El moviment de les armilles grogues ha causat aquests darrers dies una gran sotragada social, tant a Catalunya Nord com a la resta de l’estat francès. Una sotragada que, si bé aquestes darreres hores ha reduït l’impacte a les carreteres, sembla que ha ampliat el focus, sobretot gràcies a la mobilització dels estudiants. Però, com tantes vegades, una mobilització esporàdica i concreta és el símptoma d’una cosa molt més important, d’un malestar que va molt més enllà.

Evidentment, ningú no pot negar la importància de la transició ecològica, el concepte que hi ha darrere l’adopció d’aquestes mesures dissuasives contra l’automòbil privat, que han desencadenat la protesta. Però el problema és que abordar la transició ecològica cap a un món amb menys combustibles fòssils sense posar a la balança la desigualtat econòmica realment existent, i que es fa més i més gran cada dia, és un error. I aquest error no es comet a l’estat francès i prou: recordem la polèmica amb la retirada dels vehicles de dièsel a Barcelona…

Quan els polítics s’esgargamellen explicant que la transició ecològica és indispensable i que els imposts són un sacrifici necessari per a aconseguir un bé superior, tenen raó. És cert que pocs problemes hi ha avui al món més greus que l’escalfament planetari. Passa que aquesta transició fa impacte una volta més sobre els mateixos i és per això que una qüestió raonable es pot transformar fàcilment en una protesta. Perquè es creen uns nous problemes a la ciutadania que no són compartits de manera adequada, ni comportats, per les grans empreses ni per la indústria. I això fa que molta gent considere indecents unes propostes que, d’una altra manera, tothom hauria de veure absolutament lògiques.

Ras i curt: l’augment polític dels preus dels carburants i el qüestionament de determinats vehicles posen en relleu les desigualtats socials. La gent del carrer, que viu de la seua feina, la pressionen perquè canvie de cotxe, perquè vaja amb bicicleta o perquè puge a trens de rodalia i metros que sempre van plens i que no ofereixen el millor servei imaginable. Però, mentrestant, els dirigents polítics i econòmics es mouen amb grans cotxes de vidres tintats. I les seues empreses, com que són sistèmiques i necessàries per al funcionament de la globalització, no reben la mateixa pressió per a fer un ús menor del carburant, atès que preval la necessitat que el comerç circule de pressa i de manera efectiva de l’Àsia cap a Europa i viceversa. En aquest sentit, el moviment de les armilles grogues és una alerta social, i pense que així ha de ser entès: denuncia, sobretot, la reducció com més va més gran de la capacitat econòmica de les classes mitjanes i del món rural. Interpretant les mesures del desacreditat govern Macron com un abús més, que s’afegeix a tants i tants abusos rebuts aquests darrers anys.

Davant aquesta evidència, em sembla que el recurs de la desqualificació fàcil en nom de l’ecologisme queda més aviat desprestigiat. Dir que els qui protesten per l’augment del preu del carburant són simplement uns inconscients en termes ecològics és poc seriós. Perquè abans d’acusar-los de res, crec que caldria explicar als qui protesten com és que es proposa un impost especial als cotxes perquè són vells i, en canvi, no se’n posa cap a cotxes nous de gran cilindrada i que contaminen més. O d’on ix l’energia elèctrica que alimenta els molt recomanats cotxes elèctrics. O, en un altre nivell, com és que encara avui no hi ha un acord global sobre la taxació del querosè dels avions. Per exemple.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb