banalitzar violació
Josep Borrell i Irene lozano

La resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries ha preocupat a La Moncloa. Així es desprèn de la decisió del govern espanyol de protestar formalment contra la decisió d’aquest òrgan dependent del Comitè de Drets Humans de l’ONU, i que dimecres va demanar l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per mitjà del seu ambaixador davant l’ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, l’executiu de Pedro Sánchez ha presentat avui unes notes verbals davant l’ONU perquè es revisi l’opinió d’aquest grup treball al·legant que inclou diversos ‘errors i distorsions’ i que hi ha hagut un conflicte d’interessos per la composició del grup. Tanmateix, Espanya ja no pot modificar la resolució, perquè ja va fer les protestes pertinents en les al·legacions presentades el passat 8 de novembre.

Ara el govern espanyol té sis mesos per a respondre la decisió, però no sobre el contingut, sinó per explicar si obre una investigació arran de les vulneracions de drets dels presos i si modifica lleis ‘per harmonitzar-les’ amb les seves obligacions internacionals. ‘Van deixar escapar el moment processal per fer les protestes pertinents, i ara ja no les poden fer. Això és una rebequeria’, diu Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans.

Després d’haver presentat Ben Emmerson la denúncia al Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries perquè confirmés si la situació de presó preventiva de Cuixart, Sànchez i Junqueras vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, l’estat espanyol va demanar una pròrroga del termini de contestació. Havia de contestar el 8 d’octubre i el grup de treball li va donar temps fins al 8 de novembre. En aquesta resposta, el govern de Sánchez es defensava esgrimint els articles de la constitució que preveuen la presó preventiva, dient que Espanya era un país en què regia l’estat de dret i que les actuacions judicials no podien entendre’s com ‘una reacció a l’aspiració política legítima de separar-se de Catalunya, sinó exclusivament amb una mesura judicial contra uns fets al marge de l’estat de dret’.

Però com diu Rivera, en cap dels més de trenta punts de resposta, l’estat espanyol no protestava contra la composició del grup de treball, com fa ara per demanar que es revisi la resolució. Espanya protesta perquè dos dels cinc membres del grup d’experts han tingut ‘estretes relacions’ amb un dels lletrats dels polítics independentistes, Ben Emmerson, advocat de Carles Puigdemont i els presos davant l’ONU. Es refereix, diu, a José Antonio Guevara Bermúdez (Mèxic) i Seong-Phil Hong (Corea del Sud), el contacte del qual amb Emmerson ‘hauria exigit la seva abstenció’. Rivera recorda que Espanya hauria pogut demanar-ne la recusació en la resposta del 8 de novembre, atès que el grup està format des del 2015. Com que no va fer-ho, s’entén que n’acceptava la competència.

A banda de la qüestió tècnica, Espanya considera que el document és una ‘interferència clara’ en la feina judicial, perquè arriba ‘just abans’ que el Tribunal Suprem tanqui el judici oral i deixi la qüestió pendent de sentència. També protesta perquè no es va respectar l’embargament de 48 hores que s’imposa a aquests treballs perquè els coneguin els governs receptors. L’executiu espanyol hauria d’haver rebut dimecres passat a les 17.30 la documentació, que seria pública 24 hores després, però es va filtrar abans.

Pendents de la resposta

Els mitjans espanyols han menystingut la notícia dient que els dictàmens no són vinculants. Tanmateix, Irene Lozano, la mà dreta de Josep Borrell al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, no pensava igual el 2015, quan era diputada d’UPyD i va exigir, des del faristol del congrés, que es complissin els dictàmens de l’ONU. En aquell cas, és clar, Lozano no parlava dels presos polítics catalans, sinó de l’opositor veneçolà Leopoldo López. ‘Hi ha algunes línies vermelles que quan són traspassades per qualsevol règim haurien de fer saltar les alarmes de tots els demòcrates. I creiem, senyories, que empresonar els dissidents és una línia vermella que cap demòcrata a Europa hauria de deixar passar’, va declarar.

Com dèiem, ara Espanya té sis mesos per a respondre.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb