Pablo

TEMA DEL DIA

Punyalada. Les llàgrimes que Pablo Iglesias va vessar dimarts al final de la sessió d’investidura de Pedro Sánchez ja s’han assecat. La il·lusió de formar el primer govern de coalició d’esquerres després de la transició i ostentar-ne una vice-presidència ha durat poc. Iglesias coneixia la intenció de nomenar tres vice-presidents, però es va assabentar per la premsa que n’hi hauria quatre. Fidel al seu estil, Sánchez ja ha donat la primera punyalada al seu soci, amb l’objectiu de dissoldre’n el protagonisme d’Iglesias, perquè no el suporta. Aquest estiu passat va rebutjar un govern de coalició amb Podem assegurant que no podria dormir tranquil. Per necessitat hi ha acabat pactant, però el seu parer no ha canviat gaire.

L’excusa del nomenament de Teresa Ribera com a vice-presidenta de Transició Ecològica i Desafiament Demogràfic, a més de les ja conegudes de Carmen Calvo i Nadia Calviño, és la lluita del canvi climàtic, segons que ha explicat la Moncloa. És una manera elegant de tapar una maniobra política amb una capa de pintura ecologista. Les vice-presidències de pes del govern espanyol seran la de Calvo, que portarà l’estratègia política, i la de Calviño, que pilotarà la política econòmica. La d’Iglesias serà la de Drets Socials, tal com era previsible. Tots quatre ministeris de Podem tenen relació amb les polítiques socials: Irene Montero a Igualtat, Yolanda Díaz a Treball, Manuel Castells a Universitats i Alberto Garzón a Consum.

L’entrada a l’executiu de Podem ha obligat Sánchez a augmentar el nombre de ministeris. Dels disset actuals es passarà a més de vint, entre els quals un de nou, el de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, que és una altra manera de retallar el pes de Podem, perquè deixa la cartera de Treball sense la Seguretat Social, és a dir, sense la caixa. La nova cartera l’ocuparà José Luís Escrivà, un tècnic que fins ara era el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), on va arribar nomenat per Cristóbal Montoro. És un economista brillant, però no se’n sap cap militància política.

Podem s’ha hagut d’empassar les dues decisions de Sánchez que li retallen el pes al govern espanyol perquè ja ha passat la investidura i no hi ha marxa enrere. L’error d’Iglesias va ser no pactar la totalitat del govern amb Sánchez abans de la investidura i deixar-li una setmana per a fer i desfer. Però ni Iglesias ni els ministres de Podem diputats al congrés espanyol han deixat l’escó, cosa que els permet de renunciar-hi si la coalició amb el PSOE no va bé. Normalment és el cas dels diputats que assoleixen un ministeri, per facilitar que corri la llista del partit i hi hagi més quadres amb càrrec públic.

Sánchez es pot permetre aquestes deslleialtats perquè sap que Podem no farà marxa enrere. No el deixarà caure perquè seria obrir les portes a un govern d’extrema dreta i l’aposta per un govern de coalició ha estat la prioritat de Pablo Iglesias d’ençà de les eleccions del 28 d’abril. Aquesta prioritat ha implicat també un viratge al pragmatisme d’un moviment que va néixer de la revolta del 15-M i ara participarà en un govern socialdemòcrata que ni tan sols derogarà la reforma laboral, sinó que es limitarà a canviar-ne alguns dels continguts, ni podrà aturar els desnonaments. Sí que podrà canviar la llei de l’avortament perquè les menors puguin avortar sense el permís dels pares. Això implicarà anul·lar la llei de Rajoy i tornar a la de Zapatero. Una petita victòria per a qui es va proposar d’assaltar el cel i al final l’acabarà veient per la finestra del despatx de la vice-presidència. La revolució, una vegada més, s’ha ajornat.

