Aquest diumenge hi ha la primera volta de les presidencials franceses, uns comicis molt igualats en què quatre candidats tenen possibilitats reals d’anar a la segona volta, que es farà el 7 de maig.

Dos llocs per a quatre candidats
L’últim cap de setmana de novembre, François Fillon es convertia en el candidat de les Républicains i tenia gairebé assegurada la presidència de la república. El partit socialista, amb un impopular François Hollande, es dividia entre el vencedor de les primàries, Benoît Hamon, del sector més ecologista i esquerrà del partit i que defensa la renda bàsica universal, i un candidat independent, l’ex-ministre Emmanuel Macron, considerat d’extrem centre. Paral·lelament, Marine Le Pen, amb probabilitats de vèncer en la primera volta, semblava descartada com a guanyadora.

Però a Fillon li va sortir un escàndol per haver contractat, per feines parlamentàries fictícies, la seva muller i els seus fills. Aquest fet, pel qual s’ha obert una investigació judicial, va generar un descens del candidat conservador i va fer que alguns membres del seu partit li demanessin que renunciés a la candidatura.

Després de l’escàndol de Fillon, la parella de Le Pen a la segona volta semblava que seria Macron, candidat que, situant-se entre els dos grans partits, obtenia vots tant del centre com dels conservadors descontents i dels socialistes més moderats. El suport d’una part dels dirigents socialistes –com Manuel Valls– o la reunió amb Christian Estrosi, president conservador a la regió Provença-Alps-Costa Brava, ha enlairat la campanya del candidat de la plataforma En Marche.

Intenció de vot segons vot 2012 / Enquesta de BVA per Pop2017

 Macron obté, segons les enquestes, la meitat dels votants d’Hollande del 2012 (48%), sumats al 45% del centrista Bayrou i fins i tot a un 18% dels qui van votar Sarkozy. Però intentant sumar un electorat transversal, a mesura que ha avançat la campanya, han sorgit ambigüitats sobre qüestions com els drets LGBT o la colonització d’Algèria, que va definir com un ‘crim contra la humanitat’, fet que l’ha fet descendir lleugerament en les enquestes.

Per la seva banda, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha sortit reforçat dels debats i de la divisió dels socialistes. Mélenchon ha aconseguit un 23% dels vots d’Hollande del 2012, per sobre del candidat oficial socialista, i s’ha convertit en el vot útil de l’esquerra. La recuperació parcial de Fillon ha fet que tant ell (19% a l’últim sondatge), com Mélenchon (19%), Macron (24%) i Le Pen (23%) tinguin opcions reals de passar a la segona volta.

En una hipotètica segona volta, tot indica que actualment Emmanuel Macron venceria, per un còmode marge, qualsevol dels altres candidats, mentre que Marine Le Pen, teòricament, perdria en qualsevol circumstància, fos qui fos el rival. Finalment, si es donés la fórmula més improbable que passessin Mélenchon i Fillon, les enquestes mostren un avantatge de més de deu punts del candidat d’esquerres.

Si Macron aconsegueix la presidència, succeirà també un fet insòlit en la política francesa, ja que el cap d’Estat només tindrà una plataforma política al seu voltant i no pas un partit. Molt possiblement hauria de governar sense el suport del parlament francès, de manera que tindria una minsa minoria en el legislatiu que obligaria a negociar amb més d’un partit a la vegada.

Si només es té en compte l’eix esquerra-dreta, hi ha fets sorprenents. Per exemple, en un duel Macron-Mélenchon, hi ha més votants lepenistes que es decantarien pel candidat més d’esquerres (24%) que no pas per Macron (20%). Fins i tot els lepenistes donarien més suport a Mélenchon (27%) que al candidat de la dreta (23%).

Aquest comportament es pot entendre per prioritats més que no pas per diferències. Els votants de Mélenchon i Le Pen poden compartir una visió jacobina de França o sobre l’economia, però mentre que la majoria dels de Fillon i Le Pen, segons les enquestes, decideixen el vot per qüestions com la seguretat, l’amenaça terrorista o la immigració, els votants de Macron, Hamon i Mélenchon ho decideixen pensant principalment en la desocupació, el futur de la seguretat social o l’honradesa dels candidats.

El perfil dels votants
La participació serà clau. Actualment, només un 66% dels francesos diu que està segur que anirà a votar, però diumenge la participació es podria situar entre el 72% i el 77%. Una baixa participació pot beneficiar Fillon, ja que té uns votats molt mobilitzats, principalment d’edat avançada, que acostumen a no fallar. En canvi, una alta participació s’espera que sigui favorable per Mélenchon i Le Pen, que tenen com a gruix de votants els joves i els obrers, respectivament. Ara per ara, només un 61% dels obrers i un 58% dels joves (de 25 a 34 anys) tenen decidit que aniran a votar.

Vot per ocupació / Enquesta de BVA per Pop2017

Cal destacar que la majoria de suport del Front Nacional no es troba en cap cas entre la gent gran o de valors més conservadors. Le Pen ha modernitzat el discurs racista del seu pare, amb un enfocament nacionalista francès i contrari al sistema polític i a la corrupció, i presenta els immigrants com un conflicte econòmic o xoc cultural, més que no pas racial. El vot prové principalment dels empleats i els obrers, en molts casos ex-votants comunistes, i en cap cas dels alts càrrecs, que es decanten més per Macron o fins i tot per l’esquerra de Mélenchon.

El vot al territori
El mapa electoral francès, encara que pugui passar qualsevol dels quatre candidats, se’l reparteixen entre Macron i Le Pen.

Sembla clar que Marine Le Pen obtindrà la majoria de vots a les tres regions del nord-est. Als Alts de França, Gran Est i Borgonya Franc Comtat, els votants lepenistes podrien superar amb comoditat el 30% dels vots. Al sud, a Provença-Alps, és on podria obtenir el percentatge més alt, amb un 35,5% dels vots. A Occitània –que inclou oficialment Catalunya Nord– i Còrsega també hi pot haver una victòria de Le Pen, encara que en aquest cas seria més ajustada.

A Catalunya Nord hi ha la possibilitat que guanyi Le Pen en la primera volta. El seu partit ja va ser primera força en les eleccions regionals, i en les eleccions presidencials del 2012 es va quedar a 4.000 vots de ser la candidata més votada.

Per la seva banda, Macron venç en tot l’Oest francès, on arriba al 30% del vot, igual que a l’Illa de França. Pel que fa a la resta de candidats, Fillon té un suport més homogeni, i destaquen feus conservadors com Borgonya Franc Comtat (20,5%), País del Loira (20%) o Còrsega (21%), però a causa de l’escàndol de les feines falses, es manté lluny de la primera plaça. En les regions incertes, com Normandia o Alvèrnia-Roine-Alps, és on les Républicains van guanyar en les eleccions regionals i ara hi ha un empat entre Le Pen i Macron.

Encara que l’enquesta no recull el creixement de les últimes setmanes de Mélenchon, aquest té un suport important a tot el sud, principalment a Nova Aquitània i París, mentre que Hamon té com a feu principal Bretanya, d’on prové.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb