Sassoli

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, demanava dijous passat a Espanya que apliqués la sentència del TJUE que avala la immunitat d’Oriol Junqueras. Tot plegat malgrat l’oposició ferma d’Iratxe García, presidenta del grup socialista europeu, que hi va tenir una forta discussió poc abans. Les discrepàncies també es van fer evidents quan Josep Borrell va eixir de l’hemicicle empipat, molt poc abans no hi entrés finalment Sassoli.

L’escena és una mostra que les institucions europees, i concretament la família socialista, s’han desmarcat de la demanda del PSOE de no fer com exigia la justícia. La topada es va tornar a produir l’endemà, quan Carles Puigdemont i Antoni Comín es van poder acreditar com a eurodiputats i mostra la divisió entre els socialistes europeus a mesura que s’esfondra l’ofensiva diplomàtica i propagandista espanyola contra l’independentisme.

Els socialistes: l’esquerda en el sistema

De les formacions que han dominat les institucions europees, el Partit Popular Europeu ha pres sense fissures la posició espanyola, com els liberals, però, en canvi, dins els socialistes hi ha cada vegada veus més discordats.

És més evident entre els eslovens. La vice-presidenta del grup socialista europeu, Tanja Fajon, ha defensat l’autodeterminació i l’alliberament dels  presos polítics, i juntament amb l’altre eurodiputat eslovè del grup, Milan Brglez, ha demanat una mediació a Ursula Von der Leyen, la nova presidenta de la Comissió Europea.

Andrej Omerzel: ‘No podem romandre indiferents a la violència que el govern espanyol exerceix a Catalunya’

El mateix parlament eslovè va aprovar una moció en favor de l’autodeterminació i contra la repressió –amb els vots dels socialistes. De fet, el president del país, Borut Pahor, va assegurar que ‘el cor de molts eslovens bategava per la nació catalana’.

Les mostres de solidaritat s’han produït en gairebé tots els estats europeus, especialment en els més pròxims a Catalunya i Espanya, que són també els qui tenen més pes dins la família socialista. L’actitud de Sassoli, i per extensió del Partit Democràtic italià, contradient la voluntat espanyola, no és espontània, sinó que ja n’hi havia indicis feia mesos.

Als parlaments de Friül-Venècia Júlia, Sardenya i el Tirol del Sud el partit havia votat en favor de mocions contra la repressió i fins i tot al Piemont van tenir la iniciativa de reclamar la intervenció d’Itàlia i la Unió Europea i la llibertat dels presos polítics. En la mateixa línia, es va impulsar un manifest que s’hi van adherir socialistes destacats com ara l’ex-primer ministre i ex-president de la Comissió Europea, Romano Prodi, el parlamentari Luca Cassiani i el senador Roberto Rampi.

Un discurs cada vegada més discutit

Aquests darrers mesos, una de les mostres de solidaritat amb més ressò ha vingut de Portugal. L’Assemblea Municipal de Lisbona va aprovar ara fa un mes una resolució en favor de la llibertat dels presos polítics i de condemnar la repressió, cosa que va fer que el PSOE hi presentés una queixa formal expressant-hi el seu malestar.

Uns quants mesos abans, el president de la Generalitat, Quim Torra, ja s’havia reunit amb diversos diputats a l’Assemblea Portuguesa per abordar la situació catalana, entre els quals socialistes; i l’any passat el mateix parlament va aprovar una moció que condemnava la deriva repressiva de l’estat espanyol amb el vot favorable de vint-i-un diputats socialistes dels vuitanta-sis, tot i les pressions.

El suport ha estat destacat especialment a Catalunya Nord. El consell departamental ha aprovat mocions per unanimitat contra la repressió i en favor de les llibertats catalanes i gairebé la totalitat dels batlles han donat mostres de solidaritat, inclosos socialistes com Pierre Aylagas, batlle d’Argelers.

A la regió d’Occitània, on s’ha inclòs Catalunya Nord, també van votar una resolució en què es denunciava que els presos polítics estaven empresonats per haver tirat endavant un mandat democràtic. Quant a l’estat francès, el darrer candidat socialista a les presidencials, Benoît Hamon, ha defensat l’autodeterminació, ha visitat els presos i ha demanat la intervenció de la Unió Europea. D’ençà del 2018 forma part del partit Génération.s.

El cap de llista de les eleccions europees d’enguany, Raphael Glucksmann, també va prendre posició contra la violència policíaca durant el referèndum. ‘Hola, Brussel·les? Ningú no dirà res mentre policies europeus peguen ciutadans europeus que només volen votar?’ Així i tot, el partit socialista francès és en hores baixes i en aquestes eleccions només va assolir el 6% dels vots i cinc eurodiputats.

Un debat encès al parlament europeu?

Les diferències en el si del socialisme poden esdevenir clau per al procés català les setmanes vinents, tenint present que el Partit Popular i els diputats més reaccionaris, com els de l’Agrupament Nacional, mostren un suport inequívoc als interessos espanyols, mentre que l’Esquerra Unitària Europea, els Verds i l’Aliança Lliure Europea han condemnat la repressió i han defensat els drets com a eurodiputats de Junqueras, Puigdemont i Comín.

Concretament, la Comissió d’Afers Jurídics tindrà un paper rellevant si comença el suplicatori al Parlament Europeu, car és allà on es debatrà sobre la retirada de la immunitat. Els eurodiputats afectats tindrien dret de comparèixer i la capacitat de presentar qualsevol prova escrita, fet que convertiria el procés en un altaveu internacional. La comissió serà l’encarregada de recomanar al ple del parlament si s’ha d’aprovar el suplicatori o s’ha de desestimar.

Així funciona el suplicatori a l’Eurocambra a què podrien sotmetre Puigdemont i Comín

Aquesta comissió integra eurodiputats que s’han mostrat clarament disconformes envers l’actitud espanyola, com ara Manon Aubry, cap de l’Esquerra Unitària Europea, que ha denunciat el ‘silenci’ culpable de la UE i ha afirmat que els socialistes no han tingut una posició democràtica en l’afer català. També els dos diputats alemanys del grup dels Verds/ALE han denunciat la desproporcionalitat de la sentència del Suprem espanyol. Fins i tot la presidenta, la liberal demòcrata britànica Lucy Nethsingha, es va mostrar ‘horroritzada’ per la resposta del govern espanyol al referèndum de l’1-O, que va descriure com a ‘brutal i equivocada’.

En l’altre extrem, hi ha el diputat Esteban González Pons, el lepenista Gilles Lebreton, amb mostres clares de suport a Vox, i el socialista Iban García del Blanco. Tanmateix, dins els socialistes hi ha també un membre del Partit Democràtic italià i l’alemany Tiemo Wölken, un dels primers a defensar la immunitat de Junqueras després de la sentència, fins i tot abans de la declaració de Sassoli.

El procediment per a llevar-los la immunitat duraria mesos i de ben segur que esdevindria un focus mediàtic internacional de primera magnitud per al procés català. Si els la llevessin, simplement retornaria l’extradició al jutjat belga en el cas de Puigdemont i Comín.

Un canvi en els socialistes?

L’SPD, el segon partit socialista amb més eurodiputats després de l’espanyol, es va veure especialment exposat quan dins la societat alemanya es va obrir el debat sobre l’extradició de Puigdemont. Una enquesta d’aquelles dates mostra que hi havia més votants contraris a l’extradició que no pas en favor.

Posició dels votants de l’SPD respecte de l’extradició de Puigdemont. Enquesta de Welt (29-3-2018).

Malgrat la posició ambigua del partit, la cap de llista Katarina Barley va ser la ministra que va afirmar que la decisió de denegar l’extradició era la ‘correcta’ i que fins i tot l’esperava.

També hi ha hagut crítiques entre els socialdemòcrates belgues: la vice-presidenta del grup dels socialistes europeus Kathleen Van Brempt va condemnar la violència i va exigir la mediació de la Unió Europea. L’octubre del 2017, l’ex-primer ministre belga, el socialista francòfon Elio di Rupo, també va afirmar que la resposta repressiva del govern espanyol era pròpia d’un executiu ‘franquista autoritari’.

Ultra això, l’eurodiputada neerlandesa Kati Piri va demanar que la Comissió Europea s’oposés a la repressió espanyola i en diferents parlaments europeus –Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Estònia o el Regne Unit– diputats socialistes participen de grups d’estudi o d’amistat amb Catalunya.

Tres quartes parts dels europeus defensen el dret d’independència per vies democràtiques

Cal afegir que moltes veus són silenciades per les pressions –com es va veure en el cas de les joventuts socialistes eslovenes–, però és evident que és una qüestió incòmoda per al partit a escala europea i que cada vega hi ha una posició més contrària a la inacció de la Unió Europea. Així i tot, si més no els caps de llista dels socialistes alemanys, francesos i eslovens ja han criticat l’actuació espanyola, encara que també és cert que és diferent estar en contra de la repressió que mantenir la immunitat, o fins i tot demanar la intervenció de la Unió Europea.

Tanmateix, el conflicte entre Iratxe García i David Sassoli pot ser un símptoma d’una dissociació entre la posició espanyola i la de la resta de socis, ara que ja no és simplement qüestió de donar suport a la constitució i cada vegada hi és més present un factor judicial en què sembla que hi ha arrengleraments contraposats.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.