MÉS QÜESTIONS
Puig exigirà a Sánchez la fi del ‘dèficit hídric’ del País Valencià. La llista de reivindicacions del president de la Generalitat, Ximo Puig, al govern espanyol no es limita només al finançament. Avui hi ha afegit les inversions necessàries per a superar el dèficit hídric i ha assegurat que no permetrà actuacions que siguin una ‘lesió’ per als interessos dels agricultors. El cap del Consell ha destacat la importància de l’aigua com a font de riquesa que cal defensar en temps difícils perquè, ha dit, ‘sense aigua no hi ha futur’ i, per tant, cal garantir-la tant per a regar com per beure. Durant una visita a la seu de Regs de Llevant del Marge Esquerre del Segura al parc agroalimentari d’Elx, amb motiu de la celebració dels cent anys d’aquesta comunitat de regants, amb més de 22.000 comuners, Puig ha afirmat que exigiran l’aigua a preus raonables, utilitzant la via del diàleg però amb fermesa. ‘Hem de garantir que sempre hi haja aigua i que l’agricultor no haja de mirar al cel o veure si es produeix el transvasament’, ha afirmat. Sobre el pacte de govern espanyol entre el PSOE i Podem, que reflecteix la intenció de prohibir la compravenda de drets en les concessions de l’aigua, ha assenyalat que no és una novetat i ha destacat que totes les que en deriven no han de tractar-se de manera segmentada sinó cercant un gran acord nacional i garantint-la.

L’enfrontament entre el PSPV i Compromís fa perillar la batllia de Castelló. La tensió entre el PSPV i Compromís a la batllia de Castelló podria acabar trencant el pacte de Fadrell quan compleix sis mesos. La batllessa, Amparo Marco, ha fet un balanç positiu d’aquests mesos i confia que hi haurà acord en la reunió negociadora que s’ha de reunir demà a instàncies del PSPV. Marco té confiança ‘total i absoluta’ que la comissió dels tres grups que l’integren (PSPV, Compromís i Podem-EUPV) treballarà per arribar a una entesa tan aviat com sigui possible. Els membres de la comissió del PSPV han convocat els seus socis de govern, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, per trobar una solució i mantenir viu el govern de coalició. La comissió de seguiment de l’acord de Fadrell havia de reunir-se dimarts, però unes declaracions del portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, en què va acusar el PSPV d’haver paralitzat el pressupost del municipi, ha fet avançar el calendari. La renovació de la Junta de Festes al desembre va fer esclatar el desacord, una crisi de govern que coincideix amb l’organització de les pròximes festes de la Magdalena, que enguany celebren el 75è aniversari.

El govern balear i la Xarxa Vives es reuneixen per teixir complicitats. La secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, s’ha reunit amb representants de la Xarxa Vives d’Universitats amb l’objectiu de teixir complicitats amb la resta de territoris de parla catalana a tots els nivells. El govern ha informat que Vilaret, acompanyada pel director general de Política Universitària, Pep Lluís Pons, ha tingut aquesta primera presa de contacte per conèixer-ne de primera mà l’activitat i els projectes. La secretària autonòmica ha destacat la importància de dotar-se d’estructures transfrontereres entre els diferents indrets de parla catalana. A més, ha recordat que és ‘una via magnífica per a connectar els territoris que compartim llengua, cultura i projectes’. En acabar la reunió, s’ha aprovat conjuntament entre la Secretaria Autonòmica i la Xarxa Vives de ‘reforçar la relació i explorar noves vies de col·laboració’. Actualment, la Xarxa Vives agrupa 22 universitats d’arreu dels Països Catalans.

L’STEI demana instruccions clares per a les visites de Vox als centres eductius. El secretari general de l’STEI Intersindical i delegat de personal, Miquel Gelabert, ha presentat un escrit adreçat al conseller d’Educació en què demana que la Conselleria dicti unes instruccions clares i per escrit sobre quina manera han d’actuar els equips directius durant les visites tendencioses dels parlamentaris del grup d’extrema dreta Vox. Els aspectes que hauria de regular aquesta instrucció són els relatius a la presa i difusió d’imatges, la documentació que és obligatori de facilitar i la possibilitat que hi participin més gent a banda l’inspector i el membre de l’equip directiu.

LA XIFRA
Cent nou dies empresonats han estat Jordi Ros i Germinal Tomàs, que avui han estat alliberats per l’Audiència espanyola. Van ser detinguts el 23 de setembre per la Guàrdia Civil acusats de terrorisme, juntament amb Alexis Codina, Ferran Jolis, Xavier Duch, Eduard Garzón i Txevi Buïgas, que també han passat per la presó però els van deslliurar abans.

TAL DIA COM AVUI

El 10 de gener de 1859 naixia a Alella Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l’Escola Moderna, projecte pràctic de pedagogia llibertària.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb