Les armilles grogues són (també) una revolta contra la desigualtat

«Ras i curt: l'augment polític dels preus dels carburants i el qüestionament de determinats vehicles posen en relleu les desigualtats socials»

Vicent Partal
23.11.2018 - 06:39
Actualització: 23.11.2018 - 07:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El moviment de les armilles grogues ha causat aquests darrers dies una gran sotragada social, tant a Catalunya Nord com a la resta de l’estat francès. Una sotragada que, si bé aquestes darreres hores ha reduït l’impacte a les carreteres, sembla que ha ampliat el focus, sobretot gràcies a la mobilització dels estudiants. Però, com tantes vegades, una mobilització esporàdica i concreta és el símptoma d’una cosa molt més important, d’un malestar que va molt més enllà.

Evidentment, ningú no pot negar la importància de la transició ecològica, el concepte que hi ha darrere l’adopció d’aquestes mesures dissuasives contra l’automòbil privat, que han desencadenat la protesta. Però el problema és que abordar la transició ecològica cap a un món amb menys combustibles fòssils sense posar a la balança la desigualtat econòmica realment existent, i que es fa més i més gran cada dia, és un error. I aquest error no es comet a l’estat francès i prou: recordem la polèmica amb la retirada dels vehicles de dièsel a Barcelona…

Quan els polítics s’esgargamellen explicant que la transició ecològica és indispensable i que els imposts són un sacrifici necessari per a aconseguir un bé superior, tenen raó. És cert que pocs problemes hi ha avui al món més greus que l’escalfament planetari. Passa que aquesta transició fa impacte una volta més sobre els mateixos i és per això que una qüestió raonable es pot transformar fàcilment en una protesta. Perquè es creen uns nous problemes a la ciutadania que no són compartits de manera adequada, ni comportats, per les grans empreses ni per la indústria. I això fa que molta gent considere indecents unes propostes que, d’una altra manera, tothom hauria de veure absolutament lògiques.

Ras i curt: l’augment polític dels preus dels carburants i el qüestionament de determinats vehicles posen en relleu les desigualtats socials. La gent del carrer, que viu de la seua feina, la pressionen perquè canvie de cotxe, perquè vaja amb bicicleta o perquè puge a trens de rodalia i metros que sempre van plens i que no ofereixen el millor servei imaginable. Però, mentrestant, els dirigents polítics i econòmics es mouen amb grans cotxes de vidres tintats. I les seues empreses, com que són sistèmiques i necessàries per al funcionament de la globalització, no reben la mateixa pressió per a fer un ús menor del carburant, atès que preval la necessitat que el comerç circule de pressa i de manera efectiva de l’Àsia cap a Europa i viceversa. En aquest sentit, el moviment de les armilles grogues és una alerta social, i pense que així ha de ser entès: denuncia, sobretot, la reducció com més va més gran de la capacitat econòmica de les classes mitjanes i del món rural. Interpretant les mesures del desacreditat govern Macron com un abús més, que s’afegeix a tants i tants abusos rebuts aquests darrers anys.

Davant aquesta evidència, em sembla que el recurs de la desqualificació fàcil en nom de l’ecologisme queda més aviat desprestigiat. Dir que els qui protesten per l’augment del preu del carburant són simplement uns inconscients en termes ecològics és poc seriós. Perquè abans d’acusar-los de res, crec que caldria explicar als qui protesten com és que es proposa un impost especial als cotxes perquè són vells i, en canvi, no se’n posa cap a cotxes nous de gran cilindrada i que contaminen més. O d’on ix l’energia elèctrica que alimenta els molt recomanats cotxes elèctrics. O, en un altre nivell, com és que encara avui no hi ha un acord global sobre la taxació del querosè dels avions. Per exemple.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon MORATÓ
Ramon MORATÓ
22.11.2018  ·  22:18

Les veritats ocultes que ens imposen des dels lobbys, avui les mostra en Vicent en un bon article.

Josep Usó
Josep Usó
22.11.2018  ·  22:52

Allò que més emissions de diòxid de carboni estalvia és tindre un fill menys. Amb molta diferència. Això globalitzat obligaria a pagar bons salaris, perquè seriem molta menys gent en pocs anys. I una altra mesura molt útil seria no viatjar mai en avió. Però això implicaria que aquelles fruites que tant de goig fan fora de temporada s’haurien acabat. Com aquells vitges exòtics i les companyies aèries en general. No són només els cotxes dels pobres. Ja els agradaria, als qui manen, però no ho aconseguiran. Per començar, els cotxes elèctrics no són la única alternativa. N’hi ha d’aire comprimit, per exemple. I que funcionen.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
22.11.2018  ·  22:55

Alguns confonen ecologia i plusvàlua. Ni els vegans sobreviuran!

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
22.11.2018  ·  22:55

Molt ben analitzat i molt pedagògicament exposat ; és ben bé com tu ho expliques, Vicent. Jo, que visc a França, et dono tota la raó. Si tothom, francesos inclosos, ho veiés tan clar com tu… “un autre coq chanterait”…

Ramon Perera
Ramon Perera
22.11.2018  ·  23:21

L’escalfament global és un concepte difícil de definir. I de mesurar. I sense mesurar…
No conec cap demostració científica de que l’escalfament sigui conseqüència de l’activitat dels humans. Per contra, criden molt l’atenció les mesures de caràcter marcadament polític que es volen imposar a la societat, als ciutadans rasos, en base a una afirmació tan pobrement fonamentada.

Oficialment la democràcia diu que els ciutadans podem votar sobre un seguit de qüestions de caire social i polític, però se n’exclou l’economia. Per què? Les decisions sobre l’economia queden reservades a les grans corporacions, als mercats… Penso que l’economia planificada estil soviètic ha quedat descartada amb raó. Ara volen que ens deixem planificar pels grans grups de poder. En cap dels dos casos els ciutadans hem pogut opinar. La democràcia, no és el govern del poble?

Bàsicament estic d’acord amb l’editorial i especialment alguna de les seves afirmacions caldria posar-la més en relleu, però m’ha semblat que li faltava mirar una mica més enllà i he intentat fer un pas endavant.

Gerber van
Gerber van
23.11.2018  ·  00:15

No oblidis els carburants dels vaixells. Aquests castells creurers que visiten Barcelona cada dia només pel plaer dels turistes. Però també els vaixells amb containers que volten cada dia pel tot el món, sobretot cap a China. Aquests vaixells utilitzen combustibles més contaminants i sense cap filtres. Res, perque semble en les aigües internacionals gairebé tot esta permés.

I la unica cosa que es pot fer és comprar i utilitzar productes de proximitat. Que son més cars i no sempre tenen la qualitat i diversitat que estem acostumats. Estem dispostats a pagar aquest preu?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.11.2018  ·  00:48

Només vull expandir una ala de l’editorial amb una pregunta: sóc l’únic que s’ha adonat que a França hi ha una conflictivitat social enorme des de fa anys? Batalles campals entre gendarmes i immigrants als suburbis de París, per exemple. O que una gran part de la població de França està concentrada a París, amb gent provinent de tots els departaments? En la meva mateixa experiència, els mateixos bascos del nord et diuen que mig País Basc francès està vivint a París. I el mateix aparell estatal francès no sembla saber fer altra cosa que agredir per diversos fronts la seva població mentre l’adoctrina sobre l’orgull de ser francès. Els occitans han vist com en un segle han passat de parlar occità com a llengua vehicular a parlar-lo a casa, quan el saben, i tots es recorden del que els van inculcar a l’escola francesa, de vegades amb violència física i tot. A mi el que m’estranya és que no hi hagi hagut un maig del 2018, perquè de motius n’hi havia. I, per cert, Madrid ha après molt de París, com va assenyalar cert llibre molt conegut. Però amb la diferència que a l’Elisi són uns professionals en això de fer mal. Molt, molt perillosos.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
23.11.2018  ·  00:58

