La Festa Major de Gràcia escalfa motors a contrarellotge i amb poques mans

La Festa Major de Gràcia escalfa motors per enllestir els guarnits abans del 15 d’agost. Amb els carrers tancats, les comissions de festes treballen a contrarellotge i, en alguns casos, amb poques mans, per acabar unes decoracions que comporten més d’un any de feina. Entre els participants hi ha nervis perquè deu dies abans es troben que falten voluntaris. Enguany hi haurà 23 carrers guarnits, entre els quals els centenaris Llibertat, Mozart i Verdi. Per una altra banda, l’habitual polèmica sobre el soroll d’una festa massificada s’ha avançat als dies previs, amb veïns que s’han queixat de les feines de preparació. “No fem xivarri, sinó que mantenim viva una tradició de dos-cents anys”, defensa l’associació de veïns del carrer de Verdi del Mig.

En les feines de preparació es palpen els contrasts entre els passatges més coneguts i els que no reben tanta atenció. Precisament en carrers com ara Verdi asseguren que a vegades “sobren mans” per a fer les decoracions, mentre que uns altres lluiten per assegurar el relleu generacional.

“És un goig que la gent vulgui participar, però també ens trobem que no hi ha feina per a tothom o som massa mans fent la mateixa cosa, mentre que hi ha carrers que tenen problemes de gent i ningú hi va”, ha detallat Susanna Font, membre de la comissió del carrer de Verdi del Mig, que dedicarà la decoració a la plaga de rates de Barcelona i a la faula del flautista d’Hamelín.

És el cas del carrer de Lluís Vives, que fa una crida als veïns perquè s’animin a tirar endavant uns guarnits que es dedicaran al món dels “minions”. “Estem nerviosos. Ens falten moltes mans per a acabar el guarniment al carrer i tenim l’esperança que a la nit tothom pugui baixar i ens ajudi a penjar coses”, ha explicat Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia i participant en el carrer de Lluís Vives.

El nucli que idea el decorat durant l’any és sovint menys d’una desena de persones, que entre octubre i desembre comencen a planificar el guarnit. A partir de la Pasqua, aquest gruix s’incrementa segons la disponibilitat, però no és fins a principi d’estiu que arrenquen els treballs de debò, que sovint es fan al local de les associacions repartides pel barri.

El carrer de la Perla va ser a prop de no poder renovar la llicència per a guarnir, però l’any passat un grup de joves “que no trobava espai a les festes” va agafar-ne el relleu. Ara, un any després, entomen amb més calma la cursa per a acabar les decoracions. “Hem millorat molt amb la tècnica, l’any passat vam córrer molt, no sabíem on ens havíem posat. Aquest any ja tenim més nocions”, ha explicat a l’ACN en Roger Olmo, membre de l’associació de veïns Perles de Gràcia, que oferirà un viatge per les clavegueres des d’un vàter fins a la Barceloneta.

El procés de participació en la festa és democràtic i si hi ha carrers que no impulsen un guarnit durant tres anys, es convoca una votació per a decidir si es continua endavant o es perd la llicència. “És molt difícil crear un carrer nou, perquè s’ha de votar per majoria. Tal com està el barri, cada cop més gentrificat i amb gent que no és del barri, costa molt tirar endavant una tradició com aquesta i que els veïns hi estiguin a favor”, ha afegit Olmo.

A banda el relleu generacional, la massificació de la festa és un dels debats que l’acompanya de fa anys. Enguany, abans no arribi el bullici dels concerts i el pas de la gent, ja hi ha hagut debat sobre el soroll de la preparació dels guarnits, principalment pels veïns nouvinguts al barri d’ençà de l’esclat de la pandèmia, que estaven més acostumats al silenci.

Uns quants guarnidors voluntaris han explicat a l’ACN que han rebut queixes de veïns que demanen que facin menys soroll mentre treballen. “No fem xivarri, intentem mantenir viva una tradició de dos-cents anys d’història”, ha declarat Font, que destaca que el guarnit és la peça clau de la festa. Precisament, enguany es descobrirà una placa que celebra el centenari dels guarnits al carrer de Verdi i també al de Mozart.

De la mateixa manera, Olmo afegeix: “Sap greu pels veïns que es puguin molestar, però és una tradició bonica, és un tret d’identitat del barri i volem que continuï.”

També al carrer de Lluís Vives han constatat que als nous veïns els costa molt d’entendre el moviment social que hi ha als carrers. Amb tot, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia defensa els valors que implica una tradició com la dels guarnits. “Fem cohesió social, fem festa al carrer, amb la qual cosa és impossible compaginar. Entenem que tothom necessita descans, però és una realitat que Gràcia és un barri de molt moviment”, ha afirmat Gómez.

De la mateixa manera que el soroll i l’arribada massiva de turistes expulsa molts veïns durant els dies de la festa, per a unes altres persones l’esdeveniment és un reclam. És el cas de la Maria Cecilia Moura, que ve del Brasil a veure la família i aprofita, any rere any, per participar en les decoracions del carrer de Lluís Vives. “M’apassiona aquesta tradició i també la de Sant Medir i Sant Jordi”, ha dit.

Una altra de les novetats d’enguany és que la Fundació Festa Major de Gràcia opta per reduir l’impacte de la festa al medi, amb gots reutilitzables, samarretes orgàniques i sense embolcall i un augment de 5 comissions a 12 que reciclaran el 100% del guarnit una volta acabada la celebració, el 21 d’agost.