempestats, que és el que ara està passant. El més trist serà veure com des de Catalunya algú anirà al seu rescat, perquè tot continuï igual. Tant de bo m’he m’equivoqui!

Diu Vicent Partal:

“PS1. Novament, el problema greu el tenim a casa. Això, si creix, serà un momentum, però ací no hi ha cap pla per a aprofitar-lo.”

Arran d’això, tot sovint he lamentat la lentitud de resposta de L’ANC.

Al meu parer fa temps, molt de temps, que la QV (Quarta Vía) hauria d’estar operativa, a punt per enderrocar des dels carrers i pacíficament el govern de la Generalitat i respondre a qualsevol situació.

Sempre he pensat que QV era una garantia per tal que jxc no es desencamini, però si ja existís, hauria donat molta força a la negociació amb l’imperi per la investidura del seu president i encara més, crec que hauria forçat un canvi de direcció d’erd’ñ per tal de reconduir-la, de bell nou, en ERC, una passa imprescindible i prèvia a qualsevol unitat d’acció de l’independentisme.

Dintre el procés de desintegració de l’Estat espanyol, del qual no tinc cap dubte, considere que és un procés que està fent-se en etapes. Ara es busca la governabilitat amb un acord amb partits independentistes, el que és un contrasentit, però és el pas previ a un govern PP-PSOE, i que abocarà les nacions sense Estat a la desbandada o a restar sotmeses a la darrera fase que serà de nou, l’arribada del feixisme i l’ultradreta espanyolista (que realment mai ha deixat de manar).

Jo no veig enlloc que Espanya estiga trencant-se.
Perquè hi ha avalots feixistes al carrer?
L’estat espanyol és peça fonamental de la UE i per tant ésta l’apuntalarà com siga(ja l’apuntala amb el suport econòmic, sense el qual l’estat ja estaria en bancarrota).
Molt unida deuria estar la societat catalana en suport de la independència per a que l’UE fes-hi costat.
I que al PV estiga creixent l’antiespanyolisme… és més un desig que una realitat,em pense (darreres eleccions dixit).
Allò de que estem en el millor moment per independitzar-nos… allò de països enemics de l’estat com ara França,Regne Unit o Països Baixos…
No sé qué m’estic perdent de la peli,
però crec que no va per ahí.
Són més desitjos que realitats, com algú ja diu.
Si realment s’estiguera en eixe envit els 3 partits indepes…? i la societat civil ja estarien d’acord en l’estratègia a seguir.
I l’únic que hi ha és postureig i interessos propis.
2017 ja és molt lluny i ara toquen posicionaments que no s’hi donen.
Caldrà esperar els propers moviments de tots.
A suivre…

El PSOE té mala peça al teler. No pot estar a favor de l’autodeterminació de Catalunya per què si marxem desapareix com a partit en aquesta Espanya sociològicament franquista. I si quan governa fa coses en favor de Catalunya també. Per tant les esquerres a Espanya tendiran a desaparèixer.

Però nosaltres seguim dividits i tampoc tenim alternativa. Enlloc d’haver après la lliçó de la història i reforcar-nos al màxim hem caigut en la seva trampa de la divisió. Mala peça al teler també per nosaltres!.

1. Ja ho va dir un home sense bigoti quw les encertava totes, “no hay armas de destrucción masiva en Irak”, “no ha sido ETA” “antes se romperá España que Catalunya”. Per tant, res de nou.

2. Compte, que nosaltres estem esquinçats. Potser no trencats, però sí desfilagarsats.
De 5,5M de catalans amb dret a vot, 2,5M, en el millor dels casos, volem independència.
I d’aquesta meitat justeta, la rivalitat estúpida i envejosa d’alguns, impedeix la força imbatble d’un embat democràtic.
Es pot construir alguna cosa sòlida, així?

Em temo que no estem preparats. ERC s’ha venut a perpetuïtat i Junts encara és massa feble i sense accés al poder. Crec que cal votar “no” a la investidura de Sánchez. Amb unes noves eleccions a España i unes altres a Catalunya, amb un resultat majoritàriament independentista, tindrem l’oportunitat de desmuntar el perniciós sistema col·laboracionista d’ERC amb el PSOE. Després sí, ens haurem de arremangar les mànigues i posar amb marxa una reedició de la declaració d’independència ja feta. Després és podrán negociar els termes compensatoris de la independència amb el govern de Madrid per a tancar-la definitivament.

Resulta que el gran causant d’aquest descontrol espanyol, no és cap altre que un MHP president de la Generalitat Carles Puigdemont, perseguit, vituperat, maleït, desheretat, dolent i extra. què va haver de fugir a l’estranger, perseguit pel govern d’Espanya, amb una mà al davant i l’altra darrera.
Recorda el Sr. Junqueras, com el vau abandonar a la seva sort, en un moment crucial, probablement per cercar un acord amb l’enemic, no se sap si per empresonar-lo o tal vegada per inutilitzar-lo de forma permanent com a oponent polític?
Per cert, avui encara s’insisteix a voler veure la tasca política de JUNTS (també abandonats i sense poder) com a complementària de l’exercida per una ERC que governa amb 33 diputats una Generalitat de 165, però mantenint la gairebé totalitat del control de tots els mitjans informatius existents actualment a Catalunya (l’única excepció seria El Punt Avui i Vlilaweb).
Crec que es necessita força imaginació per arribar a la conclusió, que bo i sense oblidar els grans errors comesos, qualsevol semblança amb el junquerisme, resultaria força forçada o francament escandalosa i tot.
La pregunta final no pot ser altra que preguntar al Sr.Junqueras, si ha valgut la pena fer tot el que ha fet, per al final deixar tot el protagonisme del que ha passat actualment a Espanya, a un senyor perseguit, vituperat, maleït, desheretat, dolent i extra. com Carles Puigdemont i els que van fugir amb ell, a l’estranger.
​

De la mateixa manera que el rei va donar el tret de sortida a l’aporellos el 3 d’octubre, ara Aznar també ha disparat la senyal al feixisme amb “el que pueda hacer, que haga”. És evident que estem en una cruïlla, el PSOE es veu obligat a buscar la majoria que el permeti governar en un canvi de rasant. Primer l’amnistia però el seguirà segur l’organització territorial i fins i tot la monarquia. Això la dreta, que en aquest estat és molt poderosa perquè té el poder de la judicatura, la policia, l’exercit, els mitjans de comunicació i les clavegueres, que segurament representa més del 50% de la població, ho sap molt bé i com en la dita transició franquista jugarà les seves cartes a fons, que són la por i la violència. El que està passant a Madrid es pot estendre a altres ciutats espanyoles i s’està pressionant a la policia i l’exercit perquè entrin en aquesta contesa. Aguantarà Sánchez?, aguantarà Puigdemont?. S’està configurant la tempesta que assota l’estat de forma periòdica, com al 1917, 1936, 1977 i 2017, perquè Espanya és un volcà sempre actiu. Resumint podríem afirmar que el què està passant no és res més que la resistència d’una part de l’estat -com ha passat sempre- a que Espanya es reformi. Però que ningú es confongui, la reforma de l’estat no l’ha provocat ni vidrà pel PSOE, és l’independentisme i l’encaix impossible de Catalunya i l’única solució que Espanya passi a ser el Croscat és que Catalunya marxi.

Als anys setanta cridàven “Tarancón al paredón”. Ara “Puydemong a prisiong”.

Als anys setanta mataven advocats laboralistes. Ara persegueixen judicialment Boye.

Als anys setanta disparaven amb foc real i mataven obrers a Gasteiz. Ara acusen de terrorisme els del Tsunami.

Als anys setanta van aigualir l’estatut de Catalunya amb el cafè per a tothom. Ara han colonitzat amb el 151 el govern català.

Als anys setanta el Secretario General del Movimiento (Adolfo Suárez) menyspreava la llengua catalana en dir que no era possible fer classes de “química nuclear” en català (sic). Ara els jutges obliguen a fer matèries troncals en castellà, i n’imposen el nombre d’hores.

Als anys setanta, com ara, la caverna espaÑola ha triat com a enemics a annihilar: primer, tot allò relacionat amb Catalunya; segon, els moviments progressistes d’arreu d’espaÑa Es quasi tot un oxímoron que s’inclogui el P$O€ com a progressista!

La monarquia i la caverna varen organitzar el 23F per liquidar l’independentisme català i consolidar la reialesa. Si ara, en veure els aldarulls d’aquests dies a Madrid, tornen a engegar un cop d’estat pot ser el final dels desprestigiats Borbons a l’altiplà i el momentum per implementar la independència a casa nostra.

Convé que aquests aldarulls durin el màxim possible! Ajudem-los a indignar-se encara més mentre nosaltres, amb el cap fred, els anem demanant que tirin enrera les noves ocurrències intempestives que va ideant la judicatura.

Tothom dóna per fet que en el supòsit de noves eleccions guanyaria el PP abastament però també es podria donar el cas que vist allò que estem veient a Madrid, comunitats no històriques facin un gir per tal de desvincular-se d’aquesta Espanya.

De tota manera això que està passant és una de les millors coses que podien passar, que finalment tothom veiés la cara d’Espanya i no hem de tenir cap dubte que això ho hem fet nosaltres. Hi ha algú que encara pensi que hem perdut? Ni el bascos en temps remots ho havien aconseguit.

I hem comprat tots els entrebancs, que ens va posant Madrit. I al final com fem sempre, farem president al Sánchez, per el bé nostre-continuem igual d’imbècils-
En Partal i altres comentaristes ens van mentalitzant que no queda més remei que coronar a un embaucador, mentider,que segons Partal,té Espanya en contra.
Com deia la cançó: lo tuyo es puro teatro.
I no hi ha més, al final PSOE, PP Vox Sumar-el primer que varen fer, disoldre com terròs de sucre, els partits perifèrics-
faran el que sempre han fet, fotre els catalans, de moment i com no, tenen la firma dels nostres inestimables botiflers Esquerra-que segons explica la Sra.Geli, el 2016 és van carregar la unitat indepe.enviat 26 diputats a Madrit-no es moco de pavo-
I la gota malaia de cada dia, ens diu, que cal estadistes sentit d’Estat mesurar les forçes…….. doncs no, no, Melitó el que cal és enviar a tota la colla del vostre partit-xucladors i vividors-a caseta i deixar ben clar, que el problema és del Sánchez i que ells quan convingui és tornaran a aplegar i fotre els catalans
Una ammistia, que no contempli a tots, tots els represaliats polítics,és pura camama i una falta de respecte a tota la gent lluitadora i Defensora dels drets.
Ja vàrem empassar els indults dels privilegiats, aquesta vegada hauríem de ser valents i dir: NO.

Que rebenti espanya !!!!
Que rebenti per sempre més !!!
espanya és una absoluta anomalia al mon occidental. Un estat farcit d’odi i guerracivilisme. Una monarquia bananera al si d’una Europa que s’ho mira amb la resignació i temor de sempre.
Que rebenti si us plau i deixi lliures per fi a una meitat (com a mínim) d’espanyols oprimits pels supremacistes que han fet al llarg dels segles d’espanya el seu negoci colonial i explotador.
Que rebenti i trenqui totes les costures, la de Catalunya i els Països Catalans entre elles.
Que rebenti i pugem accelerar el nostre alliberament, perquè si hem de confiar en els nostres líders fake-indepes ens arribarà abans la fi del planeta per la via del col·lapse ecològic…
Considero que, vista la reacció dels bàrbars mesetaris, no investir Sànchez és la millor opció per estendre en el temps les lluites caïnites a l’estat enemic.
Deixem doncs que s’atonyinin. Estaria bé veure als dirigents de Podemos i PSOE declarant davant Marchena i passant uns anyets al trullo.
Que rebentin, que s’autodestrueixin… pel bé de tothom.

Els nazis aquests que van bordant pels puestos no tenen agenda pròpia. Si apareixen a Ferraz ensenyant les dents i dient que “se rompe España” és perquè algú els ha dit que han d’anar a Ferraz a ensenyar les dents. Tenen amo, com els sindicats majoritaris espanyols, que quan convoquen una vaga en contra d’un imaginari “traspàs de rodalies” ho fan amb el vistiplau del Sr. Sànches, a qui li interessa revestir d’una certa entitat aquest acord de pa sucat amb oli. Així, El País, un altre que també té amo, pot parlar escandalitzat d’un “Traspaso integral del servicio de cercanías catalán”. Ai!, ui!, fixa’t! Si es munta tot aquest enrenou per l’acord de rodalies, bé deu ser un bon negoci, oi?

https://elpais.com/economia/2023-11-07/los-sindicatos-convocan-cinco-dias-de-huelga-en-renfe-y-adif-contra-el-traspaso-de-rodalies.html

En el cas dels nazis, el normal és pensar que els qui duen la corretja siguin els de Vox, però llavors em faig la següent pregunta: Per què a Vox l’interessa, de sobte, relacionar-se amb uns aldarulls violents on s’exhibeixen, sense gens de vergonya, símbols feixistes? El que fa l’extrema dreta quan vol créixer és disfressar-se, suavitzar les formes i adoptar un discurs de dreta convencional, centrant-se en els temes que els hi donen més rèdit populista (immigració, inseguretat…) tot amagant les esvàstiques sota la catifa. És el que ha fet Vox fins ara. Tan forts es veuen que creuen que sortir al costat dels nazis els faria guanyar vots en cas de repetició electoral?

El PP prova de distanciar-se, però ho fa amb la boca petita. Sembla com si tot això l’agafés a contrapeu. Sap que, en el cas de repetició d’eleccions, l’espanyol mitjà haurà de decidir entre un govern del PSOE + satèl·lits i un del PP + VOX, i encara tindrà a la retina les imatges dels aldarulls, amb l’energúmena aquesta de la Isabel Peralta fent la salutació nazi. I si els nazis són un mal negoci pel PP també ho haurien de ser per Vox, que no pot governar tot sol.

Jo crec que els qui més guanyen amb aquesta demostració d’intransigència cavernícola són els del PSOE, que reforcen el missatge que ells són els bons i que el pacte d’investidura és un acord desitjable que evitarà que es trenqui espanya. És aquí on discrepo amb l’editorial: La majoria de la gent -i vull creure que això encara es pot aplicar als espanyols- quan veuen un nazi cridant consignes al carrer, canvien de vorera. I si el PSOE es reforça, espanya no es trenca, ben al contrari.

La millor manera de sortir de dubtes seria repetir eleccions i veure qui creix més, si el bloc d’ultradreta (PP+VOX) o el de dreta nacionalista (PSOE+SUMAR). Nosaltres, mentrestant, tenim feina a fer.

Una vegada més, em sembla que alguns confonen els desitjos amb la realitat. El que està succeint a Madrid, amb aldarulls al carrer i jutges prevaricant de forma descarada, no tindrà grans conseqüències. I m’aposto un euro -no se sap mai- que d’aquí a uns mesos ningú no se’n recordarà. L’independentisme continuarà dividit, sense rumb i amb la mateixa base social; el Borbó seguirà regnant; el PSOE i el PP, barallats i mal avinguts, governaran (un al govern i l’ altre a l’oposició); els mitjans de comunicació de la caverna espanyolista seguiran escampant merda i odi anticatalà amb total impunitat; etc.

La política espanyola és una gran merda, però mentre l’estat pagui les pensions, els hospitals funcionin i el sentiment d’espanyolitat de moltíssims ciutadans de Catalunya es mantingui ferm, tenim Espanya i monarquia per molts i molts anys.

Aquest agosarats de Madrid sabent que no els hi aplicaran la llei terrorista, ni cap entitat/partit és presentarà com acusació, ni la policia nazional fabricarà proves, ja que dir arruïnar-li’s € la vida.
Aquesta Vicent és la petita diferència, per això estàn tant envalentits.
No canten ni un paper el terra.
Ja veus Vicent la concentració de l’altra dia convocada per aquesta botifleria que és actualment Òmnium, varen dir que tenien tot el dret a manifestar-se, sense fer cap crítica de la seva actitud agressiva, ja que dir que estàn protegits per aquest jutges i tota l’estructura d’aquesta espaÑa, estructura que per cert una majoria de partits que estaven a la concentració apalanquen i col.laboran, ja em diràs aquest d’ER i Comuns
Aquesta és la realitat d’aquesta espaÑa i la seva societat que ens canten A POR ELLOS.
Passen anys i panys impregnant aquest valors del dret de conquesta i franquisme; ja veus Vicent els que ens varen venir de les espaÑes tot defugint de la misèria i un futur millor pels seus fills i ara estàn aliniats amb els mateixos valors/ideologia que els que ens varen colonitzar i ens apliquen el 155 malgrat passi’n generacions.
Crec que no cal recordar lo que està passant en el País Valencià i ses Illes i els motius, oi!!! Vicent

Em faig algunes preguntes:
1. Això que passa a Madrid, és sedició? Terrorisme?
2. Què diu l’acord d’investidura PSOE – ERC en relació a l’espionatge i el lawfare contra l’independentisme? I en relació a l’anorreament de les institucions catalanes, i del català a l’educació i a la vida pública, a la qual cosa el PSOE s’ha abocat amb determinació durant els últims anys?
3. Si al jutge Vidal el van sancionar i apartar de la carrera judicial per escriure un esborrany, què passarà amb els membres del poder judicial espanyol que fan proclames i/o imputacions clarament artificioses?
4. Com serà el Nadal a les cases dels espanyols? Es podran reunir les famílies?

És interessant el punt de vista de Víctor Serra. 0,37.
De moment jo veig que Espanya és “una unidad de destino en lo universal”. Hi ha soroll de togues, de sables, de extrema dreta falangista modernitzada…i també es mou l’església hispànica amb la creu i la seva moral doctrinaria: “Espanya és un bé moral”!!! No és només una “nació” és una “entitat suprema” que està per damunt de tot (i quan dic de tot vull dir de tot). Tot aquell maquillatge de la Transició s’ha netejat i es veuen totes les arrugues i calcificacions: és allò de sempre!!!
El PSOE es va fer la “cirugia estètica” pel nou moment “democràtic”, per llençar Espanya als braços d’Europa i del món del segle XX. Abans hi havia en González. Ara hi ha un Sánchez més burocratitzat però és el mateix : España.
Si Junts fa president espanyol al Sánchez totes les aigües aniran tornant al seu lloc, a poc a poc. Quan fas obres a casa tot és trastorna i després…que bé. És com si Sánchez hagués estat remodelant tot per adaptar-se als nous temps i (és clar) Espanya s’ha desordenat i surten els trastos vells que s’haurien de llençar. Dic “s’haurien de llençar” no sé si s’acabaran conservant tots.
Per a mi investir Sánchez és ajudar a estabilitzar Espanya. És ajudar-lo a empastifar amb maquillatges (un altre vegada) allò que ha de llençar-se definitivament a les escombraries i que es aquesta Espanya tan impossible.

Som en una cruïlla interessant, crec que no passarà res, Espanya no es trencarà, les manifestacions que veïm són l’equivalent del “boixos nois”, del “ultra-sur”, etc. Elements manipulats que serveixen per crear estats d’ànim i justificar que investim al president i “business as usual”. L’exèrcit no donarà cap cop d’estat, els oficials actuals estan molt entretinguts amb l’estatus de membres de l’OTAN i les seves joguines; fins i tot molts oficials parlen un anglès acceptable. No confondre amb les vellles mòmies ja a la reserva. Salut.

Algunes idees.
Llegint l’editorial d’avui i algunes altres anteriors i seguint, en allò que ens és possible, els esdeveniments, crec sincerament que la iniciativa del President Puigdemont s’està demostrant encertada, doncs només amb l’exigència de l’amnistia (i ja no parlo de les altres que va exposar en el seu discurs post-electoral) s’ha desfermat una nova situació que fa pocs mesos ens semblava impossible. Una nova situació que ens ha tret de la “pax autonòmica” que havien aconseguit els pactes entre ERC i el PSOE. Amb tot, la independència no és per demà mateix, pel que cal seguir avançant, però fer-ho amb les idees clares i cercant fer un camí ben dissenyat i complet. La predicció d’Alexandre Deulofeu potser acabi essent realitat!
Segons jo veig la nació té tres vessants bàsics: la llengua (la catalana), el territori (en el que es parla la llegua) i la gent (que parla la llengua o, si voleu, que resideix en el territori). Deixo el vessant “gent” a banda, perquè és el major, més ampli i més complex, i em centro en els altres dos.
Sobre la llengua, la iniciativa que sigui reconeguda institucionalment a tot l’Estat i, sobre tot, que esdevingui oficial a la Unió Europea, és segurament un dels aspectes més cabdals que podíem assolir. No obstant, i veient que estan fent els Governs del PP-VOX al País Valencià i a les Illes i els tribunals al Principat i a Euskadi, em plantejo sinó convindria d’incloure en els pactes amb el PSOE l’aprovació d’una Llei Orgànica d’Ús i Protecció de les Llengües de l’Estat que reconegui quatre llengües nacionals (castellà, català, eusquera i gallec) amb iguals drets als seus respectius territoris i a les institucions de l’Estat. Que reconegui dues llengües regionals (aragonès i astur-lleonès) i quatre llengües locals (amazic a Melilla, àrab a Ceuta, occità a l’Aran i portuguès a les localitats lusòfones de Salamanca i de Càceres). I en protegeixi la unitat, l’ús als serveis públics, als serveis privats amb atenció al públic, a les institucions (inclosos els Jutjats i Tribunals) i demés. Crec que cal impedir que uns governs autonòmics i uns funcionaris, encara que vesteixin toga, puguin anorrear tants anys d’esforç de redreçament.
Pel que fa al territori, no podem oblidar que la nació catalana és segurament un dels territoris nacionals més trinxats que existeix (segurament després de la kurda). Dividida en tres estats (Andorra, Espanya i França), dins d’Espanya dividida en tres comunitats autònomes i, amb l’excepció de les Illes, les altres dues Comunitats amb territoris que pertanyen a d’altres Comunitats veïnes (la Franja, el Carxe, Cabdet, Santa Creu de Moia i Abellola); situacions similars pateixen Euskadi i Galicia. Em plantejo sinó seria ara l’ocasió d’exigir una Llei que modifiqués els límits provincials dins d’Espanya per a reintegrar els conjunts dels territoris de cada nació. Amb això aconseguiríem que qualsevol acció futura es plantegés per al conjunt del territori i no deixés importants àrees bandejades, fet que segurament faria inviable una posterior “correcció”.
Aprofitem l’ocasió actual per assentar bé les bases d’un nou període “nacional”.

El primer punt és entendre bé què ès Espanya, més enllà de l’existència majoritaria d’un franquisme sociològic, i l’explicació és molt més dura que tots els qualificatius que se li han donat. Hanna Arendt ens ho descriu a partir de la interpretació de Fina Birulés i jo faig la similitud amb l’Estat espanyol: Espanya és un estat totalitari a la manera dels nazis de l’Alemanya dels anys trenta, però que no ha tingut encara la possibilitat de desfermar-se completament. Tot encaixa en aquesta definició i hem de pensar que els totalitarismes son el pitjor que ha creat L’Humanitat al llarg de la seva trista història.
Segon Hannah Arent, a diferencia de les tiranies o les dictadures, els totalitarismes no es veuen a si mateixos com un poder sense normes sinó que es consideren servidors d’unes lleis sobrehumanes (l’unitat d’Espanya) rectores de l’univers.
Culpa i innocència es tornen nocions mancades de sentit: culpable és qui endarrereix el procés natural o històric de desaparició dels pobles decadents, com fa poc va definir Felipe González a Catalunya, i la dinàmica del procés pot arribar a fer que aquells que un dia executen (el PSOE des de l’octubre del 2017) demà hagin de ser immolats, conforme a la seva llei -la unidad d’Espanya, que en realitat és la uniformitat sense espai per les diferències. El pensament ideològic es torna independent de qualsevol experiència, s’emancipa de la realitat que percebem amb els sentits i insisteix en una “realitat més verdadera”, oculta rere les coses perceptibles. En la mesura que aquesta realitat només es pot captar mitjançant la ideologia, els règims totalitaris tenen necessitat d’adoctrimament, que Espanya fa a través del Media insistentment. Per això ens és impossible d’entendre com son els espanyols, també dels qui viuen a Catalunya, ja que beuen de la mateixa font. A més, en els governs totalitaris el poder és una ombra descentralitzada, en contrast amb la conformació piramidal del poder titànic (franquisme), on la multiplicació d’estrats de poder (el deep state, que no té res a veure amb la divisió de poders) provoca una vigilància o un control permanent de tots els que hi estan implicats. D’aquí la impossibilitat de complir els pactes per part del PSOE, ja que tothom es converteix en un potencial sospitós, com ja veiem en els rètols a les manifestacions a Madrid on es pot llegir “Sánchez a prision”. En definitiva, el totalitarisme no persegueix un govern despòtic sobre els homes, sinó un sistema en què aquests es tornin suplerflus. En tractar d’encaixar tot en una ideologia determinista, el terror es converteix en necessari per tal que el món sigui consistent i es mantingui en aquest estat. En la mesura que la consistència ideològica -que es redueix a la uniformitat dels espanyols- entra en conflicte amb la inconsistència del món, s’ha d’exercir la dominació total i demostrar que “tot és possible” per mitjà de l’eliminació, a tots els nivells, de la pluralitat. La característica de la propaganda totalitària és la seva efectiva literalitat, la transformació immediata del contingut ideològic en realitat viva a través dels instruments de l’organització totalitària -veiem que passa a València i Les Illes amb la llengua des de que el PP i VOX tenen el poder. Si la legalitat és l’essència dels governs plenament democràtics i la il·legalitat és l’essència de la tirania, aleshores el terror és l’essència de la dominació totalitària.

Una vegada sabem del cert com és Espanya i els espanyols adoctrinats, queda clar que no hi ha cap possibiltat de regeneració, ja que els règims totalitaris només se’ls pot destruir però no canviar. Tota col·laboració amb Espanya és del tot contraproduent i, sabent que estem a Europa qui no pot acceptar règims d’aquesta mena, la nostra funció és que Espanya es mostri tant cruament com és i no amagar-ho. Ho passarem malament un temps pero no hi ha alternativa. Si Europa no els posa al seu lloc, Europa, Espanya i Catalunya s’enfonsaran tots junts.

Catalunya doncs ha de crear la màxima inestabilitat a Espanya, però amb una dificultat afeixida: no ens servirà de res si no estem units per fer l’embat definitiu i ERC sempre es posicionarà per estabilitzar a Espanya i en contra Catalunya. Ho ha demostrat en els darrers 6 anys i ho acaba de fer en les negociacions amb el PSOE. Per això hem de pensar en atacat dos eixos simultàniament: Espanya i ERC.

En aquest context votar “No” a la investidura és la millor alternativa: per un costat anul·lem els “pactes podrits” entre el PSOE i ERC, podem esperar que en unes properes eleccions ERC es torni irrellevant i que JxC esdevingui encara amb més poder. En el pitjor dels casos PP i VOX governaran, pero aviat vindran les sentències europees que es veuran reforçades per la manera d’actuar totalitària que tindrà el nou govern. Haurem d’aguantar l’envit però hi ha clares opcions de victòria.

Hi ha una altra possibilitat a tenir en compte:

Què sigui una performance organitzada per fer aparentar al PSOE a Catalunya com a el poli bo o mal menor, perquè així donem soport a C. Puigedemont per acceptar la rendició a canvi de res, en forma d’amnistia com va fer O. Junqueres també a canvi de res.

No seria pas la primera vegada que els poders del Règim planifica una opereta de por per frenar a Catalunya gratis. Exactament pel mateix motiu el Règim va organitzar el cop d’Estat del 81. Per por, Pujol va acceptar la decapitació de l’estatut del 79 amb forma de LOAPA, també gratis.

Ens els tornarem a creure i ens tornarem a cagar?

El meu punt de vista és que totes aquestes mobilitzacions de Madrid amb el crit de Santiago y cierra España, amb VOX i PP carregant contra el PSOE, és pur postureig. Els tres, són partits d’estat que els uneix el mateix, la unitat d’Espanya. Ara, però, el què toca és mostrar que Sánchez és el poli bo i Abascal i Feijoo els polis dolents. Si tot plegat del que està passant a Madrid, fa que Puigdemont acabi pactant, creient que així cremarà Espanya, estarà del tot equivocat. L’endemà de la investidura no passarà res, hauran aconseguit el què buscaven, submissió de l’independentisme, i, dels pactes fets, ja trobaran la manera d’incomplir-los, en pro de la Unidad. La manera de que cremi Espanya és anant a noves eleccions i repetir de nou la dependència dels vots independentistes, però, amb un Puigdemont enfortit, fruit de la concentració de suport independentista. Llavors serem nosaltres qui farem un “a por ellos”.

“No té cap més remei que pactar, però passa que alhora resta atrapat en la teranyina antidemocràtica que aquests anys ha contribuït tant a ordir”

El pitjor de tot és que quan Puigdemont i Junts li donin els seus 7 vots, aleshores Sánchez s’slliberarà d’aquesta teranyina i en canvi, ai las, serà Catalunya la que hi quedarà enganxada.

Puigdemont va fer un gran discurs, molt digne i trabat, però si ell incompleix amb tota la integritat, o part de la integritat d’aquelles condicions, de què haurà servit el nou engany? Al poble menut, ferit i traït, no ens vingui amb filiornes, President, l’ombra del 10 d’Octubre de 2017 és molt fonda i llarga, no ens ho faci per segona vegada per favor!!!

Estem en la millor positura que mai des del Compromís de Casp ençà, si ho mirem bé.

El nivell cultural democratitzat dels nostres conciutadans nacionals.

Les relacions internacionals i de comerç transcontinentals.

L’existència d’una xarxa de relacions amb d’ltres persones del món. El nostre coneixement d’idiomes millor que mai.

L’arribada a instàncies internacionals.

L’existència d’un estat indepedent com és Andorra.
La consciència apresa de caure a banda i banda del Pirineu. Fins i tot gent tan “encaixista españolitzada” com Àgueda Micó de Compromís ho va ressaltar l’altre dia a la Cambra Baixa española. Trencat el miratge subaltern de que els valencians han fet gala.

Cal mirar el mapa Mundi i veure aliats a qui faça nosa també l’estat colonial español: així a boca de canó pense en el Marroc, Algèria, França, Portugal, Anglaterra, Nederlands, països de tota Amèrica, etc.

Per una altra banda sabem que el deute del regne d’españa s’ha emcimbellat cap al 1’6 del PIB a hores d’ara.

Malgrat totes les “seguretats” que expliquen des dels mitjans de comunicació del règim colonial té els peus de fang.

Pel que he estudiat al llarg de la història els “règims” vénen a durar un parell de segles i escaig. Inclosos els nostres. Mireu Casp i féu enrere Ramon el Catòlic. I així, a colps de 2 segles veureu com arribem a Cadis 1812 i la perllongació a les Corts de 1823. És a dir, ja som a 2 segles més o menys de distàcia d’aquell “invent”.

El naixement d’una facció política com VOX ja anuncia la dissolució d’aquell estat que ha d’acabar sent carnassa dels carronyers que l’assetgen des del seu rei Fernando VII. Total unes set o vuit generacions és un lapse de temps per a modificar res, i menys encara, quan la població española no ha fet cap evolució o revolució social en tota la seua existència des d’Alfons X, el savi ençà.

Desconec si tenim algun pla, però del que no dubtarem pas és que eixe escenari el tenen contemplat a Washington, Tel Aviv, Moscou, Brussel·les, Rabat, Mèxic DF, Toronto, Alger, Lisbona, Londres, etc…al què nosaltres podem oferir la posició geopolítica des dels nostres orígens, que per això els colonialistes han anat col·locant les bases militars (Bétera) de l’OTAN i el Centre d’operacions a Quart de Poblet, etc. distribuïts pel nostre terrer.

S’heu fixat en les cares de derrota dels manifestants proespañols de carrer de l’Hospital a València i de via Laietana a Barcelona?

Cal anar-los aumentant la indignació i el desassossec, doncs, als seus compatriotes de Màdrix, Sevilla, etc…fins que cometisquen l’errada de fer un colp d’estat militar.

Com som nació, qualsevol acció -individual o col·lectiva- en aqueixa direcció els mena cap a la seua expulsió d’aquesta màtria nostra.

Per això, ara és fonamental unir esforços, encara que semblen inconnexos però la integral matemàtica de tots ells suma en aquest embranzida sostinguda fins l’erradicació d’ací.

Aneu preparant Governs (Principat i Illes) i Consell (al País Valencià) que açò s’accelera tot sol.

I un Consell de la República a l’exili per a alçar la DUI aletargada i prendre-hi possessió a Barcelona.

Josep Blesa (València)

En efecte, una cosa substancial ha canviat. La vella dita “antes roja (o azul) que rota” per a mitjà Espanya, la que vota el bloc PSOE/SUMAR/PODEMOS, s’ha capgirat en “antes rota que azul” i aquesta es una novetat històrica d’implicacions inimaginables.
El que fins ara han estat els actors turnistes en la gestió de l’estat, adversaris durs però conxavats a les fosques han esdevingut enemics mortals, i si això continua (i sembla que va cada cop a més) l’estat no sobreviurà.
La pregunta que cal que ens fem, és: estem preparats per l’ensulsiada? Tant política com social i política! Perquè cas contrari patirem i la Solsida ens pot arrossegar.

El que volia dir ahir és que l’ultradreta espanyola ja s’ha descarat . Res del que passa és casual. Si no investim Sánchez, amb les condicions i la vigilància que siguin, donem una oportunitat a que guanyin les eleccions i apliquin el mateix programa ultra però amb la legitimitat d’haver guanyat. Ara no tenen aquesta legitimitat. No seria el primer cop a la història que els ultres arriben democràticament al govern i després s’ho carreguen tot. Crec que no ens convé facilitar-ho. Ens convé que es barallin i ells trenquin la legalitat com estan fent.

Tenir visió d’estat no s’improvisa. S’educa amb el saber i la pràctica.
I això hauria de valdre per totes les relacions internacionals. És a dir, entre nacions.
Qualsevol estadista ben educat mesura les forces i les circumstàncies. Les pròpies i les de l’adversari.
Per molt que tinguem ganes d’esbravar-nos, d’una o altra manera, l’esbravada no servirà de res si no som conscients de les nostres forces i circumstàncies …i de les dels nostres adversaris.
És temps d’estadistes perquè la força dels que volen liquidar la minsa democràcia espanyola és important.
Confondre els adversaris és un error que cap estadista, ni cap nació, es poden permetre. Aquí, per falta de pràctica, els confonem massa sovint.

Primer que res agrair-vos a tot l’equip que feu possible el Vilaweb la informació detallada de ahir tarda en que s’ens mostra com els destralers d’aquella Espanya involutiva, els crancs, havien muntat una mort atribuïble als efectes del Tsunami democràtic, amb la tècnica típica de la mentida, la tècnica Garcia-Conspiración.
Desprès … al vespre hem fet copa de cava. També perquè la fiscalia, que ho afina tot, ara afinarà en la línia dels que la manen: el partit que vol seguir governant 4 anys més, ni que siguin els últims. Si: aquests venuts i acompanyants a la guitarra del 155 i successius, ara front a l’abisme per als que demanaria … una empenta ben Junts!.
Salut!.

La moguda d’aquesta nit a Madrid és molt més violenta que la d’ahir. Estan desbordats de ràbia i odi. I això que encara no saben si el pacte serà bo, regular o dolent per a l’independentisme o no serà res perquè no n’hi haurà. El que no suporten és que el “destí” de la governabilitat d’España (el seu país) estigui en mans d’en Puigdemont, és a dir, de l’exili català que els recorda tantes derrotes, d’aquests darrers anys. Així, la frustració i la impotència els domina. Per tant, si finalment no hi ha pacte, aquesta gent -molta gent- tan irada contra Catalunya, ho valorarà com un gran triomf, una victòria, conseqüència de la pressió violenta als carrers, a les xxss i als despatxos. Però si passa que hi ha pacte, el dia que es faci públic hi haurà un esclat de violència tal que se’ls en pot anar de les mans. Sortirà al carrer tantíssima gent crèdula del relat que España es trenca…, sent tots ells els qui l’hauran trencat i no pas els catalans, fent realitat la seva profecia autocomplerta. Em pregunto què vindrà després del terrabastall? Perquè consideraran Sánchez un president il·legítim, traïdor i criminal. Posteriorment, en uns mesos hi haurà eleccions catalanes, de les quals Junts em podria sortir reforçat, segons el resultat de les negociacions d’ara i de la fúria desfermada als carrers de Madrid i d’España, i ERC enfonsada per la indecència i rendició absolutes del seu pacte. Tot i així, costa de veure que de tot plegat es generi un momentum. Però, mai se sap. Tampoc no ens imaginàvem tot això d’ara, després del pacte d’ERC – PSOE.

El, encara per mi MH President Puigdemont, ha de continuar donant esperances al PSOE que donarà suport a la investidura fins l’últim dia. Però en aquest últim dia els ha de dir que No els dona suport per que no compliran res del que prometen i per que amb l’amnistia no n’hi ha prou.
Volem el compliment del resultat del 1-O en forma de publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) de la Declaració d’Independència de Catalunya que el Parlament de Catalunya va aprovar el 10 d’Octubre del 2017 i que oficialitza la Constitució de la República Catalana.
A partir d’aquest moment eleccions i que es fotin totes les hòsties possibles a la Ñ.
Llàstima que ERC es venguin per res i esperem que Puigdemont i els de Junts aguantin.
Ja que no hi ha manera que vagin units, caldrà que en les properes eleccions, ERC s’enfonsi del tot.

L’estaca és podrida però va tonificant i endurint a base d’endurir la seva estructura legal esclavista reflectida en la seva constitució. Espanya es baralla però encara no cau ni caurà mai mentre siguem incapaços d’entendre que ens va constituir com una seva colònia sotmesa.

Fer president Pedro Sànchez o Feijoo és ajudar al nostre enemic de 1000 caps. Intervenir en la governabilitat d’EspanyaUna més aviat ens fa còmplices de la situació de semi-ciutadans de tercera categoria.

Tampoc caurà EspanyaUna mentre hi hagi la divisió Junts/ERc/CUP. La situació de Catalunya, aquesta divisió SI que és una catalanitat trencada i caiguda.
Per altra costat, cada vegada que avancem, ens trobarem amb amenaces, violència i dubtes sobre quin president espanyol volem. Això no pot seguir ni un dia més sense solucionar.

PDOE és un partit amb gent intransigent que ha matat (GRAPO).
PP és un partit de franquistes tant o més supremacistes i racistes que els del PSOE.
Ni PSOE ni PP poden canviar si abans no els fem veure el nivell de mals que han causat a Catalunya i a les regions de la pell de brau hispana.

Tot és possible però encara no hem començat a veure la capacitat de destrucció que suposa “la-ideologia_España” i la crítica contra la tal ideologia destructiva i psicòpata.

L’ARITMÈTICA DE LA PROPIETAT TRANSITIVA
Des de la signatura infame, incompetent o maliciosa -no sé què és pitjor-, del pacte entre ERC i PSOE per mantenir la pau autonòmica, he tingut la oportunitat de comentar aquest desencert amb bons amics històrics d’ERC, i he tingut la desagradable sorpresa que ells no ho veuen així, i intenten justificar el pacte. Per ells, des del seu punt de vista conservador del règim de 78 hereu del franquisme, ho han fet bé.

A la vorera del davant, el nacionalisme espanyol no és capaç de veure’s a sí mateix com una ideologia reaccionària, violenta, antidemocràtica i perillosa. Per ells, des del seu punt de vista conservador de la “unidad de destino en lo universal”, també ho fan bé.

En aquest escenari controvertit, ERC i PSOE s’apuntalen mutuament per perdurar i, naturalment, avui podem dir que si el PSOE cau també ERC cau; però és que si cau el PSOE -apuntalador de la monarquia-, aleshores el rei també cau i, si cau el rei, el nacionalisme espanyol cau definitívament per l’aritmètica de la Propietat Transitiva.

Efectivament, tal i com deia l’editorial d’ahir el final del pendent ferroviari s’acosta. I el final del règim del 78 és ja un fet. Recordem que el PSOE és el seu únic avalador, i que la dreta espanyola mai ha acceptat la mort del franquisme i per tant la democràcia. Espanya doncs ja és de fet un estat antiliberal i antidemocràtic. És un estat incapaç d’empresonar i de controlar el colp d’estat que està patint. En aquesta situació tota aposta per un govern a Espanya és un suïcidi, si no compta amb el suport internacional prou ferm com per abonar una acció molt decidida d’eliminació sistemàtica i contundent del franquisme resilient.
El nostre pla de futur ha de passar per plantejar a la comunitat internacional el paper de Catalunya com aval i punt de suport en l’acte de controlar el progrés econòmic i els interessos a la península i al sud d’Europa. Així com fer-nos els interlocutors com a estat independent, de manera que siguem el pal de paller per assegurar el marc econòmic que finalment (e independentment del model polític que pugui tenir la resta d’Espanya) ha de ser el predominant en aquesta àrea del món. Hem de mirar enllà, i deixar estar el lligam espanyol. Acabar amb aquest últim ha de ser una raó essencial, que ja no podem deixar de banda. Castella pels fatxes, la resta per a una democràcia moderna i funcional. Nosaltres hem de ser la Croàcia o l’Eslovènia dels Balcans.