L’era de l’energia pública

És molt important que els països petits com el nostre tinguem a l’abast tots els elements relacionats amb l’energia: generació, elaboració, distribució i venda o cobrament. No tan sols perquè som petits, sinó també perquè hem de voler fer les coses d’una altra manera.

Fins fa poc, com que ho volien els qui controlaven el negoci de l’energia, si no teníem petroli i gas, ens era negada la capacitat de generar energia. Sortosament, gràcies a la coordinació de molts científics compromesos i a la pressió de la comunitat ecologista, aquests anys ha augmentat molt la possibilitat de generar energia neta, lluny del control de les insaciables urpes de les empreses avaricioses.

No és sorprenent que les conferències oficials de la COP26 que es fan a Glasgow suscitin poca il·lusió i moltes crítiques, tant entre els especialistes compromesos amb la veritable ecologia com entre els ciutadans, perquè aquestes conferències corren el gran risc de convertir-se en una simple passarel·la de la comunitat política. És un gran acte d’hipocresia en relació amb uns compromisos que no es compliran, sabent que els veritables acords –aquests que sí que compliran fidelment– són els que han adoptat les autoritats polítiques i financeres a Davos.

Què poden fer països tan petits com els nostres per capgirar aquesta situació? Primer, les entitats han de prendre la iniciativa, s’han d’apoderar –com es diu avui dia– i actuar amb valentia contra aquestes empreses d’energia més preocupades pel compte corrent que no pels interessos dels ciutadans. Durant dècades han guanyat força i han contaminat tant com els ha plagut, tot i saber perfectament que haurien pogut contaminar molt menys. A aquestes empreses també caldrà exigir-los que facin “una lectura crítica del passat” i que reconeguin fins a quin punt han estat perjudicials per a la salut de la població, cosa que haurien pogut evitar en gran mesura. O per ventura aquestes empreses resten sota l’empara del mantell de la Mare de Déu de Begoña?

Tenim la mida idònia per a una gestió pública de l’energia, per a posar al servei de tots allò que és de tots: l’aigua, el sol, el vent, les onades… Cal debatre seriosament el model d’empresa pública que gestionarà l’energia, perquè l’encariment de l’electricitat ens ha posat aquest debat a l’abast.