13.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 13.10.2022 - 23:26
Avui fa tres anys que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava a gairebé cent anys de presó els presoners polítics del procés per sedició i malversació. I automàticament es va activar la primera gran acció del Tsunami Democràtic. Avui, tres anys després, la causa que es va obrir a l’Audiència espanyola contra el Tsunami, i que instrueix el polèmic magistrat Manuel García Castellón, roman secreta. Com un forat negre del qual ningú no sap res, una causa que completa el trencaclosques que aquest jutge ha anat construint per fer una investigació prospectiva sobre l’independentisme. Recentment, s’ha trobat obligat a aixecar el secret d’unes altres diligències que evidencien el nivell d’intromissió en totes les capes del moviment, en la vida i en l’activitat de desenes de persones, i que demostren que l’ús de programari maliciós com Pegasus contra l’independentisme és més extens que no semblava.
Les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, a les quals ha tingut accés VilaWeb, García Castellón les va obrir poc després de la vaga general del 8 de novembre del 2017, i les va anar allargant fins ben entrat el 2019. Aquella investigació, que s’anava nodrint amb els seguiments, escoltes i intercepcions de comunicacions que anava fent la Guàrdia Civil, van servir per a tenir controlats una quarantena d’activistes independentistes vinculats a entitats com els CDR i l’ANC i organitzacions com el Consell per la República, la CUP i Endavant, per exemple. Es tractava d’una investigació oberta per fets que el jutge entenia que podien ser constitutius dels delictes de terrorisme, de sedició o de rebel·lió. I amb aquest propòsit van anar punxant els telèfons dels investigats. Els col·locaven balises de seguiment amb GPS als cotxes, i la informació obtinguda servia a la fiscalia com a material incriminatori que, si més no, García Castellón podia emprar per processar els tretze acusats de l’operació Judes per organització terrorista.
Seguiments personals, càmeres ocultes
Però fins ara totes les defenses ignoraven una part important de la investigació, continguda en aquestes diligències secretes. Van aconseguir que la sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola els donés la raó, que obligués García Castellón a donar-los accés a tota aquesta informació perquè els garantís el dret de defensa. Però el magistrat s’hi resistia, i hi van haver d’insistir. Fins que ara, finalment, ha aixecat el secret de les actuacions i les defenses hi han pogut accedir. Allò que hi han trobat és un cúmul d’escoltes i seguiments entre final del 2017 i final del 2019 amb què la Guàrdia Civil provava d’obtenir com fos material probatori d’una suposada sedició o rebel·lió. I ho feia tot intervenint les comunicacions de persones amb un alt grau d’implicació en l’activitat dels CDR, de sectorials de l’ANC, de l’esquerra independentista…
Van començar a fer seguiments personals a una desena d’activistes, a controlar les reunions que feien per organitzar iniciatives de protesta. Els van fotografiar amb càmeres ocultes al carrer, en bars i restaurants, i els agents de la Guàrdia Civil van demanar de poder intervenir-los les trucades, primer, i tot el contingut del mòbil, després. En una desena de casos, els van instal·lar balises de seguiment a l’automòbil. El resultat és un control total dels moviments d’aquests activistes durant mesos, i això va fer, per exemple, que la Guàrdia Civil controlés en més d’una ocasió la seu de l’ANC, amb agents davant, proveïts de càmeres camuflades. Van fotografiar els assistents en més d’una reunió que s’hi va fer, incloent-hi l’ex-presidenta Elisenda Paluzie i els membres del secretariat Jordi Roset i Pol Cabutí.
Una de les obsessions dels investigadors eren els Escuts per la República, una iniciativa de diverses persones (totes investigades, punxades i seguides per la Guàrdia Civil) perquè en les mobilitzacions independentistes no hi hagués actes de violència, per evitar les topades amb la policia i els agents antiavalots. I, tanmateix, ho consideraven una activitat sospitosa de sedició o rebel·lió, perquè hi havia implicats alguns membres del cos de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona, independentistes, que posaven els seus coneixements en ordre públic a disposició d’aquest projecte. I ho volien fer en coordinació amb iniciatives com ara la de Sanitaris per la República i amb partits i entitats perquè tingués prou força per a reeixir. La Guàrdia Civil no es creia la pretensió no violenta de la iniciativa i ho veia un intent d’imposar la República Catalana.
Quan havia passat més d’un any del Primer d’Octubre i es duia a terme a Madrid el judici contra el procés, hi havia molts contactes entre entitats i partits independentistes per a teixir una certa unitat d’acció, tant des d’un punt de vista polític com de mobilització de protesta al carrer. García Castellón ho volia tenir tot controlat, i mantenia aquestes diligències secretes que li permetien de tenir accés a converses i reunions confidencials. Les comunicacions que la Guàrdia Civil interceptà la primavera del 2019, amb el judici ja començat i unes eleccions espanyoles convocades aquell mes d’abril, van incloure les converses d’un dels investigats amb Míriam Nogueras, diputada al congrés espanyol per Junts, i amb el president Quim Torra. O una reunió amb l’ex-consellera Elsa Artadi per parlar de com l’independentisme podria articular una estratègia conjunta a Madrid per fer-hi blocatge polític.
Pegasus?
Totes aquestes converses eren a les mans de García Castellón i de la fiscalia, i ara que les diligències han deixat de ser secretes, també són en mans de Vox, que és una de les parts en aquesta causa.
Com s’ho van fer? Hi va haver un moment de la investigació en què la Guàrdia Civil no en va tenir prou amb la intercepció de les converses telefòniques que els permetia el sistema SITEL, que durant les darreres dues dècades ha permès als cossos policíacs de fer les punxades telefòniques per ordre judicial amb requeriment a les companyies telefòniques.
Es van fixar que molts dels investigats utilitzaven sistemes que dificultaven l’accés a les seves converses i comunicacions, com les trucades amb Signal o l’enviament de correus utilitzant Protonmail. La prudència en les comunicacions era habitual d’ençà de la tardor del 2017 entre els responsables d’entitats i organitzacions, per la por que qualsevol cosa pogués ser interceptada per la policia espanyola i utilitzada en la seva contra. I, efectivament, en aquestes diligències fins ara secretes, es constata que el caràcter reservat de moltes de les comunicacions entre els uns i els altres servia a la Guàrdia Civil per a augmentar la sospita sobre activitats conspiradores o susceptibles de ser delictives quan es tractava de converses sobre com dur a terme activitats polítiques o de mobilització social.
I fou així que el març del 2019 la Guàrdia Civil va demanar “l’autorització per a instal·lar un programari que permeti, de manera remota i telemàtica, l’examen a distància i sense coneixement de l’investigat del dispositiu mòbil utilitzat per ell”. No s’esmenta el nom d’aquest programari, però sí que s’especifica que “procedirà a enviar la informació necessària mitjançant tecnologia de commutació de paquets de dades encriptades, per garantir la confidencialitat, al Sistema d’Intercepció de Telecomunicacions de la Guàrdia Civil […], i permetrà d’accedir a la informació següent: accés a l’agenda de contactes, accés al registre de videotrucades o trucades IP, compte de correu associat al terminal, accés a les comunicacions mitjançant els comptes esmentats, historial de navegació web, comunicacions en xarxes socials, aplicacions de missatgeria i xats, arbre d’arxius […], possibilitat d’activació del micròfon instal·lat en el dispositiu amb la finalitat de captar i enregistrar les comunicacions orals”.
La descripció de les funcionalitats d’aquest programari espia encaixa amb les de Pegasus, que l’estat espanyol va utilitzar a gran escala contra l’independentisme precisament en aquelles dates. Els agents que demanen permís al jutge per introduir “un software”, sense especificar-ne el nom, en els dispositius mòbils d’alguns dels investigats. Detallen, això sí, les prestacions d’aquest programari, la capacitat de tenir-ne un control pràcticament total de manera remota. I això no ho permetien ni el tradicional SITEL d’escoltes telefòniques ni la nova plataforma SILC (a la qual es fa referència en algun moment de les diligències), més avançada, amb la qual els cossos de seguretat espanyol poden intervenir converses d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram. De fet, tal com consta en la documentació d’aquestes diligències, “el sistema d’interceptació SILC” permet la instal·lació d’un programari. Però el nom d’aquest programari s’omet en tot moment.
L’informe del Catalangate de Citizen Lab documentava seixanta-cinc persones del moviment independentista, polítics, representants de la societat civil, advocats, que van ser infectats amb aquest programari. La llista es podria ampliar amb aquests noms revelats en les diligències 99/2018, si es confirmés que efectivament es va utilitzar Pegasus contra ells. Si més no, el programari introduït tenia les mateixes funcionalitats. El cas és que el control de les seves comunicacions fou total, incloent-hi fins i tot les trucades fetes amb Signal.
Aquesta constatació obre un interrogant obligat: si en la investigació prospectiva contra l’activitat dels CDR, de l’esquerra independentista i de més entitats independentistes d’ençà del 2018 es va utilitzar aquest nivell d’intromissió, quines intromissions hi deu haver en la causa encara secreta contra el Tsunami Democràtic? Aquella investigació per “indicis de terrorisme” roman oberta, tres anys després. Pràcticament no se’n sap res del contingut: només que el fiscal Miguel Ángel Carballo va enviar al jutge García Castellón tota la informació policíaca que li arribava dels talls de la AP-7 del novembre del 2019, per si podien farcir la causa per terrorisme, per mirar de saber qui i com organitzava aquelles mobilitzacions.
Ara fa un any García Castellón va assumir la part de la investigació del cas Vólkhov que instrueix el jutge Joaquín Aguirre al jutjat número 1 de Barcelona que tenia a veure suposadament amb l’organització del Tsunami. Concretament, aquesta part de la investigació es concentrava, entre més persones, en l’ex-conseller d’ERC Xavier Vendrell, l’ex-dirigent de CDC David Madí, l’empresari Oriol Soler i el director de l’oficina del president Carles Puigdemont, Josep Alay. Però la llista de persones seguides pot ser molt més llarga.
Els més de dos-cents identificats al tall de la Jonquera i de Salt van ser investigats en jutjats ordinaris de Perpinyà i de Figueres. Sobretot a Figueres, on la investigació es va acabar arxivant recentment.
