Les desavinences entre el PSPV i Compromís apunten a un avançament electoral

L’agost ha canviat el panorama polític valencià. Si el curs acabava amb tot de lloances a l’estabilitat del pacte del Botànic, de sobte el clima s’ha alterat. En són les raons principals l’acord entre Ximo Puig i Pedro Sánchez perquè la Generalitat votés a favor de la nova proposta de dèficit feta pel govern espanyol i una picabaralla ben sonora per les competències de violència de gènere entre la vice-presidenta, Mónica Oltra, i la consellera de Justícia, Gabriela Bravo.

Abans de l’estiu ja s’havia especulat amb la possibilitat que s’avancessin les eleccions valencianes, però després d’aquestes polèmiques, ha crescut encara més. Són previstes el maig del 2019, coincidint amb les municipals i europees, però ara el Consell té la potestat d’avançar-les. Els càlculs sobre si convé fer-ho o no són una de les claus de la polèmica.

El president de la Generalitat ha reforçat notablement el seu gabinet aquests darrers mesos i sembla disposat a aprofitar la conjuntura que Pedro Sánchez governa a Espanya per treure’n profit electoral. Fins al canvi de govern a Madrid totes les enquestes assenyalaven Compromís com el guanyador o, si més no, el primer de l’esquerra, fet que li pot arribar a concedir la presidència de la Generalitat. Tanmateix, l’arribada de Sánchez al govern espanyol ha alterat aquesta tendència i el PSPV sembla haver recuperat la primera posició. La qüestió és saber si el govern de Sánchez resistirà prou temps i per això una part dels estrategs socialistes aconsellen a Puig de fer eleccions tan aviat com sigui possible. Convocar-les immediatament després d’haver aprovat el pressupost seria una opció benvista a palau, perquè remarcaria l’estabilitat del pacte del Botànic, una estabilitat que el PP ataca a la desesperada.

Per a Compromís, la decisió és més complexa. Una part de la coalició veu amb molt bons ulls que les eleccions valencianes se singularitzin i no coincideixin amb cap procés electoral espanyol. És una vella reivindicació dels valencianistes. Però, d’una altra banda, la forta implantació municipal de Compromís sembla que afavoreix l’opció de fer-les coincidir amb les eleccions locals, quan obtindran molt bon resultat. El dubte torna a ser si la sincronització amb les europees i amb més d’autonòmiques no significarà una polarització en clau estatal entre els grans partits espanyols i si això, per tant, no li pot resultar desfavorable.

En canvi, el PSPV i Compromís coincideixen en la possibilitat de repetir govern. El PP, malgrat tot, no reïx a remuntar posicions i la hipòtesi d’un pacte de dretes amb Ciutadans no sembla factible, segons els sondatges. Tanmateix, dependrà molt de Podem, que no forma part del govern, però hi dóna suport parlamentari. Ara mateix no passa el millor moment i les enquestes en pronostiquen una davallada evident. Aquesta baixada no és clar que pugui ser compensada per l’impuls d’Esquerra Unida del País Valencià, que aquesta legislatura ha restat fora de les Corts.

Del càlcul de tot plegat i de les dades que puguin aportar les enquestes no publicades, dependrà si la convocatòria electoral s’avança probablement als primers mesos del 2019 o no. Hi ha en joc més que el govern: la presidència de la Generalitat i el lideratge d’aquesta esquerra valenciana tan plural.