És cert que hem d’abandonar el sistema de comunicació pamfletaire de fa mig segle. Tot i que la raó i l’intercanvi de raons no són de fiar, una certa racionalitat resulta imprescindible per aixecar la pell d’aquest caons mundial que ens envolta. També és cert que, finalment, hem acabat creient només en el reformisme. I amb aquest concepte no anem enlloc. Perquè darrere d’una contradicció, n’apareix una altra, i una altra, “ad infinitum”. Què passa amb les solucions diguem-ne radicals? Sembla com si contingueren un verí especial provinent del salvatge segle XX que ens fa allunyar-nos-en. Anem contra l’autoritarisme de tota espècie i classe, però no podem fugir dels aspectes nous que adopta la reaitat. Tinc la sensació que les elits continuaran usurpant tot allò que és de tothom. Potser per això s’està formant una protesta general, global. Què hi tenim a dir? De la mateixa manera, el caos destructor del transport humà ha esdevingut el primer problema planetari. ¿I com plantegem només el problema del combustible –amb pedaços que s’esquincen de seguida–, sense tenir en compte la distribució de la població en la Terra, el gust o el disgust de les grans ciutats i etc., per restringir-ho tan sols a aquest tema tan preocupant de la ciutat-ruralitat?

Joan Vidal
Joan Vidal
23.11.2018  ·  08:16

Ara els gendarmes agafaran un manifestant i l’acusaran de sedició, de cop d’estat, de supremacista… España pais de llibertat enreixada!

Albert Miret
Albert Miret
23.11.2018  ·  08:33

Si ja fóssim una República independent, podríem tenir electricitat barata perquè mai haguéssim comès la burrada d’interrompre la instal·lació de plaques solars en el país de més insolació d’Europa.
Si ja fóssim una República independent, podríem regular el mercat alimentari facilitant la venda de productes de la nostra terra i dificultant l’entrada de productes exòtics que no són millors ni més bonics.
Si ja fóssim una República independent, els nostres polítics ja anirien amb cotxes elèctrics, i la totalitat de vehicles públics serien elèctrics.
Si ja fóssim una República independent, no caldria que els nostres científics anessin a regalar la formació que han rebut aquí i que hem pagat tots, a l’estranger, i es podrien quedar i investigar aquí molts dels problemes sanitaris, tecnològics, alimentaris, educatius i tants altres, que encara hem de resoldre i que ara hem de comprar a fora, sovint amb patents inventades pels nostres científics.
Si ja fóssim una República independent, gaudiríem d’un país intel·ligent perquè podríem viure sense haver de patir l’atac constant d’un país veí i indiscutiblement seríem més feliços.
Perquè encara no vivim en una República independent? Encara no som capaços de sortir d’aquesta presó?

Josep Sànchez
Josep Sànchez
23.11.2018  ·  09:09

La desigualtat principal, no pas l´única, és l’opressió nacional, la total.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.11.2018  ·  09:28

ESCALFAMENT DE LES CONDICIONS DE VIDA

Com en totes les catàstrofes qui més pateix sempre és la població més pobre, amb menys recursos. L’escalfament planetari és un desafiament per a la humanitat, i es comença a entendre que s’han de fer canvis dràstics en la utilització dels recursos, en la producció, en el consum, etc. Aquí comença la desigualtat. Aquest canvi de paradigma que serà traumàtic, els poderosos no en volen ni sentir a parlar. Els seus beneficis hauran de minvar. Volen carregar la despesa del canvi a la ciutadania.

En l’exemple que ens ocupa, per què pugen els carburants i obliguen a canvi de vehicles vells? Per què no fabriquen a baix cost vehicles elèctrics? Les respostes populars iran en augment, evidentment fins al dia que els beneficis d’un pocs no creixin al ritme de l’escalfament global.

A un altre nivell, estic amb l’Albert Miret una república catalana, amb els mitjans de què disposa, milloraria moltíssim l’enfocament del problema i del nostre nivell de vida. L’espera es fa llarga…

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
23.11.2018  ·  09:37

Els mercats són plens de productes prescindibles que es porten de l’altre extrem del món, per exemple ara mateix melons del Brasil. Sempre hem menjat fruita de temporada, perquè ara s’ha d’importar amb un alt cost energètic? Mentre als ciutadans se’ns reclama estalvi.

Josep Salart
Josep Salart
23.11.2018  ·  09:49

…..És cert que pocs problemes hi ha avui al món més greus que l’escalfament planetari.

De fet el problema és greu, però si li preguntes als presos polítics, a les mares que no poden donar menjar als seus fills o que els poderosos de la Comunitat Valenciana han violat i assassinat sense contemplacions, per posar algun exemple, doncs si, l’escalfament global és un problema.
De totes maneres no veig que les organitzacions ecologistes vagin a fer-se una “afoto” per Russia ni per la Xina, i mira que de xemeneies se’n veuen per la tele. Ni pels abocadors d’empreses europees escampats per platges i paratges africans.

I els anomenats poderosos, a part de no importar-los rés, tampoc en tenen idea. No han vist mai un tren de rodalies ni el meu cotxe diesel de setze anys. Es com si ara resucités un mort de fa 200 anys i li parlessis del wattsap.
Els de les armilles grogues, si tinguessin presoners polítics, segurament els haurien alliberat. La seva constància i tenacitat, molt diferent de la nostra, ho aconseguiría. Nosaltres ja parlem de contaminació, de Hong Kong i de no sé què més.
M’ imagino l’Albert Miret quan escribia el seu comentari. Si la mala llet no el para, encara estaria posant exemples…
I tant, si fossim una República independent, ja no tindriem presos polítics.

Antoni Guasch
Antoni Guasch
23.11.2018  ·  10:57

Hi ha dos llibres que m’han obert els ulls sobre els reptes actuals: “Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed” de Jared Diamond i “A Farewell to Ice” de Peter Wadhams. Els dos ens diuen que anem directes al col·lapse de la societat com a conseqüència de la sobre població, l’esgotament dels recursos naturals i l’escalfament global. Jared Diamond es optimista en el sentit que creu que la societat té capacitat per resoldre aquests problemes mentre que Peter Wadhams és molt pessimista i creu que ja em passat el punt de no retorn en el que respecta a l’escalfament global. Es a dir, que ja no podem evitar la pujada continuada de temperatures i tot el que representa. Aquesta escenari afecta i afectarà als països i societats mes febles en primera instancia, sent les guerres i la fam els afectes mes visibles. Ara bé, tard o d’hora afectarà a cadascú de nosaltres.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.11.2018  ·  11:51

Hi ha molts tòpics mal entesos, o sesgadament exposats.

El cotxe elèctric contamina menys, cert, però no totalment.
En proximitat no hi ha color, un vehicle elèctric contamina 0, i un de combustió contamina 100.
Mirat globalment, d’on ve la electricitat?, com es genera?
Perquè si la genera centrals de combustió, carbó o gas, o centrals nuclears, no podem dir que globalment no contamina.
En un país com el nostre, com ha dit altre subscriptor, es una autèntica animalada (pròpia de governs vinculats a les grans corporacions) l’haver frenat la generació d’energia solar. Responsables: els governs al servei de les corporacions petrolieres.
Tot i així és bona idea començar per exigir, ara mateix, que tot el transport públic sigui elèctric, algo ajudaria. I també exigir el mateix pet tots els vehicles dels directius de grans empreses.

Es diu que els aliments de proximitat, que contaminen menys en no requerir tant de transport, són més cars. Cert en molts casos, però només perquè als importats no se’ls aplica una taxa de contaminació dissuasoria.
Tot i així, els rics la pagarien, tindrien més varietat que només els productes de temporada, i provocarien, a través dels mitjans de comunicació afins i la publicitat perversa, la enveja de la resta que també ho voldria, creant tensió.
Per tant el millor seria, a més d’imputar un sobrecost per contaminació a certs productes, caldria establir uns màxims per sobre dels quals ni pagant s’haurien d’importar.

Te raó en Vicent, el moviment d’armilles grogues no és antiecologic, si tingués sortides acceptables pels treballadors, no
manifestarien el seu descontent.

jaume vall
jaume vall
23.11.2018  ·  19:07

El comentari de Gerbert Van apunta al cor de la qüestió. En el fons volem coses barates? Ho pagarem en qualitat. I pagar-ho en qualitat pot voler dir moltes coses: qualitat del producte, qualitat mediambiental, qualitat dels salaris.
Però sembla ser que no ens en sortirem, davant d’una oferta barata d’un producte, d’un servei, les altres consideracions no compten. (per cert, volem polítics barats? doncs el resultat és aquest, mediocritat als governs)

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.11.2018  ·  10:29

A més dels vaixells i avions que porten turistes i els que porten, fora de temporada, els productes que ja tenim aquí?. I les curses de motos i cotxes? i els grans vehicles i vaixells privats de luxe?. I els preus dels monopolis de l’electricitat que ha de substituir els carburants fòssils?.
Ja n’hi prou que sempre paguem els mateixos!.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes