Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Segurament a hores d’ara no hi ha cap lector que no sigui conscient que el transport col·lectiu és un dels vectors més importants de transmissions de malalties i, concretament, de la Covid-19. Diverses ciutats l’han apuntat com un dels principals causants de la propagació del virus, perquè és on es produeixen les aglomeracions més grans, sigui als vagons o sigui a les estacions. És per això que al nostre país s’ha demanat d’evitar-ne l’ús tant com es pugui i, si s’ha de fer servir, són obligatòries les mascaretes i els guants. Però realment no tenim cap més opció? Tot seguit us oferim una sèrie d’alternatives que us permetran de disminuir el risc de contraure la Covid-19 sense renunciar a la mobilitat ni col·lapsar les ciutats.

Un canvi de model de mobilitat?

Fa temps que es parla de canviar la mobilitat de les nostres ciutats, sovint saturades pels cotxes mentre circulen o pel gran espai públic que ocupen els aparcaments en superfície. Tanmateix, més enllà d’aquesta proposta genèrica i inconcreta, la pandèmia del nou coronavirus ens obliga a fer-ne un replantejament urgent. Però el gran inconvenient és que no podem comptar amb l’alternativa al cotxe que s’havia promocionat fortament fins ara: el transport públic. Com que és un transport col·lectiu, facilita la transmissió de virus.

Això ha fet que moltes ciutats s’hagin vist forçades a optar per unes altres alternatives. S’augmenta apressadament l’espai per als vianants –per permetre un mínim de distanciament social– o s’accelera la construcció de carrils bici –ara per ara provisionals. Sense oblidar al tradicional protagonista del transport individual a les ciutats més grans del nostre país: la moto. Com us exposem a continuació, podrem optar per un d’aquests modes de transport, de manera exclusiva o en combinació amb el transport públic si no tenim cap més opció, en funció de la distància que hàgim de fer.

Desplaçaments inferiors a 2 quilòmetres: caminar

Un dels problemes de salut principals de les societats occidentals i que sovint es titlla de pandèmia és el sedentarisme. Avui dia disposem de transport públic i privat motoritzat i sembla que, tot d’una, hem oblidat el mitjà que hem utilitzat durant tres-cents mil anys: les cames. En molts casos caminar és la manera més ràpida i eficient de desplaçar-nos, i és la primera opció que hauríem de considerar com a alternativa al transport col·lectiu. No requereix grans necessitats: només ens cal roba i sabatilles còmodes.

Els humans caminem a uns 4 km/h i arribem a cinc si anem de pressa. Això vol dir que per recórrer-ne dos dedicarem una mitja hora. De punta a punta moltes poblacions del país fan menys. Òbviament, es pot caminar una distància més gran, però això implica dedicar-hi una quantitat de temps que potser no disposem en el nostre dia a dia per a anar a la feina. D’una altra banda, no hem d’oblidar que caminar un mínim de trenta minuts al dia és una de les recomanacions que solen fer els metges. Per tant, podem aprofitar els desplaçaments laborals, si és que duem una vida sedentària. Convé recordar que l’exercici físic no solament serveix per a cremar calories (aprimar-se), sinó que també té beneficis sobre l’estat de salut global (genera hormones, activa músculs, relaxa el cervell, etc.).

Caminar també és una opció parcial en els desplaçaments interurbans, en què hem d’utilitzar el transport col·lectiu per arribar a una ciutat diferent d’on vivim. Si, per exemple, anem amb tren, podem evitar d’agafar el transport públic urbà per fer l’últim tram i optar per caminar. O si combinem el metro i el bus, substituïm un transbordament per l’activitat física. O baixem unes quantes parades abans per restar-hi menys temps i estirar les cames. D’una banda, disminuirà el nostre risc d’estar en un espai tancat compartit amb molta més gent (sigui a l’estació o els vagons), i de l’altra ajudarem a disminuir el risc de la resta de passatgers del transport públic, perquè potser ells sí que l’han de fer servir obligatòriament.

Desplaçaments fins a 5-10 quilòmetres: bici i patinet

Si el nostre destí és més lluny de dos quilòmetres o no disposem tant de temps per a fer tot el trajecte caminant, tenim alternatives de transport individual més ràpides. La primera opció a considerar és la bicicleta. Igual que caminar, la bicicleta ens permet de fer l’exercici físic mínim necessari mentre anem a la feina. Amb una velocitat mitjana típicament 15 km/h en un entorn urbà, la seva distància ideal són els cinc quilòmetres, que farem en uns vint minuts aproximadament. També podrem arribar-nos fins a deu quilòmetres (uns 45 minuts) sense gaires problemes. Però en aquests casos de distàncies més llargues, depenent de l’edat, la freqüència dels desplaçaments i els pendents de la nostra ruta, podem optar per unes altres alternatives, com veurem més endavant.

Fotografia: Albert Salamé.

Què necessitem en una bicicleta per a anar a la feina? El primer de tot, que la posició de conducció sigui la més còmoda possible. És per això que les bicicletes esportives (de muntanya o de carretera) s’han de descartar. Hem d’optar pels models urbans, amb una posició més dreta, que ens permet d’obtenir més bona visibilitat i una posició més saludable –no carregarem tant els lumbars ni els braços. A més, les bicis urbanes són dissenyades per poder dur cistells i portaobjectes perquè no hàgim de carregar res a l’esquena, que a més de no ser saludable, ens fa suar més o, si caiem, podria ser fins i tot perillós. Igualment, les bicis urbanes són més resistents, per si les deixem lligades al carrer. En tot cas, si disposem d’una bici esportiva, ens pot servir per a fer-ne la prova, però tenint clar que serà una opció molt més incòmoda.

A l’hora d’adquirir una bici, el més recomanable és visitar una botiga especialitzada com més a prop de casa millor. Allà podrem explicar les nostres necessitats i la nostra ruta i un professional ens podrà assessorar. Ara, com a normes generals, hem de considerar que una bicicleta nova per sota de 300-400 € no reuneix les condicions per a un ús diari amb garanties. També podem mirar d’adquirir-ne una de segona mà, però en aquest cas, a no ser que sigui d’algun conegut, caldrà exigir el rebut de compra amb el número de bastidor per assegurar-nos que no és robada. A més de la bici, haurem de considerar els complements que ens siguin més útils (cistells, portaobjectes, bosses…). A banda les llums, timbre i reflectants obligatoris. En cas que l’hàgim d’aparcar al carrer, necessitarem un bon cadenat. Els de forma d’U, que tenen diversos nivells de seguretat, són els millors, siguin de seguretat mitjana o alta. Els tradicionals cadenats de cable o de moto es desaconsellen, perquè es poden tallar en pocs segons. També tenim l’opció de les bicicletes plegables que, a més, ens permeten de combinar-les amb el transport públic. Les Brompton són la referència del sector, de gran èxit al nostre país tot i el preu elevat (a partir de 1.000 €). Una opció més econòmica són les Dahon, tot i que hi ha moltes altres marques per a triar.

El model elèctric Monza, de la catalana Legend.

Què passa si la nostra ruta a la feina fa massa pujada o fa entre 10 i 15 quilòmetres? No cal que descartem els pedals, perquè disposem de les bicis elèctriques. Són el segment que més creix en la indústria. Es tracta de models anomenats ‘de pedalada assistida’, car és prohibit que el seu motor funcioni si no pedalem –és a dir, no funcionen com una moto. La seva velocitat s’ha limitat, també legalment, a 25 km/h, velocitat més que suficient per a fer recorreguts urbans. Gràcies al motor elèctric, totes les pujades es transformaran en pla. De models elèctrics, els de catalana Legend ofereixen una bona relació qualitat-preu. En el segment prèmium, l’holandesa VanMoof –coneguda per la Tesla de les bicis elèctriques–, ha presentat aquests dies una evolució dels seus models, amb preus que se situen en els 2.000 €, una rebaixa molt considerable respecte de la generació anterior. Les VanMoof destaquen per un disseny minimalista, amb tot integrat en el quadre per a augmentar la comoditat al màxim. A més, les podem comprar per Internet i muntar-les a casa seguint unes fàcils instruccions. Trobareu més detalls sobre bicis elèctriques al reportatge específic a VilaWeb que vam fer fa uns quants mesos.

Fotografia: Albert Salamé.

Abandonant la bicicleta, una altra opció és la d’un dels fenòmens d’aquests últims anys, sovint associats a la polèmica: els patinets elèctrics. En molts carrils bici moltes vegades superen a les mateixes bicicletes. Tenen diversos inconvenients: incentiven el sedentarisme i són més inestables. Però també ocupen menys espai i, si ja fem esport, ens farà anar més descansats. A més, en molts casos, poden substituir una moto, per la qual cosa ens estalviarem diners i ajudarem a fer les ciutats més habitables –com més petit sigui el vehicle, menys espai públic ocuparà. A VilaWeb ja us en vam donar tots els detalls, incloent-hi la normativa. N’hi ha molts models, però la referència absoluta del mercat són els de la xinesa Xiaomi. El Mi és el seu model més popular i econòmic. Al voltant d’uns 400 €, proporciona una autonomia de 25 quilòmetres a 30, que pot resultar molt justa en alguns desplaçaments. El model Mi Pro és una millora de l’anterior, tant en materials com en l’autonomia (arriba a 45 km), a un preu al voltant dels 500 €. Si en necessitem més, la marca prèmium de Xiaomi, Ninebot, té el model Max G30, amb 65 km i un preu al voltant dels 1.000 €. Cal considerar que més autonomia no solament ens ajuda a fer grans distàncies, sinó a augmentar la vida útil de les bateries, perquè convé que no tinguin mai una càrrega inferior al 20%. Això vol dir que, si fem, per exemple, uns 25 quilòmetres diaris, és millor optar per models que superin àmpliament aquest valor per no fer-ne la càrrega nocturna amb la bateria gairebé exhaurida, la qual cosa les faria envellir prematurament.

Desplaçaments superiors a 10 quilòmetres: moto elèctrica

Però què passa si hem de fer desplaçaments interurbans o molts desplaçaments durant el dia? Hem de recórrer al cotxe i col·lapsar encara més les ciutats? Si la bicicleta o el patinet no ens serveixen, podem recórrer als escúters, les motos urbanes. Tot i que no són tan eficients en l’espai públic que ocupen, en consumeixen molt menys que un cotxe i poden transportar dues persones –no oblidant que, ara com ara, han de ser de la mateixa unitat de convivència. A ciutats com Barcelona és un dels mitjans de transport més usats. Tanmateix, la Covid-19 ens ha fet prendre consciència dels problemes que ens afecten a tots i actuar amb responsabilitat social. I dos d’aquests problemes són el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica. Només el segon causa 7 milions de morts anuals, una xifra que supera molt àmpliament les morts de la Covid-19 fins ara. A més, el confinament ha mostrat un dels altres problemes greus de les ciutats: com ha disminuït el soroll ambiental després d’haver desaparegut pràcticament tot el trànsit a combustió.

L’escúter S01, de la catalana Silence

Així doncs, si optem per un escúter, hauríem de triar-ne un d’elèctric, perquè no generen gasos d’efecte hivernacle si els carreguem amb energia de fonts renovables, no emeten contaminants enmig de les ciutats ni generen pràcticament soroll. De models elèctrics n’hi ha molts al mercat. Fa poc, a VilaWeb us vam parlar de les millors opcions d’elèctriques disponibles al nostre país. Una n’és l’escúter S01 de l’empresa catalana Silence, un dels fabricants principals –atès l’èxit dels seus models adreçats a flotes corporatives. Un dels altres fabricants de referència, la xinesa NIU, fa poc ha presentat una nova versió d’un dels seus models de més èxit. Tot i que amb un nivell de prestacions i qualitat inferiors, el preu de sortida és molt atractiu: 3.099 €. Si hi esteu interessats, caldrà que us afanyeu a decidir-vos, perquè el 15 de maig se n’acaba el descompte promocional.

La Covid-19 farà canviar els nostres hàbits de mobilitat? Si més no, veiem que tenim diverses alternatives de transport individual que poden beneficiar el conjunt de la societat i la vida a les ciutats, sigui de manera exclusiva o en combinació amb un transport públic col·lectiu que, ara per ara i no sabem fins quan, hem d’evitar tant com sigui possible

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.